RESULTATS DE LA CERCA
Temes consum i producció responsables (37) treball digne i creixement econòmic (22) ciutats i comunitats sostenibles (13) indústria, innovació i infraestructures (9) economia col·laborativa (9) salut i benestar (4) igualtat de gènere (4) sostenibilitat (3) acció climàtica (3) energia neta i assequible (3) reducció de les desigualtats (3) economia social i solidària (3) cadena de subministrament (3) logística (3) capitalisme (2) economia de plataformes (2) digitalització (2) transició energètica (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) plataformes (2) economia digital (2) consum col·laboratiu (2) impressió 3D (2) eCommerce (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) finances ètiques (2) model neoclàssic (1) stockholder theory (1) ètica empresarial (1) aliança pels objectius (1) transició ecològica (1) límits planetaris (1) emergència climàtica (1) organitzacions (1) de-/postcreixement (1) consum (1) treball (1) precarietat (1) canvi (1) transformació digital (1) valor (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) geopolítica de les renovables (1) economia política (1) història de l'energia (1) economia ecològica (1) ecologia política (1) postcreixement (1) Europa (1) creixement verd (1) recuperació sostenible (1) Airbnb (1) COVID-19 (1) desinfecció (1) allotjament (1) hospitalitat/hostalatge (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball en plataformes (1) treball voluntari (1) economia circular (1) mercat de treball (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) comportament del consumidor (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) TIC (1) innovació (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) flexibilitat (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) blockchain (1) drons (1) intel·ligència artificial (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) polítiques públiques (1) capacitació professional (1) educació de qualitat (1) turisme sostenible (1) turisme (1) vida terrestre (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca ètica (1) banca cooperativa (1) fintech (1) finances col·laboratives (1) emprenedoria social (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) Unió Europea (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1)
Resultats de la cerca "responsable" : 36 resultats
La (in)compatibilitat entre la responsabilitat social de les empreses i la lògica capitalista de la rendibilitat
Albert Puig Gómez

L’hegemonia del model neoclàssic com a marc conceptual i analític per explicar les lògiques de funcionament del capitalisme ha fet que l’ètica que aquest model porta implícita –els criteris, comportaments dels actors... que es consideren millors o més adequats pel suposat bon funcionament del sistema– també hagi esdevingut hegemònica. Un d’aquests criteris o comportaments «ètics» és l’anomenada teoria de l’accionista (stockholder theory), segons la qual l’única responsabilitat d’una empresa és augmentar els beneficis per als accionistes. En aquest article, ens preguntem sobre la compatibilitat entre la vigència d’aquesta teoria –l’anàlisi empírica així ho indica– amb la demanda social a les empreses que aquestes actuïn amb una altra ètica, i també sobre com és més plausible avançar cap aquest canvi de valors.

L'emergència climàtica en el context dels límits planetaris
Hug March

L’acceleració del canvi climàtic que estem observant està desencadenant una de les crisis globals més profundes i amenaçadores per garantir un planeta just i habitable per als més de 8.000 milions d’habitants i per a la biosfera. La crisi climàtica és tan significativa i greu que ja es parla d’emergència climàtica. Ens trobem en un context global en què el traspàs dels límits planetaris, en particular els relacionats amb l’emergència climàtica, té uns efectes clars en el nostre dia a dia, especialment de manera desigual i injusta. Les organitzacions, en tota la seva diversitat, no poden eludir el debat necessari sobre com s’han d’adaptar al nou context d’emergència climàtica i com poden contribuir de manera efectiva a la mitigació i a l’adaptació, sense caure en el blanqueig verd. S’hauran de trobar noves mètriques, més enllà de les certificacions verdes actuals, que puguin capturar i incentivar la descarbonització i la transició ecològica de les organitzacions. Evidentment, això requereix un canvi profund en les lògiques de creixement econòmic continu que transcendeix les voluntats individuals de les organitzacions i requereix un profund canvi social, cultural i politicoeconòmic en les prioritats que tenim com a societat.

Consum, treball i economia de plataformes: una reflexió crítica
Carlos Jesús Fernández Rodríguez

Al llarg de l’última dècada, s’han generat grans canvis en el sector empresarial davant la irrupció de l’economia de les plataformes. Gegants del comerç electrònic i models de negoci basats en aplicacions s’han convertit en espais fonamentals de l’activitat econòmica contemporània, i han facilitat el consum en termes de conveniència, immediatesa i disponibilitat. No obstant això, aquestes noves formes d’organització dels serveis, extraordinàriament còmodes per al consumidor, tenen uns efectes controvertits sobre l’organització del treball. En aquest article, es farà una reflexió crítica entorn dels nous treballs emergents en el sector de l’economia de plataformes, en la qual s’emfatitzarà, sobretot, la importància de l’imaginari del consum com a motor decisiu d’aquests canvis en l’ocupació.

Digitalitzats i digitalitzades del món, a les xarxes! De la quarta i abundant revolució industrial a la ruptura digital i l¿escassetat superstar
Joan Torrent-Sellens

Aquest article revisa i utilitza tres conceptes de l’economia evolucionista, les tecnologies d’utilitat o propòsit general, el paradigma tecnoeconòmic i la revolució industrial, per explicar les principals tendències i implicacions econòmiques de fons de la transformació digital. En primer lloc, s’empra la idea de les tecnologies d’utilitat general per tractar les singularitats del procés de la R+D digital i per plantejar la creixent generació d’efectes de renda i d’extracció de valor per part de les superstars de la digitalització, la qual cosa explicaria bona part del creixement apressant de la desigualtat en època digital. En segon lloc, s’utilitza el concepte de paradigma tecnoeconòmic per explicar que el paradigma digital ja acumula dues onades llargues i un procés de transició: des de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’economia del coneixement, fins a les tecnologies de la transformació digital i l’economia dada-tasca massiva. En tercer lloc, es revisa el concepte, massa ambigu i incorrecte, de quarta revolució industrial i es proposa la idea de la ruptura o l’escissió industrial per descriure la interacció tecnològica, econòmica, social, institucional, política i cultural que s’estaria produint en la segona onada de la digitalització.

La geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle XXI
Aurèlia Mañé Estrada

L’article analitza la geopolítica de l’energia en el marc del sistema capitalista des d’una perspectiva històrica. En la primera secció, explica el naixement de la geopolítica de l’energia (una determinada geografia de l’energia i relacions entre els estats), i argumenta que aquest és un fet associat amb l’energia fòssil i que es fonamenta en el manteniment de l’hegemonia, per mor del control territorial de les fonts energètiques (o fluxos energètics) i la seva mercantilització. Desprès d’un breu repàs per la geopolítica del petroli, l’article especula sobre quina podria ser la geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle xxi. La principal conclusió és que, a causa de les característiques intrínseques de les fonts renovables, el tipus de geopolítica que s’estableixi serà el fruit d’una elecció. La qüestió és si aquesta elecció anirà encaminada també a utilitzar les relacions energètiques internacionals com a substrat per a l’hegemonia mundial i el finançament del sistema.

Decreixement: una proposta per fomentar una transformació socioecològica profundament radical
Federico Demaria

Per a una estratègia de recuperació sostenible post-Covid-19, la humanitat s’enfronta a dos grans desafiaments: 1. Prosperitat justa: La creació d’una economia resiliente i justa que ofereixi prosperitat per a tots; 2. Salut pública i planetària: protegir la salut humana, juntament amb la reducció dels impactes ambientals per sota dels llindars dels límits planetaris, incloses les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La crisi del Covid-19 podria representar una oportunitat per a respostes que integrin diferents objectius, o un inconvenient si es prioritzen alguns sense considerar els seus impactes en els altres. Es necessiten nous tipus de solucions informades per garantir la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, econòmics i ambientals. Aquest article aborda la qüestió de recerca: Com podrien els països desenvolupats gestionar una recuperació sostenible que proporcioni una bona vida per a tots dins de la salut pública i planetària? En primer lloc, argumenta que el creixement econòmic no és compatible amb la sostenibilitat ambiental. El keynesianismo verd es basa en la hipòtesi que el creixement econòmic pot desacoblar-se dels impactes ambientals, però això no ha succeït i és poc probable que succeeixi. En segon lloc, introdueix el decreixement com una alternativa al creixement verd. El decreixement desafia l’hegemonia del creixement econòmic i exigeix una reducció redistributiva democràticament dirigida de la producció i el consum als països industrialitzats com un mitjà per aconseguir la sostenibilitat ambiental, la justícia social i el benestar. En tercer lloc, traça l’evolució recent del terme decreixement, d’un eslògan activista a un concepte acadèmic. Finalment, demana una aliança d’alternatives que puguin fomentar una transformació socioecológica profundament radical.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Allotjaments desinfectats i cossos sans: reflexions sobre la resposta d¿Airbnb a la pandèmia
Maartje Roelofsen, Claudio Minca

Aquest article examina alguns dels principals canvis registrats en la política de viatges, els estàndards i els protocols d’Airbnb des que es va iniciar la pandèmia de la COVID-19. Constitueix una reflexió sobre com el clima d’incertesa instal·lat des de la crisi sanitària mundial ha portat Airbnb a fomentar entre els seus usuaris noves actituds i valors relacionats amb la flexibilitat, l’adaptabilitat, la responsabilitat i el compromís a llarg termini. En particular, s’analitzen els nous protocols i mesures que han donat origen a una política uniforme i de transparència en les qüestions relacionades amb la salut i la seguretat, però també en les interaccions socials i els tipus de comunicació personal, i en el comportament diari dels amfitrions i els hostes d’Airbnb. També es posa en relleu la manera com els canvis aplicats a la plataforma han estat objecte de qüestionaments, expressats mitjançant algunes protestes en contra de les noves mesures, les quals van ser recollides per l’Airbnb Community Center. Finalment, es presenten algunes observacions sobre el desenvolupament futur del sistema d’hospitalitat d’Airbnb i les seves possibles conseqüències per als viatges i el turisme en escenaris postpandèmics.

Plataformes digitals en el sector dels VTC
Gabriel Doménech Pascual

El sector del transport urbà de passatgers amb vehicles turisme (taxi i VTC) és, segurament, el sector on la irrupció de l'economia col·laborativa –o, si es prefereix dir-ho així, les plataformes digitals– ha donat lloc a controvèrsies més punyents, mesures reguladores més qüestionables i un gran nombre de plets. En aquest article, es fa un breu repàs de les qüestions reguladores més candents que aquí es plantegen, posant l'accent en les que encara estan pendents de resolució, en un sentit que no sembla fàcil de sotjar.

36 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>