RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "digitalització" : 4 resultats
Les fintech i la reinvenció de les finances
David Igual Molina

La indústria bancària s'enfronta a una intensa transformació de la seva activitat tant per la necessitat de reinventar els seus serveis (cars i no concebuts per a un ús online) com pel canvi en les exigències de productes digitals dels usuaris, així com per la necessitat d'ajustar unes estructures ineficients. Tradicionalment el sector financer ha estat un àmbit gairebé exclusiu de les entitats financeres, però l'abaratiment de les tecnologies ha permès l'aparició de nous players en la indústria: les fintech, que ofereixen propostes alternatives en tots els àmbits de l'activitat financera mitjançant noves fórmules mobile first i data driven. No obstant això, després d'uns primers anys de vida, la majoria d'aquestes noves empreses presenten problemes d’escalabilitat i, a diferència de la seva filosofia original, estan col·laborant amb la banca i generant una associació d'interès mutu: les fintech contribueixen a la transformació del banc, mentre que, amb el suport del banc, aconsegueixen el creixement que per si soles no aconseguien. Mitjançant aquestes associacions banca-fintech, es dona la paradoxa que aquestes entitats que inicialment reptaven els bancs poden acabar sent el seu punt de suport perquè el canvi en el sector bancari sigui més ràpid i més transformacional que disruptiu. D'altra banda, el grup de fintech que manté una competència amb la banca (entre un 20% i un 25%) es veu obligat a dur a terme moviments de fusions, acords, etc. per aconseguir arribar al break-even. A Espanya, els problemes de creixement semblen encara més intensos que en altres països en aquestes àrees de competència amb la banca (roboadvisors i crowdlending).

El problema més important per a la banca prové dels grans operadors tecnològics que tenen capacitat per desbancar les entitats financeres en alguns dels àmbits més rendibles de l'activitat. Sembla impossible de mantenir per part de la banca el domini total del negoci a les zones comunes amb les tecnològiques, com són els pagaments de les compres i els enviaments de diners. No obstant això, els bancs tenen al seu favor el reconeixement de la gestió de protecció de dades dels seus clients, que és un valor en el qual superen clarament a les tecnològiques.

Els bancs estan desenvolupant múltiples estratègies d'acords amb les fintech que inclouen compres directes, programes d'acceleració i incubació, fons venture capital, acords de serveis i acords de partnership. L'anàlisi correcta de cada àrea d'innovació és determinant per identificar les aportacions d'una fintech, i les variables clau són la capacitat de generar volum i la capacitat de desplaçar serveis bancaris actuals. En aquest article es proposa un model de relació que consisteix en una integració gradual de les fintech en els entorns bancaris mitjançant: i) la integració en el core del banc; ii) acords de col·laboració o serveis; iii) la contribució al seu desenvolupament amb programes d'acceleració i incubació, i amb l'organització de concursos o programes challenger per descobrir talent.

La logística del demà: reptes i oportunitats en l'era digital
Eduard J. Álvarez-Palau, Marta Viu Roig

En una societat global i interconnectada, el sector logístic és especialment rellevant per entendre el funcionament de l'economia moderna. Els països europeus, gràcies al seu nivell de desenvolupament, ocupen una posició privilegiada que els permet afrontar el futur amb garanties. La indústria és competitiva i té clars els desafiaments estratègics a què s’enfronta. Innovació, infraestructures, digitalització, creació de xarxes i integració de les cadenes de subministrament són aspectes clau a tenir presents. El paper de les institucions públiques també és cabdal. Aquestes, no només han d’acompanyar el procés, sinó que han de potenciar les iniciatives del sector privat per asegurar-ne la competitivitat global. Tot això ha d'entendre's, a més, en un context fortament canviant i on les competències dels professionals logístics marcaran, sense cap mena de dubte, els èxits del demà.

Digitalització de la gestió de persones
Verònica Platas Ruiz

Els canvis en ple segle XXI són constants, i en el context VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) en què ens trobem, la digitalizació en totes les àrees de les organitzacions va prenent una dimensió transversal que no exclou la gestió de persones. En aquest article farem un recorregut per elements clau que hem de tenir en compte respecte a la gestió de persones i la digitalització, i quin és l'estat de situació actual en la implementació d'eines per a la millora de les nostres funcions en àmbits de desenvolupament de persones.

Flexiseguretat o del paradigma del welfare al workfare en l'actual context postcrisis espanyol
Purificación Baldoví

L'economia espanyola actualment és més productiva i, no obstant això, no ha recuperat les taxes d'ocupació d'abans de la crisi, per la qual cosa el principal repte és reduir la desocupació i l'ocupació temporal, crear ocupacions de qualitat, estables i productives, que ajudin a reduir la desigualtat i reprendre el camí de convergència amb les economies més avançades. El model de flexiseguritat es defineix com una estratègia de modernització del mercat de treball per mitjà de dues vies convergents: flexibilitat (tant empresarial com a laboral, per respondre a les necessitats de tots dos) i seguretat (per als treballadors, que han de poder desenvolupar la seva carrera, les seves habilitats i rebre suport dels sistemes de seguretat social durant períodes d'inactivitat). No obstant això, aquest model de flexiseguretat danesa no pot aplicar-se directament a cada estat membre o regió de la Unió Europea, sinó que ha d'adaptar-se a cada context amb una combinació adequada d'instruments que responguin, a la nostra regió, al debat entre diferents sensibilitats socials i polítiques. Es busca l'especialització flexible i no la flexibilitat precaritzant.

4 resultats | Pàgina 1 de 1