RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "gestió" : 9 resultats
Ample ferroviari i logística 4.0 en el Corredor Mediterrani
Domingo Pérez Mira

El Corredor Mediterrani es concep com una doble via ferroviària d'alta velocitat que anirà des de la frontera francesa fins a Algesires, unint ciutats tan importants com Barcelona, València, Alacant, Múrcia i Màlaga i connectant-les al seu torn amb la resta d'Europa. No obstant això, per a la seva posada en marxa cal desenvolupar tecnologies de canvi d'ample per a les plataformes ferroviàries que permetin la transició entre els diferents amples de via europeus que dificulten el trànsit de mercaderies per ferrocarril.

Al seu torn, en termes empresarials, la logística 4.0, que està emergint amb força, proporciona noves eines digitals que modifiquen tant les operacions com els processos de negoci. Es tracta d'una transformació completa i integral, basada en la digitalització de la informació al llarg de tota la cadena de subministrament, des de les fases inicials fins a l'arribada del producte final al client, incloent a més la logística inversa.

La convergència de la tecnologia ferroviària d'eixos d'ample variable per al transport de mercaderies amb la logística 4.0 en els processos de SCM (supply chain management o gestió de la cadena de subministrament) permetrà incrementar la productivitat i la competitivitat empresarial a nivell internacional.

Les persones i la cadena de subministrament
Milena Gómez-Cedeño, Laura Guitart i Tarrés, Shantall Morantes Guerra, Yohana Li Zeng

La gestió dels recursos humans (HRM) amb un enfocament cap a la cadena de subministrament (SC) permet a les empreses gestionar eficaçment les seves cadenes de subministraments. Aquest article demostra la importància de l'estudi dels recursos humans en la cadena de subministrament (HRSC) i du a terme una anàlisi en profunditat de les recerques en aquests dos camps (HR i SC) que permet identificar les seves potencialitats i les seves manques. En aquest sentit, s'han identificat les àrees temàtiques abordades en la literatura i les seves principals contribucions, així com l'existència de llacunes en la literatura. A partir d’aquesta anàlisi, s'han localitzat 53 publicacions que destaquen el potencial de la HRSC. Els resultats mostren que en els últims quatre anys, entre el 2012 i el 2017, hi ha hagut un increment significatiu (49%) de les recerques sobre HRSC.

El treball a la nova onada digital: robots humans o recursos humans?
Joan Torrent-Sellens

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que es posa de manifest un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L’anàlisi econòmica ha evidenciat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. En general i a llarg termini, les conseqüències d’aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o als sectors d’activitat vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes de substitució del treball si les empreses, especialment per mitjà de les seves polítiques de recursos humans, actuen en forma de polítiques actives, que formen i recapaciten les persones desplaçades. Aquesta forma general d’interacció de la tecnologia amb el treball s’ha posat en entredit amb la recent onada digital caracteritzada, entre d’altres, per l’explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’augments de la demanda i la productivitat. Altres autors defensen just el contrari, i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d’utilització i, al mateix temps, també genera moltes pors. En aquest article analitzarem les implicacions causades pel treball de la nova robòtica, amb especial atenció cap a les repercussions per a la direcció i gestió de recursos humans.

Digitalització de la gestió de persones
Verònica Platas Ruiz

Els canvis en ple segle XXI són constants, i en el context VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) en què ens trobem, la digitalizació en totes les àrees de les organitzacions va prenent una dimensió transversal que no exclou la gestió de persones. En aquest article farem un recorregut per elements clau que hem de tenir en compte respecte a la gestió de persones i la digitalització, i quin és l'estat de situació actual en la implementació d'eines per a la millora de les nostres funcions en àmbits de desenvolupament de persones.

Direcció de persones basada en evidències. Què és, per què importa, com implementar-la?
Eva Rimbau-Gilabert

La direcció de persones basada en evidències és una aproximació a la professió i la pràctica de la direcció de persones que se centra en augmentar l'ús del pensament crític i l'ús de les millors evidències disponibles per prendre decisions. Aquest article suggereix diverses raons per les quals els professionals de la direcció de persones no adopten un enfocament més basat en les evidències i assenyala la utilitat que aquest enfocament pot tenir per a les organitzacions. Es presenta un procés en set etapes per prendre decisions que facin un ús millor de les evidències: identificar, preguntar, obtenir, valorar, agregar, aplicar i avaluar. Existeixen quatre fonts d'evidències que poden millorar la qualitat de les decisions en direcció de persones: evidència científica, dades de l'organització, experiència professional i aportacions de la part interessada (stakeholders). Finalment, s'ofereixen suggeriments pràctics per a la implementació d'aquest enfocament en les organitzacions i es comenten les principals objeccions que solen presentar-hi els directius.

Quin paper juga la marca de distribuïdor en els assortiments de les cadenes de distribució alimentària?
Juan Carlos Gázquez Abad

Les marques de distribuïdor (MdD) s’han convertit en un fenomen social i econòmic, especialment en el context de la distribució amb base alimentària. Si bé és cert que la crisi econòmica ha estat un dels elements que han permès l’èxit d’aquest tipus de marca, els detallistes han estat capaços de desenvolupar ensenyes amb un elevat valor per al consumidor, la qual cosa ha permès que s’hagin posicionat al mateix nivell que moltes de les marques de fabricant tradicionals. Això ha provocat que molts detallistes hagin optat per donar-li major protagonisme a la seva marca pròpia en detriment de les marques nacionals, de manera que la MdD s’ha convertit en la seva principal arma competitiva enfront dels fabricants de les marques nacionals més tradicionals. En aquest article s’analitza el paper que la MdD juga en els assortiments de les cadenes de distribució alimentària i fins a quin punt l’aposta per la marca pròpia que moltes cadenes han fet pot ser perjudicial pels interessos del detallista.

La gestió de la seguretat viària segons la norma ISO 39001
Agustín Sánchez-Toledo Ledesma, Xavier Baraza Sánchez

La seguretat viària (road traffic safety –RTS–) és una preocupació global. S'estima que cada any, a les vies públiques del món, prop d'1,3 milions de persones moren i entre 20 i 50 milions pateixen lesions, i que aquesta xifra augmenta. En aquest sentit, la norma ISO 39001, que s'analitza en el present article, subministra una eina que permet ajudar les organitzacions a reduir, i en última instància eliminar, la incidència i risc de les morts i ferides greus derivades dels accidents de trànsit.

Integració de l'anàlisi cost-benefici en la gestió de la prevenció de riscos laborals
Carles Salas Ollé

L'argumentació rendibilista de la gestió de la prevenció de riscos laborals implica una cerca del consens i el pragmatisme entre els empresaris i els gestors de la prevenció. La falta d'experiències en l'ús d'indicadors socioeconòmic preventius, ja que això per diferents motius no ha interessat prou els tècnics en prevenció de riscos, ocasiona temor i desconeixement per a decidir-se a implementar aquest àmbit de la gestió i, per tant, resulta complicat buscar paral·lelismes sobre les dades registrades. Això deixa la gestió preventiva en un segon pla enfront de la resta d'àrees de gestió en la majoria de les organitzacions. El càlcul de costos de l'accidentalitat en les empreses és un bon camp per a començar a implementar la necessària integració de l'anàlisi cost-benefici de la seguretat i salut laboral en la gestió habitual d'aquestes.

Organitzacions, xarxes socials i gestió del coneixement
Agustí Canals

Les xarxes socials tenen un paper molt rellevant com a substrat sobre el qual es produeixen la majoria dels processos relacionats amb la transmissió d'informació i la generació i transferència de coneixement. La gestió del coneixement, que té com una de les seves funcions aconseguir optimitzar aquests processos a les organitzacions, ha de tenir en compte aquesta funció essencial de les xarxes socials. En aquest article descrivim alguns dels mecanismes concrets pels quals l'estructura de les xarxes socials influeix en l'efectivitat de la transmissió d'informació i també de la creació i transferència de coneixement. A partir d'això es poden deduir algunes consideracions sobre les característiques de les xarxes socials que són més indicades en cada cas per a la consecució dels objectius de l'organització. La gestió del coneixement ha de saber utilitzar les xarxes existents i, si és possible, aconseguir que aquestes xarxes adoptin l'estructura més adequada.

9 resultats | Pàgina 1 de 1