RESULTATS DE LA CERCA
Temes e-learning (8) TIC (6) xarxes socials (5) economia col·laborativa (5) sostenibilitat (5) turisme (4) competitivitat (4) investigació de mercats (3) intel·ligència artificial (3) fintech (3) cadena de subministrament (3) logística (3) digitalització (3) salut laboral (3) lideratge (3) pluralisme (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) competències (3) dispositius mòbils (2) màrqueting (2) màrqueting digital (2) realitat augmentada (2) divises digitals (2) blockchain (2) banca ètica (2) responsabilitat social corporativa (2) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (2) flexibilitat (2) impressió 3D (2) eCommerce (2) treball (2) recursos humans (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) productivitat (2) direcció (2) turisme sostenible (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) economia social i solidària (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) ensenyament de l'economia (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) teletreball (2) qualitat (2) MOOC (2) economia (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) feedback (2) investigació mòbil (1) investigació en línia (1) adopció (1) TOE (1) ESOMAR (1) AEDEMO (1) flux (1) comportament del consumidor (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) influencer (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) SEO (1) posicionament en cercadors (1) penalitzacions (1) black hat SEO (1) Google (1) mobilitat (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) automatització (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) bitcoin (1) compra de divises (1) sistema de pagaments (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) SCM (1) transformació digital (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) cadena de subministrament (SC) (1) recurs humà (HR) (1) gestió dels recursos humans (HRM) (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) drons (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) polítiques públiques (1) capacitació professional (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) estratègia (1) robòtica (1) desigualtat (1) gestió de recursos humans (1) gestió del talent (1) tecnologia (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) VUCA (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) governança (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) innovació (1) destinacions intel·ligents (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) economia de plataformes (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) treball cooperatiu (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) emprenedoria (1) marketplace (1) economia neoclàssica (1) història econòmica (1) pensament econòmic (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) lideratge transformacional (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) salut (1) condicions (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) transició energètica (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) economia política (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) docència (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) consum col·laboratiu (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) canvi (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) canvi tecnològic (1) efecte contagi (1) globalització (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Gomis, Joan Miquel (7) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) Esteban Millat, Irene (2) Budet Jofra, Xavier (2) Pérez Gómez, Alexis (2) Viu Roig, Marta (2) González Reverté, Francesc (2) Corrons, August (2) Lamolla, Laura (2) Hintzmann, Carolina (2) Torrent-Sellens, Joan (2) Baraza Sánchez, Xavier (2) Sabadell i Bosch, Mar (2) Puig Gómez, Albert (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Fitó Bertran, Àngels (2) Plana Erta, Dolors (2) Martínez Argüelles, María Jesús (2) Pacheco Bernal, Carmen (1) Morales Solana, Doris (1) Alegret Cotes, Alejandro (1) Català, Josep M. (1) Soler Domenech, Clara (1) Navío Navarro, Mariché (1) Folguera Obiol, Xavier (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Domínguez Jurado, José Miguel (1) García Ruiz, Ricardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Amat, Natàlia (1) Amat, Oriol (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Llobet, Joan (1) Pérez Mira, Domingo (1) Gómez-Cedeño, Milena (1) Guitart i Tarrés, Laura (1) Morantes Guerra, Shantall (1) Li Zeng, Yohana (1) Closa Noguera, Oriol (1) López Parada, José (1) Álvarez-Palau, Eduard J. (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Torrent-Sellens, Joan (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Cugueró-Escofet, Natàlia (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Ficapal-Cusí, Pilar (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garay, Lluís (1) Díaz, Pablo (1) Morales Pérez, Soledad (1) Cañigueral, Albert (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Mañé Estrada, Aurèlia (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Lladós-Masllorens, Josep (1) Tugores Ques, Joan (1) Meseguer-Artola, Antoni (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Canals, Agustí (1) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Les fintech i la reinvenció de les finances
David Igual Molina

La indústria bancària s'enfronta a una intensa transformació de la seva activitat tant per la necessitat de reinventar els seus serveis (cars i no concebuts per a un ús online) com pel canvi en les exigències de productes digitals dels usuaris, així com per la necessitat d'ajustar unes estructures ineficients. Tradicionalment el sector financer ha estat un àmbit gairebé exclusiu de les entitats financeres, però l'abaratiment de les tecnologies ha permès l'aparició de nous players en la indústria: les fintech, que ofereixen propostes alternatives en tots els àmbits de l'activitat financera mitjançant noves fórmules mobile first i data driven. No obstant això, després d'uns primers anys de vida, la majoria d'aquestes noves empreses presenten problemes d’escalabilitat i, a diferència de la seva filosofia original, estan col·laborant amb la banca i generant una associació d'interès mutu: les fintech contribueixen a la transformació del banc, mentre que, amb el suport del banc, aconsegueixen el creixement que per si soles no aconseguien. Mitjançant aquestes associacions banca-fintech, es dona la paradoxa que aquestes entitats que inicialment reptaven els bancs poden acabar sent el seu punt de suport perquè el canvi en el sector bancari sigui més ràpid i més transformacional que disruptiu. D'altra banda, el grup de fintech que manté una competència amb la banca (entre un 20% i un 25%) es veu obligat a dur a terme moviments de fusions, acords, etc. per aconseguir arribar al break-even. A Espanya, els problemes de creixement semblen encara més intensos que en altres països en aquestes àrees de competència amb la banca (roboadvisors i crowdlending).

El problema més important per a la banca prové dels grans operadors tecnològics que tenen capacitat per desbancar les entitats financeres en alguns dels àmbits més rendibles de l'activitat. Sembla impossible de mantenir per part de la banca el domini total del negoci a les zones comunes amb les tecnològiques, com són els pagaments de les compres i els enviaments de diners. No obstant això, els bancs tenen al seu favor el reconeixement de la gestió de protecció de dades dels seus clients, que és un valor en el qual superen clarament a les tecnològiques.

Els bancs estan desenvolupant múltiples estratègies d'acords amb les fintech que inclouen compres directes, programes d'acceleració i incubació, fons venture capital, acords de serveis i acords de partnership. L'anàlisi correcta de cada àrea d'innovació és determinant per identificar les aportacions d'una fintech, i les variables clau són la capacitat de generar volum i la capacitat de desplaçar serveis bancaris actuals. En aquest article es proposa un model de relació que consisteix en una integració gradual de les fintech en els entorns bancaris mitjançant: i) la integració en el core del banc; ii) acords de col·laboració o serveis; iii) la contribució al seu desenvolupament amb programes d'acceleració i incubació, i amb l'organització de concursos o programes challenger per descobrir talent.

Del valor financer al valor real de les empreses
Natàlia Amat, Oriol Amat

El valor d’una empresa es mesura habitualment a partir de dades incloses als comptes anuals i altra informació financera, com poden ser les previsions de futur. Aquest tipus de valoració mostra un valor que és incomplet, ja que normalment no té en compte aspectes econòmics, socials i mediambientals. Per això, l’objectiu d’aquest article és exposar com les empreses poden quantificar els costos i beneficis que la seva activitat representa per a l’economia, la societat i el medi ambient (les externalitats). Així doncs, es descriu com arribar a una estimació del seu valor real (o valor total) que integra el valor social i mediambiental al valor financer, d’acord amb la metodologia del Valor Real (KPMG, 2014). Addicionalment, s’aplica aquesta metodologia per fer una estimació del Valor Real d’una empresa del sector agrari. Un cop feta l’estimació, s’analitza com les externalitats poden acabar afectant al valor de l’empresa. Finalment, es proposa una estratègia que el negoci analitzat pot aplicar per minimitzar l’impacte negatiu de les externalitats als seus resultats.

Ètica bancària i banca ètica. Dues realitats diferents i possibles
Joan Ramon Sanchis-Palacio

El sector financer –en particular, la banca– és especialment sensible a l'aplicació de l'ètica empresarial. D'una banda, perquè el seu paper com a sector estratègic de l'economia és clau i determinant, i de l'altra, perquè durant els últims anys, i especialment des de la crisi financera de 2008, ha estat protagonista de nombrosos casos d'escàndols i males pràctiques. L'adopció de comportaments ètics és fonamental en el funcionament dels bancs, atès que aquestes organitzacions manegen un actiu molt sensible que és propietat dels seus clients: els diners. Tant és així que no solament es parla de l'ètica bancària, sinó fins i tot de l'existència de bancs ètics; dos aspectes que són diferents. El present treball té per objecte analitzar quines són les característiques que defineixen la banca ètica i quins aspectes són els que la diferencien de l'ètica bancària.

La fintegració del sistema bancari
Àngels Fitó Bertran

Les bases sobre les quals s'ha assentat el negoci financer tradicional estan sent sacsejades per l'aparició de nous actors que introdueixen nous models de negoci que se sustenten en les oportunitats que ofereixen els recents avanços tecnològics. Les fintech són empreses de base tecnològica que ofereixen serveis financers digitalment mitjançant solucions tecnològiques i amb un enfocament centrat en les necessitats i preferències del consumidor. Davant l'amenaça que suposa aquesta disrupció al mercat financer, bancs i fintech estan desenvolupant estratègies de col·laboració que aprofiten el potencial innovador de les fintech per portar-ho al gran públic a través de les estructures i carteres de la banca tradicional. Aquest procés d'integració no està exempt d'obstacles i reptes entre els quals destaca un canvi en la cultura empresarial de les entitats financeres tradicionals.

El futur de les finances: ètica, tecnologia i globalització
Joan Llobet
Rail track gauge and logistics 4.0 in the Mediterranean Corridor
Domingo Pérez Mira

El Corredor Mediterrani es concep com una doble via ferroviària d'alta velocitat que anirà des de la frontera francesa fins a Algesires, unint ciutats tan importants com Barcelona, València, Alacant, Múrcia i Màlaga i connectant-les al seu torn amb la resta d'Europa. No obstant això, per a la seva posada en marxa cal desenvolupar tecnologies de canvi d'ample per a les plataformes ferroviàries que permetin la transició entre els diferents amples de via europeus que dificulten el trànsit de mercaderies per ferrocarril.

Al seu torn, en termes empresarials, la logística 4.0, que està emergint amb força, proporciona noves eines digitals que modifiquen tant les operacions com els processos de negoci. Es tracta d'una transformació completa i integral, basada en la digitalització de la informació al llarg de tota la cadena de subministrament, des de les fases inicials fins a l'arribada del producte final al client, incloent a més la logística inversa.

La convergència de la tecnologia ferroviària d'eixos d'ample variable per al transport de mercaderies amb la logística 4.0 en els processos de SCM (supply chain management o gestió de la cadena de subministrament) permetrà incrementar la productivitat i la competitivitat empresarial a nivell internacional.

Les persones i la cadena de subministrament
Milena Gómez-Cedeño, Laura Guitart i Tarrés, Shantall Morantes Guerra, Yohana Li Zeng

La gestió dels recursos humans (HRM) amb un enfocament cap a la cadena de subministrament (SC) permet a les empreses gestionar eficaçment les seves cadenes de subministraments. Aquest article demostra la importància de l'estudi dels recursos humans en la cadena de subministrament (HRSC) i du a terme una anàlisi en profunditat de les recerques en aquests dos camps (HR i SC) que permet identificar les seves potencialitats i les seves manques. En aquest sentit, s'han identificat les àrees temàtiques abordades en la literatura i les seves principals contribucions, així com l'existència de llacunes en la literatura. A partir d’aquesta anàlisi, s'han localitzat 53 publicacions que destaquen el potencial de la HRSC. Els resultats mostren que en els últims quatre anys, entre el 2012 i el 2017, hi ha hagut un increment significatiu (49%) de les recerques sobre HRSC.

Outsourcing de les activitats logístiques. Com generem valor afegit?
Oriol Closa Noguera

Les companyies tendeixen cada vegada més a l’externalitació o outsourcing de totes aquelles activitats que no formen part del seu core business o ocupació principal i de les que no poden generar valor afegit en no ser objecte d’especialització o de coneixement específic. En el moment de la presa de decisions, les variables que poden influir més en la externalització d’un servei són el valor que aporta a l’activitat de la companyia, la necessitat de variabilitzar els costos de gestió o estructurals i la flexibilitat operacional. És molt important analitzar l’outsourcing des de totes les vessants possibles, però sobretot cal ser objectiu en la forma d’estimar, econòmicament i productiva els pros i els contres de la decisió. A més, s’ha de tenir en compte l’estratègia general de la companyia, de manera que tot estigui perfectament alineat i encaixi sense fissures. Finalment, convé ser molt curós amb el tipus d’acord a què arribem amb les empreses que ofereixen serveis d’externalització logística, ja el que s’hagi contractat serà la base per garantir el compliment dels objectius financers i productius. En aquest article ens centrarem en les activitats logístiques que poden ser externalitzables, els motius de la seva externalització i el tipus de proveïdors d’aquest tipus de serveis.

Fabricació additiva i transformació logística: la impressió 3D
José López Parada

La fabricació additiva, duta a terme mitjançant processos d'impressió 3D, ha adquirit gran importància en alguns sectors de la indústria. Aquesta tecnologia, que de fet compta amb plans de recerca i innovació sòlids, pot, gràcies als seus avantatges per sobre les tècniques de producció convencionals, reduir enormement la complexitat actual en els processos de fabricació i en les activitats logístiques en cadascuna de les baules de la cadena de subministrament.

Innovacions tecnològiques en la cadena de subministrament aplicades a l'eCommerce
Xavier Budet Jofra, Alexis Pérez Gómez

En els darrers anys s’han vertebrat solucions tecnològiques cada cop més complexes que fomenten l’evolució de la logística i de la cadena de subministrament i que permeten la comunió entre els requisits i les limitacions dels clients durant el procés de compra en l’eCommerce.

L’avenç de certes tecnologies en altres sectors ha permès que aquestes s’incorporin a la logística i a la cadena de subministrament, de manera que han afegit valor, no només per al client mitjançant la personalització de l’oferta productes i serveis, sinó també influint proveïdors i altres actors que componen la cadena en dotar-los d’agilitat en la planificació, la gestió i el transport d’inventari.

En el futur, l’adopció d’aquestes noves tecnologies requerirà un procés d’especialització que anirà en detriment del rol purament operacional que ha caracterizat fins ara el sector logístic així com de la generació de nous estàndards i d’entitats reguladores que permetin la seva integració i el seu desenvolupament.

<< Anterior
95 resultats | Pàgina 2 de 10
1 |
2 |
Següent >>