Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.

Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.

La moda de la intel·ligència artificial està arribant a les administracions públiques, tot i que ho està fent a un ritme més lent que en altres sectors. Avui ja hi ha algunes administracions públiques que usen la intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions, la detecció de fraus i irregularitats o la prestació de serveis públics. L’ús de la intel·ligència artificial genera nombrosos reptes a les administracions públiques que cal abordar, com ara l’opacitat, els biaixos i la discriminació, la minva de les garanties en la tramitació dels procediments administratius, la responsabilitat pels danys causats per l’ús de la intel·ligència artificial o el seu impacte en l’ocupació pública. La intel·ligència artificial és un dels fonaments de la governança intel·ligent que ha de comprendre totes les persones per contribuir a un desenvolupament sostenible.

Les tecnologies basades en la intel·ligència artificial i la robòtica són un dels principals reptes actuals sobre el futur del treball humà. L'anomenada revolució 4.0 qüestiona alguns models de negoci, transforma els requeriments formatius del sistema productiu i impacta progressivament en la distribució de la renda.

El mercat laboral espanyol ofereix un bon exemple de com aquesta nova onada de canvi tecnològic pot impactar en els nivells i, sobretot, en l'estructura de l'ocupació. Es detecta una creixent polarització en la demanda de treball i les oportunitats de feina en funció dels nivells educatius i diversos efectes de desajust laboral, atribuïbles principalment a les característiques d'un model productiu dominant que és intensiu en tasques de naturalesa rutinària però poc actiu en la incorporació de les tecnologies emergents.

Aquest article analitza la relació entre els usos de les tecnologies de la indústria 4.0 (I4.0), la generació de valor i els resultats empresarials. A partir d’una mostra de 1.525 empreses industrials espanyoles per al 2014, s’identifiquen els usos de quatre tecnologies bàsiques de la I4.0: 1) disseny industrial assistit per computadora (CAD); 2) robòtica; 3) sistemes flexibles de producció, i 4) maquinària i software de control numèric de l’activitat, es construeix un indicador additiu i s’estudia l’associació estadística amb la generació de valor i els resultats de l’empresa. La investigació ha obtingut tres resultats principals. En primer lloc, cal destacar la seva incipiència. Un 72,5% d’empreses industrials espanyoles o bé no utilitza o bé utilitza molt moderadament les tecnologies de la I4.0. Tot i amb això i en segon lloc, cal assenyalar que els usos d’aquestes tecnologies s’associen amb un procés de generació de valor de l’empresa industrial més intensiu en R+D i capital humà, més innovador, més digital i més sostenible. I, en tercer lloc, la investigació també conclou que les empreses amb uns usos més intensius de les tecnologies I4.0 presenten millors resultats en termes de vendes, valor afegit, exportacions i marge brut d’explotació. Especialment rellevants són els resultats de la productivitat i del treball. Les empreses industrials intensives en usos de les tecnologies I4.0 són un 30% més eficients que les empreses que no usen aquestes tecnologies. També són capaces d’ocupar un nombre molt més alt de treballadors (el doble de la mitjana industrial) i de retribuir-los molt millor (12,4% per sobre de la mitjana industrial). Finalment, a l’article també es discuteix el paper que la I4.0 podria acomplir com a nova tecnologia de propòsit general.

Aquest article analitza el concepte de revolució industrial, des dels seus orígens a finals del XIX fins a l’actual efervescència al voltant d’una suposada Quarta Revolució Industrial. Malgrat ser una idea fortament encastada en l’imaginari cultural occidental i també en el terreny acadèmic, nombrosos estudis historiogràfics, econòmics i sociològics duts a terme en les darreres dècades l’han qüestionat profundament. En aquest article explorarem, d’una banda, les seves deficiències més notòries –que per molts el converteixen en un concepte espuri, carregat de supòsits erronis i d’una visió obsoleta del desenvolupament tecnològic–, i, de l’altra, alguns dels efectes ideològics i polítics del seu ús.

En aquest article s’analitzen els motius que limiten l’adopció de les noves tecnologies i que frenen el procés de transformació digital de les empreses del teixit industrial. Més enllà dels aspectes tècnics o econòmics, l'origen d’aquests frens en el marc de la Indústria 4.0 rau en la falta de transversalitat dels perfils professionals existents actualment. En vista d’això, en l’article també s’analitza l’impacte laboral i els nous perfils professionals que caldran per a fer front al procés de transformació digital, i també el rol que jugaran els experts, els grups de treball i les eines de diagnosi en aquest procés.

De la mateixa forma que la revolució mòbil ha tingut un profund impacte en la societat, ha creat noves activitats econòmiques i ha modificat les existents, la indústria de la investigació de màrqueting no ha quedat al marge d’aquestes transformacions. Com veurem a continuació, les tecnologies mòbils han representat nous reptes i oportunitats per als professionals del sector, generant noves formes de recollir dades dels consumidors que participen en investigacions de mercat. No obstant això, i malgrat els avantatges que suposa l'ús de metodologies mòbils per a la indústria, la seva adopció i difusió com a tècnica de recollida d'informació segueix sent bastant limitada. En aquest article es recullen les dades d'ús de metodologies d’investigació publicades pel sector i s’identifiquen els principals factors que han influït en l'adopció de la investigació de màrqueting amb dispositius mòbils, ja sigui incentivant o limitant la seva utilització.