La digitalització (acció per la qual processos, procediments i objectes analògics es converteixen al format digital) pot conduir a la transformació interna dels models de negoci, estratègies, processos i procediments de les companyies, la qual cosa generalment anomenem transformació digital.

Aquesta transformació digital, o la capacitat per dur-la a terme, podria considerar-se un avantatge competitiu. Si prenem com a exemple el sector bancari i, dins d’aquest, diferenciem els actors purament digitals i els comparem amb els actors tradicionals, podríem concloure que l’avantatge competitiu no consisteix només en la digitalització i la transformació digital dels primers, sinó en un posicionament molt més ampli que inclou l’actitud de la companyia envers la innovació –el que es denomina orientació a la innovació–, de la qual un dels seus resultats seria, per exemple, la digitalització i la consegüent transformació digital.

Aquest article té per objectiu identificar les característiques clau dels actors purament digitals quan se’ls compara amb els seus competidors tradicionals en relació a l’orientació a la innovació i quines característiques diferencials els han ajudat a aconseguir aquest nivell de digitalització i de transformació digital –enteses com a resultat d’aquesta orientació a la innovació– de manera reeixida.

El sector financer –en particular, la banca– és especialment sensible a l'aplicació de l'ètica empresarial. D'una banda, perquè el seu paper com a sector estratègic de l'economia és clau i determinant, i de l'altra, perquè durant els últims anys, i especialment des de la crisi financera de 2008, ha estat protagonista de nombrosos casos d'escàndols i males pràctiques. L'adopció de comportaments ètics és fonamental en el funcionament dels bancs, atès que aquestes organitzacions manegen un actiu molt sensible que és propietat dels seus clients: els diners. Tant és així que no solament es parla de l'ètica bancària, sinó fins i tot de l'existència de bancs ètics; dos aspectes que són diferents. El present treball té per objecte analitzar quines són les característiques que defineixen la banca ètica i quins aspectes són els que la diferencien de l'ètica bancària.

En les últimes dècades han sorgit experiències de monedes socials i complementàries (MSC), mitjans d'intercanvi diferents dels diners de curs legal, amb la finalitat d'impulsar transaccions dins del mercat. Se'n justifica l'ús des del punt de vista de la mateixa definició dels diners com a acord o llei en una comunitat. Es classifiquen les MSC en sis categories diferents: les recolzades amb monedes oficials (que optimitzen la circulació de la moneda oficial en retenir-la), les recolzades amb altres béns i/o serveis (que injecten liquiditat en la comunitat), les emeses per l'autoritat pública (que circulen àmpliament per ser vàlides en el pagament d'impostos), les de confiança mútua (els socis de la qual tenen saldos positius o negatius, com a dret a demanar el valor equivalent de béns o serveis, o com a obligació a oferir-lo), les emeses com a crèdit bancari (que tenen efectes contracíclics i permeten activitats econòmiques estables), i les FIAT (que neixen sense cap suport i han de ser gestionades cautelosament per evitar acumulacions que condueixin a la hiperinflació). Cal estudiar els avantatges i desavantatges de cada model abans de triar-ne el més apropiat.