RESULTATS DE LA CERCA
Temes transformació digital (9) indústria, innovació i infraestructures (6) treball digne i creixement econòmic (4) consum i producció responsables (3) societat (2) igualtat de gènere (2) quotes (2) consells (2) STEM (2) ciutats i comunitats sostenibles (2) informació quàntica (1) computació quàntica (1) ordinadors quàntics (1) economia (1) aliança pels objectius (1) cultura digital (1) gestió del canvi cultural (1) innovació (1) transferència (1) tecnologia (1) fi de la pobresa (1) social media (1) experiència d'usuari (1) fidelització (1) electrodomèstic (1) teletreball (1) treball híbrid (1) digitalització (1) COVID-19 (1) transformació (1) valor (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) indústria 4.0 (1) perfils professionals (1) fintech (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) energia neta i assequible (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (1) SCM (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) fabricació additiva (1) impressió 3D (1) cadena de valor (1) cadena de subministrament (1) transformació logística (1) lideratge (1) benestar psicològic (1) direcció (1) estrès (1) salut laboral (1) lideratge transformacional (1) salut i benestar (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) xarxes socials (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) educació de qualitat (1)
Resultats de la cerca "formació" : 16 resultats
Innovació quàntica: la propera onada de transformació digital?
Agustí Canals

Els ordinadors quàntics reben cada vegada més atenció en els mitjans de comunicació, amb la promesa d’esdevenir una revolució en la computació i les comunicacions digitals. A hores d’ara, no es pot saber del cert si aquesta promesa es complirà, però sí que és possible fer-se una idea de per on podrien anar les coses. L’objectiu d’aquest article és donar una breu panoràmica de les tecnologies de la informació quàntica i de les seves possibilitats de futur. Després d’un resum concís dels fonaments de la computació quàntica i de l’estat actual de la tecnologia, es fa un repàs dels principals àmbits en els quals la tecnologia pot donar lloc a innovacions que millorin substancialment les prestacions de la tecnologia actual. Finalment, s’apunten alguns possibles efectes del desenvolupament de la computació quàntica en l’economia i la societat actuals.

Les palanques de l'èxit en la transformació digital
Elisabeth Margarit

La digitalització és, actualment, una de les principals prioritats de les empreses i entitats del mercat espanyol. Entenent la transformació digital com la transformació del negoci basada en les tecnologies digitals, aquest article desenvolupa un aspecte clau per garantir el seu èxit: cuidar especialment l’empleat, guiant l’evolució del canvi cultural de l’organització cap a una cultura digital que permeti situar el client en el centre. Només mitjançant un enfocament metodològic i planificat és possible acompanyar els empleats en aquest procés.

Innovar, transformar i transferir
Eduard Martín Lineros

El desenvolupament de l’electrònica, les telecomunicacions i la computació durant el segle XX constitueix una de les revolucions més ràpides i transformadores de la història de la humanitat. Comparada amb les successives revolucions en l’avanç de la societat des de la prehistòria, crea un nou paradigma de progrés que continua sent difícil d’assimilar. Els temps que transcorren entre les troballes científiques, la seva plasmació en productes o serveis i la comprensió d’aquests per part de la societat són cada vegada més curts i exigents. Comprendre com la innovació, no sols tecnològica, sinó també global, es tradueix en una transformació real de la societat, dels seus processos i de la manera en com l’afronten les persones precisa de la coordinació de tots els actors socials per aconseguir un progrés econòmic i social equitatiu i sostenible.

 

Aquest article contextualitza i explora les claus en la relació entre la innovació –entesa com un procés complex–, la transformació –que avui dia és digital– i la transferència del coneixement necessària perquè la primera es converteixi realment en un element transformador de la societat.

Social media analytics: millora de l'experiència i fidelització del client en el sector de la gamma blanca
Jorge Lara Guillén

Aquest article és un resum d’un Treball Final de Màster orientat a l’anàlisi de la gestió de la relació amb els clients a partir de la informació obtinguda mitjançant el monitoratge de les crítiques i els comentaris abocats pels usuaris en xarxes socials sobre un determinat producte, en aquest cas sobre electrodomèstics de gamma blanca de les marques de BSH Hausgeräte GmbH, fabricant líder a Europa, per enfortir la relació client-marca en termes d’experiència, satisfacció, lleialtat i recomanació, generant valor i proporcionant rellevància a les persones més enllà de la seva condició de consumidors.

 

La metodologia emprada és la recerca descriptiva de caràcter concloent sobre una mostra conformada per més de 800.000 comentaris abocats en xarxes socials pels usuaris d’electrodomèstics entre 2019 i 2020. La recollida de dades s’ha realitzat mitjançant VICO Analytics, eina desenvolupada per l’empresa VICO Research & Consulting. Les dades recollides han estat analitzades amb el paquet estadístic R Commander, alimentant així la recerca qualitativa i quantitativa.

 

Aquest Treball Final del Màster Universitari en Innovació i Transformació Digital va mostrar que la relació amb el client genera informació enormement valuosa per a l’empresa i, per això, és imprescindible comptar amb una base de dades contínuament actualitzada per aconseguir l’èxit dels objectius de fidelització proposats. En un moment de canvis extraordinaris, per anar un pas més enllà, l’anàlisi de dades pot millorar la capacitat de reacció de les empreses que permeti liderar la presa de decisions en funció de la conjuntura i gestionar escenaris més enllà dels objectius a curt termini. El social media analytics es presenta com una eina indispensable perquè les empreses innovin els seus models de negoci i productes per satisfer les necessitats i expectatives del consumidor, oferint una experiència memorable, que generi confiança en la marca i aconseguir així l’objectiu de fidelització.

 

Podeu consultar el Treball Final de Màster complet en aquest enllaç: http://hdl.handle.net/10609/134806

Teletreball en evolució: una aproximació narrativa
Mar Sabadell i Bosch

L’objectiu d’aquest article és oferir una informació elemental sobre el teletreball i desenvolupar, de manera paral·lela, unes reflexions entorn d’aquesta realitat econòmica i del paper de la seva regulació jurídica.

Des de fa alguns anys s’ha observat un procés de transformació de les bases nuclears sobre les quals hem construït les nostres relacions laborals. És resultat de la digitalització, que desafia la lògica de la concentració física i desvincula l’activitat d’un emplaçament únic i estàtic. En altres paraules, el teletreball ve de sèrie amb el món digital. No obstant això, només quan el seu progrés ha estat brusc i abast ampli que hem apreciat el canvi i ja podem intuir una ruptura del model d’ocupació tradicional.

Aquest article explora el progrés evolutiu del teletreball a partir de dues circumstàncies protagonistes del seu impuls: la digitalització i la pandèmia per covid-19. S’observa des d’una doble dimensió, organitzativa i normativa, i sintetitza els principals canvis en la narrativa sobre el teletreball per contribuir a la reflexió sobre l’ocupació de la societat del futur.

Digitalitzats i digitalitzades del món, a les xarxes! De la quarta i abundant revolució industrial a la ruptura digital i l¿escassetat superstar
Joan Torrent-Sellens

Aquest article revisa i utilitza tres conceptes de l’economia evolucionista, les tecnologies d’utilitat o propòsit general, el paradigma tecnoeconòmic i la revolució industrial, per explicar les principals tendències i implicacions econòmiques de fons de la transformació digital. En primer lloc, s’empra la idea de les tecnologies d’utilitat general per tractar les singularitats del procés de la R+D digital i per plantejar la creixent generació d’efectes de renda i d’extracció de valor per part de les superstars de la digitalització, la qual cosa explicaria bona part del creixement apressant de la desigualtat en època digital. En segon lloc, s’utilitza el concepte de paradigma tecnoeconòmic per explicar que el paradigma digital ja acumula dues onades llargues i un procés de transició: des de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’economia del coneixement, fins a les tecnologies de la transformació digital i l’economia dada-tasca massiva. En tercer lloc, es revisa el concepte, massa ambigu i incorrecte, de quarta revolució industrial i es proposa la idea de la ruptura o l’escissió industrial per descriure la interacció tecnològica, econòmica, social, institucional, política i cultural que s’estaria produint en la segona onada de la digitalització.

La (des)igualtat de gènere a les organitzacions: avenços i estancaments a Espanya
Susana González, Ruth Mateos

En aquest treball s’analitzen els avenços en matèria d’igualtat de gènere que han contribuït al fet que Espanya se situï entre els 10 primers països en l’última edició del Gender Gap Report del Fòrum Econòmic Mundial. Gran part d’aquest avenç es deu a la millora en la representació política de les dones en posicions ministerials i al parlament. No obstant això, la participació econòmica de les dones a Espanya mostra amplis espais de millora, especialment en el relacionat amb la representació en llocs de lideratge empresarial i amb una preocupant infrarepresentació en les professions emergents fruit de la transformació digital. Per acabar, el treball ofereix una sèrie de recomanacions per millorar l’empoderament econòmic de les dones a l’hora d’accedir a posicions d’alta responsabilitat empresarial, a més de prevenir i millorar en el futur la bretxa econòmica relacionada amb la seva infrarepresentació en professions relacionades amb la ciència, la recerca i la tecnologia. 

La (des)igualtat de gènere a les organitzacions: avenços i estancaments a Espanya
Susana González, Ruth Mateos

En aquest treball s’analitzen els avenços en matèria d’igualtat de gènere que han contribuït al fet que Espanya se situï entre els 10 primers països en l’última edició del Gender Gap Report del Fòrum Econòmic Mundial. Gran part d’aquest avenç es deu a la millora en la representació política de les dones en posicions ministerials i al parlament. No obstant això, la participació econòmica de les dones a Espanya mostra amplis espais de millora, especialment en el relacionat amb la representació en llocs de lideratge empresarial i amb una preocupant infrarepresentació en les professions emergents fruit de la transformació digital. Per acabar, el treball ofereix una sèrie de recomanacions per millorar l’empoderament econòmic de les dones a l’hora d’accedir a posicions d’alta responsabilitat empresarial, a més de prevenir i millorar en el futur la bretxa econòmica relacionada amb la seva infrarepresentació en professions relacionades amb la ciència, la recerca i la tecnologia. 

Els nous perfils professionals en el marc de la Indústria 4.0
Xavier Pi Palomés, Pere Tuset-Peiró

En aquest article s’analitzen els motius que limiten l’adopció de les noves tecnologies i que frenen el procés de transformació digital de les empreses del teixit industrial. Més enllà dels aspectes tècnics o econòmics, l'origen d’aquests frens en el marc de la Indústria 4.0 rau en la falta de transversalitat dels perfils professionals existents actualment. En vista d’això, en l’article també s’analitza l’impacte laboral i els nous perfils professionals que caldran per a fer front al procés de transformació digital, i també el rol que jugaran els experts, els grups de treball i les eines de diagnosi en aquest procés.

Les fintech i la reinvenció de les finances
David Igual Molina

La indústria bancària s'enfronta a una intensa transformació de la seva activitat tant per la necessitat de reinventar els seus serveis (cars i no concebuts per a un ús online) com pel canvi en les exigències de productes digitals dels usuaris, així com per la necessitat d'ajustar unes estructures ineficients. Tradicionalment el sector financer ha estat un àmbit gairebé exclusiu de les entitats financeres, però l'abaratiment de les tecnologies ha permès l'aparició de nous players en la indústria: les fintech, que ofereixen propostes alternatives en tots els àmbits de l'activitat financera mitjançant noves fórmules mobile first i data driven. No obstant això, després d'uns primers anys de vida, la majoria d'aquestes noves empreses presenten problemes d’escalabilitat i, a diferència de la seva filosofia original, estan col·laborant amb la banca i generant una associació d'interès mutu: les fintech contribueixen a la transformació del banc, mentre que, amb el suport del banc, aconsegueixen el creixement que per si soles no aconseguien. Mitjançant aquestes associacions banca-fintech, es dona la paradoxa que aquestes entitats que inicialment reptaven els bancs poden acabar sent el seu punt de suport perquè el canvi en el sector bancari sigui més ràpid i més transformacional que disruptiu. D'altra banda, el grup de fintech que manté una competència amb la banca (entre un 20% i un 25%) es veu obligat a dur a terme moviments de fusions, acords, etc. per aconseguir arribar al break-even. A Espanya, els problemes de creixement semblen encara més intensos que en altres països en aquestes àrees de competència amb la banca (roboadvisors i crowdlending).

El problema més important per a la banca prové dels grans operadors tecnològics que tenen capacitat per desbancar les entitats financeres en alguns dels àmbits més rendibles de l'activitat. Sembla impossible de mantenir per part de la banca el domini total del negoci a les zones comunes amb les tecnològiques, com són els pagaments de les compres i els enviaments de diners. No obstant això, els bancs tenen al seu favor el reconeixement de la gestió de protecció de dades dels seus clients, que és un valor en el qual superen clarament a les tecnològiques.

Els bancs estan desenvolupant múltiples estratègies d'acords amb les fintech que inclouen compres directes, programes d'acceleració i incubació, fons venture capital, acords de serveis i acords de partnership. L'anàlisi correcta de cada àrea d'innovació és determinant per identificar les aportacions d'una fintech, i les variables clau són la capacitat de generar volum i la capacitat de desplaçar serveis bancaris actuals. En aquest article es proposa un model de relació que consisteix en una integració gradual de les fintech en els entorns bancaris mitjançant: i) la integració en el core del banc; ii) acords de col·laboració o serveis; iii) la contribució al seu desenvolupament amb programes d'acceleració i incubació, i amb l'organització de concursos o programes challenger per descobrir talent.

16 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>