Número 170 (novembre de 2026)

La IA generativa i el seu impacte en el consum d’informació d’actualitat

Silvia Martínez Martínez

El desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa (IAGen) ha afectat el periodisme de diverses formes. Tant a l’hora de contrastar o verificar informació com en altres tasques en diferents fases del procés productiu, la tecnologia s’ha anat obrint camí generant no pocs debats al seu pas. Al marge de decisions editorials, l’audiència, els consumidors, estan forçant nous canvis en el sector i amb això nous dilemes entorn de com s’accedeix a les notícies.

Això és perquè, en les converses que mantenim amb els xatbots, la consulta d’informació d’actualitat comença a registrar un ús prou significatiu perquè mitjans de comunicació i professionals es mantinguin atents a aquesta evolució. Així, el Digital News Report 2026 dedica un apartat a aquest ús creixent, amb un especial predicament entre els usuaris més joves (el 17 % dels de 18 a 24 anys). L’informe apunta altres dues qüestions preocupants per al sector: la relació entre nivells de confiança i ús, i també la pèrdua de trànsit cap a la font original.

 

De manera similar, l’enquesta a adults estatunidencs publicada el juny de 2026 pel Pew Research Center recollia també la tendència centrada en l’ús de xatbots però també d’altres dispositius com ara altaveus intel·ligents. Aquest estudi permet veure que entre les tasques que mes es duen a terme amb la IA es troba la cerca d’informació (42 %). Ara bé, l’informe també ens presenta l’èxit que tenen els IA overviews, els resums que es mostren als usuaris quan aquests fan les seves cerques en els ja tradicionals motors de cerca o cercadors. Tal és la popularitat d’aquesta mena d’«experiència» o «vista» que l’enquesta assenyala que el 60 % dels estatunidencs adults llegeix aquests overviews.

 

La IA com a mitjà de consulta de notícies

 

Tals canvis, tot i que encara estiguin en fase d’implantació, inclouen la IA entre els serveis de consulta informativa i tenen moltíssimes implicacions. Aquí intentarem apuntar-ne algunes.

 

La més evident té a veure amb una cosa ja assenyalada: les estadístiques de visita dels mitjans se’n ressenten i, amb això, en molts casos, els d’ingressos. Atès que la IA ofereix una visió resumida de l’actualitat, els usuaris, en moltes ocasions, no accedeixen als enllaços que apareixen vinculats o esmentats com a fonts d’informació.

 

D’altra banda, la IA selecciona aquests mitjans, decideix quines dades destaca o esmenta i quines no, i fins i tot quines notícies destaca quan se li demana que ens digui les principals notícies del dia. Així, s’incorpora a l’ecosistema desenvolupant algunes funcions pròpies de gatekeeper, però sense comptar necessàriament en la seva programació amb fonaments periodístics per fer aquesta tasca amb garanties. A més, pot fer una interpretació dels fets i en un to de conversa que genera més proximitat, quan no de condescendència, respecte a l’usuari que l’empra limitant així fins i tot el necessari pluralisme que és tan necessari per explicar l’actualitat amb rigor i afavorir el desenvolupament de les societats democràtiques.

 

Un altre aspecte vinculat seria el dels drets d’autor. Això és perquè molts mitjans veuen en els murs de pagament un mecanisme per intentar impedir, encara que no sempre amb èxit, que la IA es nodreixi dels seus continguts. En tot cas, els mitjans es troben davant una gran cruïlla, perquè és evident que la IA ha vingut per quedar-se i que aquesta no pot quedar al marge de les estratègies dissenyades pels editors. Quelcom que ja s’apuntava des de la International News Media Association (INMA) quan, en els primers mesos de 2026, va publicar l’informe AI-First User Journeys: A Strategic Framework for Publishers, que ressaltava la necessitat de centrar-se en l’experiència de l’usuari sense perdre de vista la IA. En definitiva, una estratègia «user-first and AI-orchestrated».

 

Per saber-ne més:

GOTTFRIED, Jeffrey et al. (2026, 17 juny). «Americans and AI 2026: Chatbots, Smart Devices and Views on Impact». Pew Research Center [en línia]. Disponible a: https://www.pewresearch.org/internet/2026/06/17/americans-and-ai-2026-chatbots-smart-devices-and-views-on-impact/

HOPPERTON, Jodie (2026, març). AI-First User Journeys: A Strategic Framework for Publishers. INMA [en línia]. Disponible a: https://www.inma.org/report/ai-first-user-journeys-a-strategic-framework-for-publishers

ROSS, Amy (2026, 16 juny). «Emerging uses of AI chatbots for news and what it means for journalism». Digital News Report 2026 [en línia]. Disponible a: https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/digital-news-report/2026/emerging-uses-ai-chatbots-news-and-what-it-means-journalism

 

Imatge de portada:

Il·lustració creada per Gemini a partir del prompt «Crea una imatge realista d’un robot exercint de periodista». Font: Google (1 de novembre de 2026).

 

Citació recomanada

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «La IA generativa i el seu impacte en el consum d’informació d’actualitat». COMeIN [en línia], novembre 2026, no. 170. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n170.2671

intel·ligència artificial;  periodisme;  propietat intel·lectual;