Les transicions digital i ecològica són processos interconnectats que generen tant oportunitats d’integració com desafiaments reguladors. En l’àmbit europeu i espanyol, les polítiques busquen articular totes dues transformacions, malgrat que persisteixen dificultats en termes de regulació i gestió de recursos. Aquest estudi analitza les iniciatives i marcs normatius impulsats per la Unió Europea i Espanya per a abordar aquests reptes i promoure un desenvolupament més equilibrat i sostenible.

Aquest article aborda la doble transició –digital i ecològica– com un desafiament central per a repensar el model de desenvolupament econòmic al segle XXI. S’argumenta que el creixement econòmic basat en l’expansió quantitativa genera profundes crisis ambientals i desigualtats socials, cosa que fa imprescindible un canvi de paradigma vers un creixement qualitatiu. En aquest marc, es proposa reconciliar la digitalització amb la sostenibilitat i orientar la transformació tecnològica vers la millora de la qualitat de vida en lloc de la mera acumulació de riquesa. A partir d´una revisió crítica dels impactes de la digitalització i de les limitacions dels enfocaments convencionals de mesurament del desenvolupament, s´exploren alternatives per integrar justícia social, límits ecològics i progrés tecnològic. L’article contribueix al debat sobre com articular un model econòmic que respongui als reptes contemporanis sense reproduir les dinàmiques extractivistes del creixement tradicional.