La gestió algorítmica planteja riscos significatius en l’àmbit laboral. D’una banda, facilita la discriminació en basar-se en patrons poc transparents. Això dificulta que les «víctimes» puguin detectar i provar el tracte desigual. D’altra banda, incrementa la intensitat de la feina i redueix l’autonomia, fet que repercuteix negativament en la salut física i mental del personal. Alhora, la capacitat de recopilar i processar dades de manera massiva atorga a l’empresa un control exhaustiu. Així, el poder de negociació de les persones treballadores disminueix en dificultar la seua participació en la distribució dels increments de productivitat. La tecnologia, a més, s’utilitza de manera ofensiva per vigilar i pressionar a la baixa els salaris. Amb algoritmes cada cop més avançats, és possible predir i coartar l’aparició de líders sindicals o de reclamacions col·lectives. Aquest fenomen s’intensifica amb l’externalització productiva, atès que les empreses principals mantenen un control estricte a través de plataformes tecnològiques, però eludeixen responsabilitats legals. Per afrontar aquests reptes, el text proposa l’obligació de negociar i acordar amb els representants de les persones treballadores, així com la implementació d’auditories recurrents dels algoritmes com a forma de protegir la dignitat i els drets laborals.