Projecte final del grau d'Administració i Direcció d'Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, per al qual s'ha elaborat un pla d'empresa seguint les directrius de l'assignatura.

«Ei! (Estem aquí)» és un marketplace immobiliari que posa en contacte emprenedors i empresaris amb llogaters de locals comercials per tal de testar una idea de negoci o exhibir un producte durant un temps determinat en un espai físic. Aquest pot variar des de poques hores per a la presentació d'una marca o d'un producte fins a uns mesos o fins i tot un any, segons l'estratègia de l'empresa. Aquest projecte neix amb la idea d'atendre les necessitats d'empresaris i emprenedors, «Ei! (Estem aquí)», que volen d'exhibir els seus productes innovadors i no tenen diners per a disposar d'un espai o un local comercial. Per tal d'atendre aquestes necessitats, l'empresa ofereix tarifes més ajustades que la seva competència gràcies a la productivitat que es guanya mitjançant la seva plataforma en línia i externalitzant tots els processos que no són el core business de l'empresa. D'aquesta manera, es poden dedicar a proporcionar un servei innovador i de qualitat que posa el client en el centre de negoci. És també molt important el servei d'assessorament que l'empresa proporcionarà a diverses àrees, i que servirà per a donar suport en tot moment a emprenedors que volen tirar endavant una idea de negoci però que no tenen massa clar com fer-ho.

L’economia, tal com s’ensenya actualment a la major part d’universitats del món, és objecte de controvèrsia. Es qüestiona des de determinats grups d’estudiants i professors la formació econòmica que es rep en les facultats i escoles superiors. La crítica que s’efectua s’ha intensificat amb la crisi, però ja s’havien produït diversos brots de protesta amb anterioritat.

El sistema és cíclic, les crisis són inevitables, i no són cosa del passat com el pensament dominant en economia havia arribat a creure i infondre. L’economia neoclàssica, en desenvolupar-se amb models d’equilibri, no és capaç d’entendre els processos dinàmics de l’economia, pel que les seves insuficiències no es deuen només a la incapacitat de predir una crisi sinó a la de proporcionar les eines necessàries per a la comprensió del funcionament de l’economia.

L’economia neoclàssica no ha de ser l’única teoria actualment en vigor, cosa que no vol dir que no s’estudiï el model IS/LM, però cal posar de manifest les seves limitacions i restriccions, alhora que com a model d’equilibri no respon al que succeeix en la realitat, que és el desequilibri i la vulnerabilitat. Per això cal tenir en compte altres aportacions, com la marxista, keynesiana, schumpeteriana, institucionalista i postkeynesiana.

En aquesta entrevista, Elisenda Paluzie analitza els orígens del denominat moviment Post-Crash a Catalunya i quins han estat els efectes sobre una institució referent com la que dirigeix: la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Paluzie considera que aquest moviment crític iniciat després de l'inici de l'última crisi econòmica es fonamenta bàsicament en la falta de pluralitat en l'ensenyament, a partir de tres elements: el teòric, el metodològic i l'interdisciplinari. En aquest text, comenta com aquests tres factors són tractats en la seva facultat i conclou en la necessitat d'evolucionar en la docència en l'economia. En aquest sentit destaca el projecte The Core Project, una iniciativa que té com a objecte replantejar l'ensenyament de l'economia amb nous manuals, ja que consideren que els dominants actualment segueixen plantejant les qüestions com si els últims 20 anys no haguessin existit.

L'economia com a disciplina acadèmica és única per tenir cada dia més estudiants rebel·lant-se en contra dels continguts que s'ofereixen a les universitats. El que pretenem amb aquest article és mostrar l'abast del problema que hi ha darrere d'aquesta insatisfacció i abordar amb més deteniment algunes de les seves dimensions. En primer lloc, es defineix l'estat actual de la disciplina econòmica com una monocultura basada en els tres principis axiomàtics de l'economia neoclàssica, i es discuteix el problema de la monocultura des del debat epistemològic de fons. En segon lloc, es mostra la falta de pluralisme en els actuals plans d'estudi amb els resultats de les anàlisis fetes per diferents col·lectius per als casos de les universitats de Regne Unit, França i Espanya. En tercer lloc, es presenta el pluralisme de teories, disciplines i metodologies com una estratègia per a trencar amb la monocultura neoclàssica i millorar la formació dels estudiants d'economia. L'article conclou posant de relleu que el pluralisme en la docència de l'economia és una necessitat no només per als estudiants, sinó també per a l'acadèmia, el món dels negocis i la societat en general.

Aquest article analitza com l'adveniment de la tercera revolució industrial, l'economia del coneixement, transforma el paradigma científic de l'economia i, en conseqüència, planteja nous reptes per a l'anàlisi i la docència d'aquest camp del saber. Enllaçant amb la història del pensament econòmic, l'article obté dues conclusions principals. En primer lloc, es planteja la necessitat d'articular noves funcions de comportament i noves mètriques de l'economia. En concret, es suggereix la necessitat d'avançar des del comportament individual cap al comportament col·lectiu, de la transacció monetària a l'intercanvi de coneixement, de la competència oligopolística a la xarxa de negocis, de l'empresa econòmica a l'empresa social, i de l'economia nacional, internacional i mundial cap a l'economia global. En segon lloc, també se suggereixen noves aproximacions per a la docència econòmica. En concret, recuperar totes les branques del pensament econòmic, més enllà de l'economia neoclàssica, i reconfigurar l'organització de l'ensenyament de l'economia cap a una xarxa interdisciplinària de coneixement transversal per resoldre problemes.

Des d’una perspectiva de vegades autobiogràfica, d’altres mitjançant moments clau en la disciplina, l’article reflexiona sobre la història de la despluralització de l’economia. Ho fa mitjançant un viatge a través de tres ciutats i tres dècades diferents en l’ensenyament de l’economia, i explicant cinc històries.

Les marques de distribuïdor (MdD) s’han convertit en un fenomen social i econòmic, especialment en el context de la distribució amb base alimentària. Si bé és cert que la crisi econòmica ha estat un dels elements que han permès l’èxit d’aquest tipus de marca, els detallistes han estat capaços de desenvolupar ensenyes amb un elevat valor per al consumidor, la qual cosa ha permès que s’hagin posicionat al mateix nivell que moltes de les marques de fabricant tradicionals. Això ha provocat que molts detallistes hagin optat per donar-li major protagonisme a la seva marca pròpia en detriment de les marques nacionals, de manera que la MdD s’ha convertit en la seva principal arma competitiva enfront dels fabricants de les marques nacionals més tradicionals. En aquest article s’analitza el paper que la MdD juga en els assortiments de les cadenes de distribució alimentària i fins a quin punt l’aposta per la marca pròpia que moltes cadenes han fet pot ser perjudicial pels interessos del detallista.

Quantes empreses planifiquen estratègicament el seu futur basant-se en meres percepcions dels seus clients? Quantes d'elles creuen conèixer els seus valors competitius però no saben en quina mesura ho són? Potser coneixem la satisfacció dels nostres clients, però quantes coneixen els factors que més contribueixen a aquesta satisfacció?

L'Associació Maratlón, promotora de l'esdeveniment esportiu Triatló Vitòria-Gasteiz, considerava clau obtenir indicadors i resultats objectius sobre la satisfacció dels participants i conèixer el posicionament de la marca, per establir plans d'acció, dins el plantejament estratègic global de l'esdeveniment, basats en dades fiables i no en meres percepcions.

Per aquest motiu, es porta a terme un estudi de satisfacció i posicionament del Triatló Vitòria-Gasteiz, que es presenta com a treball final de grau¹ de Màrqueting i Investigació de Mercats, i la síntesi s'exposa a continuació, plantejada en tres fases principals: un estudi de gabinet per determinar les fonts d'informació primàries i secundàries i una segona fase exploratòria basada en una anàlisi qualitativa per identificar les variables clau que facilitessin el posterior disseny de la tercera fase, un qüestionari ad hoc en línia enviat als triatletes participants.

Aquesta última fase quantitativa, en què els resultats s'obtenen mitjançant anàlisi bivariable i multivariable, constitueix l'etapa concloent de l'estudi. La interpretació estadística dels resultats proporciona dades objectives tant per establir línies d'actuació estratègiques per a la marca com per a millorar la satisfacció de tots els grups d'interès: patrocinadors, triatletes, acompanyants i ciutadans.

La seguretat viària (road traffic safety –RTS–) és una preocupació global. S'estima que cada any, a les vies públiques del món, prop d'1,3 milions de persones moren i entre 20 i 50 milions pateixen lesions, i que aquesta xifra augmenta. En aquest sentit, la norma ISO 39001, que s'analitza en el present article, subministra una eina que permet ajudar les organitzacions a reduir, i en última instància eliminar, la incidència i risc de les morts i ferides greus derivades dels accidents de trànsit.