El Corredor Mediterrani es concep com una doble via ferroviària d'alta velocitat que anirà des de la frontera francesa fins a Algesires, unint ciutats tan importants com Barcelona, València, Alacant, Múrcia i Màlaga i connectant-les al seu torn amb la resta d'Europa. No obstant això, per a la seva posada en marxa cal desenvolupar tecnologies de canvi d'ample per a les plataformes ferroviàries que permetin la transició entre els diferents amples de via europeus que dificulten el trànsit de mercaderies per ferrocarril.
Al seu torn, en termes empresarials, la logística 4.0, que està emergint amb força, proporciona noves eines digitals que modifiquen tant les operacions com els processos de negoci. Es tracta d'una transformació completa i integral, basada en la digitalització de la informació al llarg de tota la cadena de subministrament, des de les fases inicials fins a l'arribada del producte final al client, incloent a més la logística inversa.
La convergència de la tecnologia ferroviària d'eixos d'ample variable per al transport de mercaderies amb la logística 4.0 en els processos de SCM (supply chain management o gestió de la cadena de subministrament) permetrà incrementar la productivitat i la competitivitat empresarial a nivell internacional.
La gestió dels recursos humans (HRM) amb un enfocament cap a la cadena de subministrament (SC) permet a les empreses gestionar eficaçment les seves cadenes de subministraments. Aquest article demostra la importància de l'estudi dels recursos humans en la cadena de subministrament (HRSC) i du a terme una anàlisi en profunditat de les recerques en aquests dos camps (HR i SC) que permet identificar les seves potencialitats i les seves manques. En aquest sentit, s'han identificat les àrees temàtiques abordades en la literatura i les seves principals contribucions, així com l'existència de llacunes en la literatura. A partir d’aquesta anàlisi, s'han localitzat 53 publicacions que destaquen el potencial de la HRSC. Els resultats mostren que en els últims quatre anys, entre el 2012 i el 2017, hi ha hagut un increment significatiu (49%) de les recerques sobre HRSC.
Les companyies tendeixen cada vegada més a l’externalitació o outsourcing de totes aquelles activitats que no formen part del seu core business o ocupació principal i de les que no poden generar valor afegit en no ser objecte d’especialització o de coneixement específic. En el moment de la presa de decisions, les variables que poden influir més en la externalització d’un servei són el valor que aporta a l’activitat de la companyia, la necessitat de variabilitzar els costos de gestió o estructurals i la flexibilitat operacional. És molt important analitzar l’outsourcing des de totes les vessants possibles, però sobretot cal ser objectiu en la forma d’estimar, econòmicament i productiva els pros i els contres de la decisió. A més, s’ha de tenir en compte l’estratègia general de la companyia, de manera que tot estigui perfectament alineat i encaixi sense fissures. Finalment, convé ser molt curós amb el tipus d’acord a què arribem amb les empreses que ofereixen serveis d’externalització logística, ja el que s’hagi contractat serà la base per garantir el compliment dels objectius financers i productius. En aquest article ens centrarem en les activitats logístiques que poden ser externalitzables, els motius de la seva externalització i el tipus de proveïdors d’aquest tipus de serveis.
La fabricació additiva, duta a terme mitjançant processos d'impressió 3D, ha adquirit gran importància en alguns sectors de la indústria. Aquesta tecnologia, que de fet compta amb plans de recerca i innovació sòlids, pot, gràcies als seus avantatges per sobre les tècniques de producció convencionals, reduir enormement la complexitat actual en els processos de fabricació i en les activitats logístiques en cadascuna de les baules de la cadena de subministrament.
En els darrers anys s’han vertebrat solucions tecnològiques cada cop més complexes que fomenten l’evolució de la logística i de la cadena de subministrament i que permeten la comunió entre els requisits i les limitacions dels clients durant el procés de compra en l’eCommerce.
L’avenç de certes tecnologies en altres sectors ha permès que aquestes s’incorporin a la logística i a la cadena de subministrament, de manera que han afegit valor, no només per al client mitjançant la personalització de l’oferta productes i serveis, sinó també influint proveïdors i altres actors que componen la cadena en dotar-los d’agilitat en la planificació, la gestió i el transport d’inventari.
En el futur, l’adopció d’aquestes noves tecnologies requerirà un procés d’especialització que anirà en detriment del rol purament operacional que ha caracterizat fins ara el sector logístic així com de la generació de nous estàndards i d’entitats reguladores que permetin la seva integració i el seu desenvolupament.
Les plataformes d’eCommerce esdevenen actors cada cop més rellevants de l’economia global, ja que modifiquen els hàbits de compra i consum i tenen un impacte decisiu en el mercat de la distribució, la fabricació i la prestació de serveis logístics.
La consolidació i millora de l’eCommerce es basa a garantir l’excel·lència en l’experiència d’usuari des del procés de compra fins a l’entrega final del producte o del servei sol·licitat. En aquest sentit, la logística és un factor clau.
La penetració d’Amazon a les llars ha sacsejat fortament l’escenari competitiu. Ha obligat els grans distribuïdors (i fabricants) a donar una resposta que satisfaci les noves expectatives de servei dels compradors i ha iniciat una cursa exigent per dominar la cadena de valor i l’experiència del client.
En aquest article, els autors analitzen el panorama actual, les repercussions en la cadena de subministrament i les tendències que presenten les plataformes d’eCommerce tot identificant àrees d’oportunitat generades per les expectatives d’uns clients cada cop més exigents.
En una societat global i interconnectada, el sector logístic és especialment rellevant per entendre el funcionament de l'economia moderna. Els països europeus, gràcies al seu nivell de desenvolupament, ocupen una posició privilegiada que els permet afrontar el futur amb garanties. La indústria és competitiva i té clars els desafiaments estratègics a què s’enfronta. Innovació, infraestructures, digitalització, creació de xarxes i integració de les cadenes de subministrament són aspectes clau a tenir presents. El paper de les institucions públiques també és cabdal. Aquestes, no només han d’acompanyar el procés, sinó que han de potenciar les iniciatives del sector privat per asegurar-ne la competitivitat global. Tot això ha d'entendre's, a més, en un context fortament canviant i on les competències dels professionals logístics marcaran, sense cap mena de dubte, els èxits del demà.