En un món cada cop més conscient de la importància de la sostenibilitat, la transparència en les pràctiques empresarials ha esdevingut una prioritat. Com a resposta a aquesta demanda, la Unió Europea va emetre el desembre de 2022 la Directiva d’informació sobre sostenibilitat corporativa (Corporate Sustainability Reporting Directive, CSRD, per les seves sigles en anglès), la qual introdueix requisits més estrictes per a la presentació de l’informe de sostenibilitat. Aquesta normativa redefineix la manera com les empreses han de reportar els seus impactes, riscos i oportunitats en matèria ambiental, social i de governança (Environmental, Social, and Governance, ESG), i fomenta més transparència i alineació amb els marcs reguladors internacionals, per tal de permetre que inversors, reguladors i altres grups d’interès puguin prendre decisions informades sobre el nivell de sostenibilitat d’una organització. L’article analitza la Directiva CSRD, i en destaca els beneficis i obligacions principals per a les empreses en l’elaboració dels informes de sostenibilitat. També examina el possible impacte de la proposta de Directiva òmnibus I de la UE, presentada el febrer de 2025, i el seu impacte en la implementació i abast de la CSRD.

Existeix un ampli consens en què un dels elements clau per garantir un bon procés d’aprenentatge en un context universitari no presencial és l'existència de processos que pautin i dirigeixin l'aprenentatge, i que permetin als estudiants avaluar periòdicament el seu grau d’assoliment dels coneixement. Una estratègia habitual per facilitar aquesta pauta és l'ús del feeback entre l'estudiant i el professor. Però en entorns amb grups d’estudiants molt grans, la realització d’aquest feedback pot convertir-se en una feina massa laboriosa i no sostenible.

En aquest article presentem els resultats de tres projectes pilot centrats en el context del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la UOC, on hem explorat diverses eines TIC (àudio, vídeo i captures de pantalla) i diverses estratègies per a realitzar el feedback amb l'objectiu de fer-lo sostenible en grups grans i millorar l'eficàcia i eficiència del procés de regulació dels aprenentatges.

Existeix un ampli consens en què un dels elements clau per garantir un bon procés d’aprenentatge en un context universitari no presencial és l'existència de processos que pautin i dirigeixin l'aprenentatge, i que permetin als estudiants avaluar periòdicament el seu grau d’assoliment dels coneixement. Una estratègia habitual per facilitar aquesta pauta és l'ús del feeback entre l'estudiant i el professor. Però en entorns amb grups d’estudiants molt grans, la realització d’aquest feedback pot convertir-se en una feina massa laboriosa i no sostenible.

En aquest article presentem els resultats de tres projectes pilot centrats en el context del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la UOC, on hem explorat diverses eines TIC (àudio, vídeo i captures de pantalla) i diverses estratègies per a realitzar el feedback amb l'objectiu de fer-lo sostenible en grups grans i millorar l'eficàcia i eficiència del procés de regulació dels aprenentatges.