RESULTATS DE LA CERCA
Seccions Dossier: «Jornada laboral, productivitat i intel·ligència artificial» coordinat per Pau Cortadas Guasch (1) Dossier: «Una visió holística del benestar: sobirania personal, estat i sostenibilitat» coordinat per Fernando Álvarez (1) Dossier: «Responsabilitat social: un model de gestió inajornable» coordinat per August Corrons Giménez (1) Dossier: «Innovació i transformació digital: reptes i oportunitats» coordinat per Mihaela Enache Zegheru i Ramon González Cambray (1) Dossier: «Persones i organitzacions davant de les "noves?" maneres de treballar» coordinat per Eva Rimbau Gilabert (1) Dossier: «Redefinint les infraestructures per una mobilitat sostenible» coordinat per Pere Suau-Sanchez i Eduard J. Alvarez Palau (1) Dossier especial: «25 anys d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC: reflexions en clau de futur» coordinat per María Jesús Martínez Argüelles i Joan Miquel Gomis López (1) Dossier: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia» coordinat per Albert Puig Gómez (1) Dossier sobre economia col·laborativa (i II): Noves estratègies i dimensions alternatives de l'economia de plataforma, coordinat per Lluís Alfons Garay Tamajón (1) Dossier sobre economia col·laborativa (I): Economies de plataforma i negocis col·laboratius, coordinat per Joan Torrent-Sellens (1) Dossier: «Gènere i empresa: cap a la igualtat real» coordinat per Laura Lamolla Kristiansen (1) Dossier «Revolució 4.0: progrés o precarització?» coordinat per Josep Lladós (1) Dossier «Màrqueting digital: revolucionant el consum i la societat» coordinat per Irene Esteban (1) Dossier «El futur de les finances: ètica, tecnologia i globalització» coordinat per Joan Llobet (1) Dossier: «Logística i cadena de subministrament en la nova era digital» coordinat per Marta Viu Roig (1) Dossier: «Dirigir persones per transformar les organitzacions en temps d'incertesa» Coordinat per Pilar Ficapal-Cusí (1) Dossier: «Claus per entendre el turisme d'avui»
coordinat per Francesc González i Soledad Morales (1)
Dossier: «Economia social i solidària: experiències i reptes» (1) Dossier: «Repensant l'ensenyament de l'economia a la universitat» coordinat per Carolina Hintzmann (1) Dossier: «Prevenció de riscos laborals: tendències en temps de crisi» (1) Dossier: «Realitats i desafiaments de la Unió Europea» (1) Dossier: Xarxes socials, economia i empresa (1) Dossier (1)
Temes treball digne i creixement econòmic (89) indústria, innovació i infraestructures (53) consum i producció responsables (38) ciutats i comunitats sostenibles (36) salut i benestar (24) educació de qualitat (20) sostenibilitat (16) igualtat de gènere (16) economia col·laborativa (13) reducció de les desigualtats (11) digitalització (10) intel·ligència artificial (9) aliança pels objectius (9) transformació digital (9) TIC (9) innovació (8) e-learning (8) teletreball (7) competències (6) fi de la pobresa (6) acció climàtica (6) energia neta i assequible (6) productivitat (5) gènere (5) competitivitat (5) lideratge (5) xarxes socials (5) ocupació (4) educació (4) polítiques públiques (4) recursos humans (4) economia (4) treball (4) economia de plataformes (4) flexibilitat (4) eCommerce (4) cadena de subministrament (4) investigació de mercats (4) pluralisme (4) logística (4) turisme (4) salut (3) pau, justícia i institucions sòlides (3) responsabilitat social (3) responsabilitat social corporativa (3) gestió (3) societat (3) canvi (3) realitat augmentada (3) noves formes de treball (3) COVID-19 (3) feedback (3) desenvolupament sostenible (3) màrqueting (3) ensenyament de l'economia (3) turisme sostenible (3) transició energètica (3) economia política (3) economia social i solidària (3) blockchain (3) direcció (3) robòtica (3) fintech (3) salut laboral (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) Europa (2) recerca i desenvolupament (R+D) (2) organització del treball (2) economia ecològica (2) competències transversals (2) automatització (2) creixement econòmic (2) estat del benestar (2) democràcia (2) capitalisme (2) ètica empresarial (2) RSC (2) organitzacions (2) aigua neta i sanejament (2) tecnologia (2) estratègia (2) conciliació (2) treball en plataformes (2) darrera milla (2) mobilitat (2) xarxa viaria (2) docència (2) pensament econòmic (2) VUCA (2) ètica (2) valor (2) globalització (2) transport (2) mercat de treball (2) economia neoclàssica (2) Airbnb (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) comportament del consumidor (2) plataformes (2) economia digital (2) consum col·laboratiu (2) emprenabilitat (2) factors competencials (2) gestió de recursos humans (2) quotes (2) consells (2) STEM (2) governança (2) emprenedoria (2) mercat laboral (2) aplicació del Dret (2) informàtica jurídica (2) jutge artificial (2) indústria 4.0 (2) canvi tecnològic (2) dispositius mòbils (2) màrqueting digital (2) divises digitals (2) banca ètica (2) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (2) impressió 3D (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) qualitat (2) MOOC (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) reformes estructurals (1) flux de coneixement (1) productivitat empresarial (1) enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE) (1) equacions estructurals (SEM) (1) reducció jornada laboral (1) economia laboral (1) conflicte distributiu (1) economia feminista (1) estudis postlaborals (1) conciliació laboral (1) transformació social (1) competències toves (1) transferibilitat (1) ubiqüitat (1) vacants laborals en línia (1) jornada laboral (1) tendència històrica (1) pandèmia (1) treball humà (1) millors llocs de treball (1) futur del treball (1) tasques (1) evasió (1) elusió (1) moral impositiva (1) compliment fiscal voluntari (1) disruptors endocrins (1) menopausa (1) substàncies tòxiques (1) comunitat (1) benestar social (1) cohousing (1) autocura (1) benestar personal (1) autoconeixement (1) relacions (1) contribució (1) hisenda pública (1) despesa pública (1) eficiència (1) burocràcia (1) pensions (1) benestar (1) demografia (1) cotitzacions socials (1) educació pública (1) desigualtats socials (1) igualtat d'oportunitats (1) educació privada (1) diferències salarials (1) benestar econòmic (1) índex de desenvolupament humà (IDH) (1) producte interior brut (PIB) (1) indicadors alternatius (1) polítiques de desenvolupament (1) model neoclàssic (1) stockholder theory (1) Economia i Empresa (1) ASG (1) tendències (1) escenaris futurs (1) empresa ciutadana (1) transició ecològica (1) límits planetaris (1) emergència climàtica (1) de-/postcreixement (1) necessitats humanes (1) satisfactors sinèrgics (1) ODS (1) cooperació (1) proximitat (1) societat de consum (1) parts interessades (1) cicle de vida dels productes (1) indicadors de qualitat de vida (1) compra pública i privada (1) presa de consciència (1) direcció de recursos humans (1) diferències (1) diversitat demogràfica (1) orientació a la innovació (1) bancs digitals (1) estructura de coneixement (1) competències organitzatives (1) resultats de la innovació (1) riscos de l'orientació a la innovació (1) informació quàntica (1) computació quàntica (1) ordinadors quàntics (1) cultura digital (1) gestió del canvi cultural (1) transferència (1) motivació (1) inside view (1) outside view (1) metavers (1) ludificació (1) second life (1) arquetip (1) realitat virtual (1) negoci (1) factors (1) empreses (1) social media (1) experiència d'usuari (1) fidelització (1) electrodomèstic (1) vida quotidiana (1) dones (1) consum (1) precarietat (1) smart working (1) canvi organitzatiu (1) implementació (1) relacions d'ocupació (1) organització per projectes (1) rendiment (1) treball híbrid (1) transformació (1) confiança grupal (1) gestió emocional (1) equip virtual (1) logística urbana (1) DUM (1) agents logístics (1) congestió (1) accessos (1) transport públic metropolità (1) multiaeroport (1) sistema (1) territori (1) demanda (1) micromobilitat (1) bicicleta (1) patinet elèctric (1) mobility as a service (MaaS) (1) mobilitat compartida (1) vehicles de mobilitat personal (VMP) (1) transport marítim (1) drets d'emissió (1) fugida d'emissions (1) impacte econòmic (1) ports (1) mobilitat com a servei (1) intercanvi de dades (1) col·laboració publicoprivada (1) mobilitat urbana (1) arquitectura de confiança (1) avingudes metropolitanes (1) urbanisme (1) mobilitat sostenible (1) urbanisme i mobilitat (1) RSE (1) funció financera (1) valoració d'actius (1) gestió del risc (1) finances internacionals (1) professionals (1) evolució (1) innovació en màrqueting (1) era de les dades (1) ciències socials (1) política (1) rethinking economics (1) universitat (1) internacionalització (1) presa de decisions (1) models de negoci (1) diversitat (1) inclusió (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) supply chain (1) NTIC (1) economia de plataforma turística (1) qualitat de l'ocupació (1) digitalització de l'ocupació (1) geopolítica de les renovables (1) història de l'energia (1) índex de pobresa multidimensional (1) assequibilitat (1) pobresa energètica (1) pobresa hídrica (1) escala de nivell de servei (1) drets humans (1) fam zero (1) ecologia política (1) postcreixement (1) creixement verd (1) recuperació sostenible (1) financerització (1) aigua (1) privatització (1) Londres (1) teoria del valor (1) economia clàssica (1) economia del desenvolupament (1) objectius de desenvolupament sostenible (ODS) (1) urbanització (1) ocupació del sòl (1) rehabilitació (1) infraestructures (1) centre-perifèria (1) entropia (1) desacceleració (1) sinergies (1) controvèrsia (1) peer-to-peer accommodation (1) allotjament entre parells (1) economia compartida (1) desinfecció (1) allotjament (1) hospitalitat/hostalatge (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball voluntari (1) economia circular (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) xarxes distribuïdes (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) conciliació de la vida familiar, laboral i personal (1) organització flexible del treball (1) conciliació vida laboral-personal (1) tipus de contractació (1) cicle vital (1) relacions de poder (1) diversitat de gènere (1) empoderament (1) She-Os (1) estereotips de gènere (1) intenció d'emprendre (1) mesures de conciliació (1) gestió del capital humà (1) motivació laboral (1) satisfacció laboral (1) retenció del talent (1) dona (1) comerç detallista (1) penalització maternitat (1) permisos parentals (1) administració pública (1) algoritmes (1) dades (1) revolució 4.0 (1) manufactura intel·ligent (1) empresa industrial (1) Espanya (1) revolució industrial (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) perfils professionals (1) investigació mòbil (1) investigació en línia (1) adopció (1) TOE (1) ESOMAR (1) AEDEMO (1) flux (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) influencer (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) SEO (1) posicionament en cercadors (1) penalitzacions (1) black hat SEO (1) Google (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) bitcoin (1) compra de divises (1) sistema de pagaments (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) SCM (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) cadena de subministrament (SC) (1) recurs humà (HR) (1) gestió dels recursos humans (HRM) (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) drons (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) capacitació professional (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) desigualtat (1) gestió del talent (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) destinacions intel·ligents (1) vida terrestre (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) vida submarina (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) pensament complex (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) marketplace (1) història econòmica (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) lideratge transformacional (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) condicions (1) risc (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) efecte contagi (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Gomis, Joan Miquel (11) Puig Gómez, Albert (6) Torrent-Sellens, Joan (6) Corrons, August (5) Lladós-Masllorens, Josep (5) Garay Tamajón, Lluís Alfons (5) Álvarez, Fernando (4) Canals, Agustí (4) Viu Roig, Marta (4) Álvarez-Palau, Eduard J. (4) Suau-Sanchez, Pere (4) Lamolla, Laura (4) Torrent-Sellens, Joan (4) Martínez Argüelles, María Jesús (4) Ficapal-Cusí, Pilar (3) Llobet Dalmases, Joan (3) Baraza Sánchez, Xavier (3) Fitó Bertran, Àngels (3) Hintzmann, Carolina (3) Cugueró-Escofet, Natàlia (3) González Reverté, Francesc (3) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) March, Hug (2) Jiménez Zarco, Ana Isabel (2) Rimbau-Gilabert, Eva (2) Castillo, Cristian (2) Pacheco Bernal, Carmen (2) Díaz, Pablo (2) Morales Pérez, Soledad (2) Mañé Estrada, Aurèlia (2) Cañigueral Bagó, Albert (2) Meseguer-Artola, Antoni (2) Zaragoza, Marta (2) González, Susana (2) Mateos, Ruth (2) Martínez Zorrilla, David (2) Esteban Millat, Irene (2) Budet Jofra, Xavier (2) Pérez Gómez, Alexis (2) Sabadell i Bosch, Mar (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Fitó Bertran, Àngels (2) Plana Erta, Dolors (2) Cortadas Guasch, Pau (1) Bergeaud, Antonin (1) Cette, Gilbert (1) Díaz-Chao, Ángel (1) Sanchis i Muñoz, Joan (1) Durán Martínez, Miriam (1) Pagés Serra, Carmen (1) Cuadrado, Pilar (1) Ramos, Raúl (1) Esteller-Moré, Alejandro (1) Zaballa i Madrid, Esther (1) Segura Virella, Gemma (1) Corona Ramón, Juan Francisco (1) Díaz Álvarez, Amelia (1) López Domínguez, Laura (1) Cortés Rufé, Marc (1) Fitó, Àngels (1) Setó Pamies, Dolors (1) Toro Carnevali, Daniela (1) Fernández López, Manuel (1) Campomanes Calleja, Enrique (1) Llobet Abizanda, Montserrat (1) García-Carbonell, Natalia (1) Cerdan-Chiscano, Mònica (1) Callau Berenguer, Arturo (1) Margarit, Elisabeth (1) Martín Lineros, Eduard (1) Albiol Rodríguez, Jordi (1) Méndez-Aparicio, M. Dolores (1) Izquierdo-Yusta, Alicia (1) López Fernández, Daniel (1) Lara Guillén, Jorge (1) Enache Zegheru, Mihaela (1) González Cambray, Ramon (1) Sánchez-Aragón, Anna (1) Belzunegui-Eraso, Ángel (1) Erro-Garcés, Amaya (1) Pastor-Gosálbez, Inma (1) Fernández Rodríguez, Carlos Jesús (1) Lladós-Masllorens, Josep (1) Meseguer-Artola, Antoni (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) Rincon-Roldan, Francisco (1) Rivera-Prieto, Juan Carlos (1) Pasamar, Susana (1) García Martínez, Jesús María (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) Peñarroja Cabañero, Vicente (1) Jiménez Roig, Cristina (1) Ortiz Miguel, Adrià (1) Trapote-Barreira, César (1) Anaya-Boig, Esther (1) Martín Alcalde, Enrique (1) Morales Fusco, Pau (1) Laborda, Josep (1) Ortigosa Marín, Javier (1) Pérez Pérez, Maite (1) Pretel Fumadó, Lluís (1) Uribe Gil, Jorge Mario (1) Cerdán, Mónica (1) Escobar, Dalilis (1) Serradell, Enric (1) Wilson, Julie (1) Motellón Corral, Elisabet (1) Martínez Argüelles, María Jesús (1) Pérez-Foguet, Agustí (1) Demaria, Federico (1) Hernández Asensi, Mireia (1) Kovacic, Zora (1) Adamiak, Czesław (1) Roelofsen, Maartje (1) Minca, Claudio (1) Doménech Pascual, Gabriel (1) Rodríguez-Piñero Royo, Miguel (1) Renau Cano, Melissa* (1) Fuster Morell, Mayo (1) Espelt, Ricard (1) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Hülskamp, Ian (1) Domènech Costafreda, Gemma (1) Ertz, Myriam (1) Malo, Miguel Ángel (1) Sánchez Santos, Javier (1) Ballestar, María Teresa (1) Sainz, Jorge (1) Gálvez Mozo, Ana (1) González Ramos, Ana M. (1) Pérez-Quintana, Anna (1) Morales Pallarés, Carolina (1) Edo Jové, Alba (1) Cerrillo i Martínez, Agustí (1) Aibar, Eduard (1) Pi Palomés, Xavier (1) Tuset-Peiró, Pere (1) Morales Solana, Doris (1) Alegret Cotes, Alejandro (1) Català, Josep M. (1) Soler Domenech, Clara (1) Navío Navarro, Mariché (1) Folguera Obiol, Xavier (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Domínguez Jurado, José Miguel (1) García Ruiz, Ricardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Amat, Natàlia (1) Amat, Oriol (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Pérez Mira, Domingo (1) Gómez-Cedeño, Milena (1) Guitart i Tarrés, Laura (1) Morantes Guerra, Shantall (1) Li Zeng, Yohana (1) Closa Noguera, Oriol (1) López Parada, José (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Tugores Ques, Joan (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Rodríguez, Inma (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Editorial: Jornada laboral, productivitat i intel·ligència artificial
Pau Cortadas Guasch
Quin és el futur de la productivitat?
Antonin Bergeaud, Gilbert Cette

La productivitat ha anat desaccelerant en les economies avançades durant diverses dècades, i els increments potencials de productivitat actuals es troben entre els més baixos observats en més d’un segle, a excepció d’en temps de guerra. A aquesta desacceleració general s’afegeix una caiguda a Europa en comparació amb els Estats Units, que es va intensificar després de la pandèmia. Amb els inicis d’una massiva propagació de la intel·ligència artificial (IA), els seus efectes sobre la productivitat augmenten les esperances d’una nova revolució industrial, malgrat que les estimacions macroeconòmiques actuals semblen decebedores.

 

La recent desacceleració és el resultat de factors duradors però transitoris vinculats a la crisi financera i al retard en el desplegament de noves tecnologies. No obstant això, especialment en el context del xoc entre la crisi de la COVID-19 i l’augment dels preus de l’energia, no es pot aconseguir una recuperació de la productivitat sense polítiques que facilitin la reassignació de factors de producció, l’adopció efectiva de tecnologies relacionades amb la IA i la transició energètica. Una reforma de les institucions europees sembla essencial per animar les empreses a assumir més riscos i assolir mesures crítiques, especialment en el sector digital.

 

Si la productivitat no s’accelera en la pròxima dècada, es plantejaran grans dificultats per finançar grans reptes com la transició climàtica, l’envelliment de la població i el despalanquejament. Llavors serà difícil respondre a les expectatives de guanys de poder adquisitiu, de les quals els guanys de productivitat continuen sent l’única font de finançament sostenible a mitjà termini.

Estimació de la productivitat a partir d'una aproximació a la quantificació del flux de coneixement en la indústria espanyola
Ángel Díaz-Chao

Aquest estudi proposa una metodologia per a la quantificació del flux de coneixement en empreses manufactureres espanyoles, utilitzant dades de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE). Es desenvolupa un índex compost basat en un model d'equacions estructurals (SEM) amb variables latents, eliminant l'arbitrarietat en la ponderació de les dimensions. L'anàlisi inclou set dimensions clau relacionades amb innovació, R+D, organització del treball i internet. Els resultats mostren que les dimensions associades a la R+D tenen un major impacte en el flux de coneixement i, en última instància, en la productivitat empresarial. La combinació de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) i l'adopció de nous mètodes organitzatius en l'entorn laboral presenta una relació positiva i estadísticament significativa amb l'augment de la productivitat. Aquestes troballes recolzen la necessitat que les empreses adoptin estratègies que integrin tant el desenvolupament tecnològic com la innovació organitzativa. En aquest context, l'índex de flux de coneixement reforça la rellevància de totes dues dimensions. Aquest enfocament ofereix una eina estadísticament vàlida per a avaluar la competitivitat empresarial i subratlla la importància d'integrar tecnologia i innovació organitzativa en les estratègies corporatives.

Perspectives teòriques sobre la reducció de la jornada laboral: ha arribat l'hora de treballar menys?
Joan Sanchis i Muñoz

Aquest article examina diverses perspectives econòmiques i sociopolítiques sobre la reducció de la jornada laboral en el context actual. S’analitzen sis enfocaments principals: l’elecció renda-oci de l’economia neoclàssica, el conflicte distributiu de l’economia política marxista, l’optimització dels processos productius, la centralitat del treball reproductiu de l’economia feminista, les consideracions ecològiques, i les teories postlaborals. L’article mostra com aquestes perspectives, sovint complementàries, però a vegades contradictòries, ofereixen una visió complexa i multifacètica de la qüestió. Es conclou que la confluència de factors com els canvis tecnològics, les preocupacions ambientals, i les noves concepcions del treball estan impulsant un debat renovat sobre la reducció de la jornada laboral, plantejant reptes i oportunitats per a la transformació de l’organització del treball en la societat contemporània.

Com de transversals són les competències toves (soft skills)? Evidència a partir de vacants laborals
Miriam Durán Martínez, Carmen Pagés Serra

Les competències toves, és a dir, la capacitat de gestionar-se a un mateix, gestionar els altres i les tasques que hom fa, es consideren cada vegada més essencials per tenir èxit en el mercat laboral. Tradicionalment, les competències toves s’han considerat competències transversals, és a dir, competències que són necessàries en una àmplia gamma d’ocupacions i activitats. No obstant això, hi ha poca evidència que avaluï fins a quin punt això és realment cert. Aquest article presenta evidència del grau de transferibilitat i transversalitat de les competències toves en el mercat laboral utilitzant dades d’1,7 milions d’ofertes d’ocupació en línia a Catalunya. Aquestes dades cobreixen un segment ampli del mercat laboral i permeten capturar la demanda de diferents competències per part de les empreses amb un alt nivell de granularitat. Els nostres resultats indiquen que, tret d’un petit subconjunt de competències àmpliament sol·licitades i transferibles, les competències toves són altament transversals. Els nostres resultats apunten a la necessitat de deixar de tractar els termes competències toves i competències transversals com a sinònims. Per contra, cal considerar les competències tovescom competències específiques, la necessitat i la rellevància de les quals varien significativament entre diferents ocupacions i sectors. Identificar aquestes necessitats de competències específiques i prioritzar-ne l’ensenyament serà essencial per desenvolupar una força laboral efectiva i preparada.

Anàlisi de l'evolució de la jornada laboral a Espanya
Pilar Cuadrado

L’evolució de la durada de la jornada laboral és un dels determinants de la contribució del factor treball al creixement del producte de l’economia. La proposta de reducció de la jornada laboral sense modificar el salari en un context de digitalització de l’economia, augment de la productivitat i necessitat de millorar la conciliació del treball i la vida personal ha suscitat un gran interès en l’anàlisi de l’evolució que han seguit les hores treballades per ocupat a Espanya, i també les perspectives que, en un futur, es mantingui el perfil moderadament decreixent que aquesta variable ha mostrat en les últimes quatre dècades.

 

La reducció de la jornada laboral mitjana1 a Espanya entre 1987 i 2023 (de 37 a 30,9 hores setmanals) reflecteix un conjunt de canvis estructurals de l’economia en aquest període, com l’augment del pes del sector serveis o l’embranzida de la parcialitat. La pandèmia va intensificar el descens de la jornada laboral mitjana, encara que posteriorment s’ha recuperat fins a reprendre la tendència de suau caiguda que seguia abans d’aquesta. En mitjana, les jornades laborals són ara al voltant d’una hora inferiors que abans de la crisi sanitària, si bé s’aprecien diferències entre branques. De cara al futur, factors com l’envelliment demogràfic, el pes creixent de les branques de serveis i la tendència a l’augment de la taxa de parcialitat suggereixen que es podria prolongar la tendència descendent en les hores per ocupat.

IA, automatització i treball humà: de la cursa a l'entesa
Pilar Ficapal-Cusí

L’automatització és el procés de substitució de treball humà per màquines, i té l’objectiu de fer més eficients tasques determinades dels llocs de treball. Aquest article revisa els efectes del vincle entre l’automatització i la intel·ligència artificial (IA) sobre el treball de les persones. En principi, la millora constant de la IA i el seu ús cada cop més ampli han afavorit l’automatització d’un nombre cada vegada més gran de tasques, en particular les no rutinàries, que tradicionalment només podien ser fetes per persones. Això ha fet que moltes ocupacions, tant de baixa com d’alta qualificació, i molts treballadors s’hagin vist amenaçats de ser reemplaçats, i han perdut la cursa amb la tecnologia. No obstant això, una revisió dels efectes, feta pel que fa als habilitats, les ocupacions i els treballadors, ens assenyala que l’automatització encara està centrada a reemplaçar tasques i ocupacions rutinàries i de baixa qualificació. Si l’automatització i la IA són capaces d’impulsar l’eficiència fins al punt que es creïn més i millors llocs de treball, i si els treballadors adquireixen les habilitats per interactuar amb la IA, també és possible un futur de treball d’entesa entre persones i màquines.

Intel·ligència artificial i ocupació. Què en sabem fins ara?
Raúl Ramos

A partir de l’estudi de les revolucions industrials anteriors, sabem que les conseqüències de les innovacions tecnològiques sobre l’ocupació depenen fonamentalment del grau de complementarietat de la nova tecnologia amb els treballadors. Fins ara, aquesta complementarietat ha beneficiat clarament els treballadors més qualificats (skill-biased technological change), però en el context actual els desenvolupaments recents de la intel·ligència artificial generativa podrien fer canviar aquesta situació. Aquest article té com a objectiu presentar breument quin és l’estat actual de la qüestió sobre aquest tema a partir de la revisió bibliogràfica de treballs acadèmics recents. La principal conclusió obtinguda és que l’evidència existent actualment sobre els efectes de la intel·ligència artificial sobre l’ocupació no mostra cap canvi significatiu en relació amb canvis tecnològics anteriors. Ara bé, si les tecnologies basades en la intel·ligència artificial continuen desenvolupant-se i adaptant-se a noves tasques, cal esperar que el seu efecte sigui molt més disruptiu, tot i que ara per ara és massa aviat per poder observar-lo. En tot cas, és imprescindible que els sistemes educatius tinguin la flexibilitat necessària per poder fer front a aquests canvis i poder respondre de manera adequada a les noves necessitats del mercat de treball.

Una visió holística del benestar: sobirania personal, estat i sostenibilitat
Joan Miquel Gomis, Fernando Álvarez

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, va organitzar el 19 de juny de 2024 un acte de presentació, del que adjuntem un vídeo, d’una edició molt especial com és la del seu desè aniversari. Per aquest motiu, la publicació dedica un monogràfic a l’anàlisi del benestar des d’una visió holística. Una visió que, per una banda, aborda l’anàlisi dels reptes actuals que es planteja la societat del benestar entesa com un sistema pel qual l’administració pública garanteix a la ciutadania un conjunt de serveis socials bàsics, principalment, en matèria sanitària, educativa, de pensions, d’atur, habitatge… per a millorar les seves condicions de vida i promoure la igualtat d’oportunitats de realització personal. I, per altra banda, incorpora també elements de reflexió respecte al benestar personal amb aproximacions a l’estudi de les fortaleses humanes i la felicitat.

Aquest monogràfic d’Oikonomics, per tant, mostra el benestar com un concepte ampli per a examinar com la sobirania personal, el benestar col·lectiu, l’estat del benestar, l'educació pública, la salut, la sostenibilitat del sistema de pensions i la consciència fiscal interactuen per a configurar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest acte organitzat en el Col·legi d’Economistes, s'aborda aquesta anàlisi des de tres àmbits: la sobirania personal, el paper que juga el sector públic en la construcció de la societat del benestar i la sostenibilitat de les finances que permeten finançar-ho. Qüestions sobre les que es plantegen profunds interrogants i reptes de futur per a identificar i corregir els possibles ajustos que calgui fer per a disposar d’un estat del benestar just i eficient.

Moderats pel coordinador del monogràfic, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Fernando Álvarez, aquestes qüestions són abordades per tres autors dels articles que configuren aquesta edició especial d’Oikonomics: el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Alejandro Esteller; la professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Gemma Segura i la professora col·laboradora també de la UOC, Laura López. Per a la commemoració de l’aniversari d’Oikonomics van participar també en aquest acte, la rectora de la UOC, Àngels Fitó; la vicerrectora, Mª Jesús Martínez, el director dels Estudis d’Economia i Empresa, Xavier Baraza, i el director d’Oikonomics, Joan Miquel Gomis.

Pagar o no pagar impostos? És aquesta la qüestió?
Alejandro Esteller-Moré

Els individus, com a éssers egoistes, tenen incentius a no complir de manera voluntària amb el pagament d’impostos. Aquesta baixa predisposició difereix entre països o, dins d’un país, entre individus. Atesos els costos socials que comporta l’incompliment fiscal, trobar mecanismes que puguin millorar aquesta predisposició, això és, que, sense la necessitat de mecanismes coercitius, millorin la «moral impositiva» és un aspecte clau per a l’efectivitat, eficiència i equitat del nostre sistema fiscal. En aquest article, es discuteixen aquestes qüestions i es proposen diversos mecanismes per fomentar la moral impositiva, el nivell de la qual no necessàriament queda ben reflectit en les enquestes que s’acostumen a fer sobre aquest tema.

205 resultats | Pàgina 1 de 21
1 |
2 |
Següent >>