Quan el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, que incorpora, entre d’altres, la nova configuració dels permisos parentals estigui totalment desplegat, Espanya haurà obtingut, amb referència a aquests permisos, la igualtat formal entre homes i dones. Partint d’una caracterització de la realitat del país respecte als biaixos de gènere en l’àmbit laboral i domèstic i amb el suport de la literatura especialitzada, aquest article argumenta per què la reforma dels permisos, si bé ha de contribuir en el camí cap a la igualtat efectiva, no promet ser suficient per millorar notòria- ment la situació actual. Des d’aquesta afirmació, també proposa el sentit en què hauria de ser concebuda una nova reforma i reflexiona sobre si un país com Espanya en podria assumir el cost. Finalment, aborda la necessitat d’una doble implicació Estat/teixit empresarial per tal d’obtenir el canvi disruptiu necessari, no solament en termes de qualitat democràtica, sinó també d’avantatge competitiu en el nou paradigma socioeconòmic.