Els últims vint anys, s’ha consolidat una metodologia que ens permet mesurar, amb un alt grau de consens internacional, la pobresa multidimensional. Disposar d’una metodologia de mesura ha facilitat concretar i operativitzar el concepte. En paral·lel, s’han proposat i consolidat propostes de pobreses «sectorials», amb entitat conceptual pròpia. El vincle entre les dimensions de la pobresa multidimensional i les pobreses sectorials és divers. En aquest article, es discuteixen diferents enfocaments (pobresa laboral, energètica, hídrica, de sanejament i menstrual). S’argumenta que reduir les pobreses sectorials a dimensions de la pobresa multidimensional en limita la utilitat i l’impacte. Es proposa avançar en la caracterització multidimensional d’aquestes pobreses sectorials, i aprofitar per a això el treball metodològic realitzat prèviament en termes de la pobresa multidimensional, en singular, ja consolidat.
Tradicionalment la creació d’empreses ha estat una ocupació reservada per als homes, fins al punt que el nombre d’empresaris que posen en marxa un negoci dobla el de les empresàries. Aquesta manca d’igualtat no solament és quantitativa sinó també qualitativa. Més enllà de les diferències biològiques entre ambdós sexes, l’article sondeja altres explicacions –sociològiques– que permetin millorar la comprensió del perquè de la bretxa empresarial de gènere, a més de promoure la vocació emprenedora de les dones a partir de la presa de consciència de la possibilitat de revertir aquest gap
En els darrers anys s’han vertebrat solucions tecnològiques cada cop més complexes que fomenten l’evolució de la logística i de la cadena de subministrament i que permeten la comunió entre els requisits i les limitacions dels clients durant el procés de compra en l’eCommerce.
L’avenç de certes tecnologies en altres sectors ha permès que aquestes s’incorporin a la logística i a la cadena de subministrament, de manera que han afegit valor, no només per al client mitjançant la personalització de l’oferta productes i serveis, sinó també influint proveïdors i altres actors que componen la cadena en dotar-los d’agilitat en la planificació, la gestió i el transport d’inventari.
En el futur, l’adopció d’aquestes noves tecnologies requerirà un procés d’especialització que anirà en detriment del rol purament operacional que ha caracterizat fins ara el sector logístic així com de la generació de nous estàndards i d’entitats reguladores que permetin la seva integració i el seu desenvolupament.
Les plataformes d’eCommerce esdevenen actors cada cop més rellevants de l’economia global, ja que modifiquen els hàbits de compra i consum i tenen un impacte decisiu en el mercat de la distribució, la fabricació i la prestació de serveis logístics.
La consolidació i millora de l’eCommerce es basa a garantir l’excel·lència en l’experiència d’usuari des del procés de compra fins a l’entrega final del producte o del servei sol·licitat. En aquest sentit, la logística és un factor clau.
La penetració d’Amazon a les llars ha sacsejat fortament l’escenari competitiu. Ha obligat els grans distribuïdors (i fabricants) a donar una resposta que satisfaci les noves expectatives de servei dels compradors i ha iniciat una cursa exigent per dominar la cadena de valor i l’experiència del client.
En aquest article, els autors analitzen el panorama actual, les repercussions en la cadena de subministrament i les tendències que presenten les plataformes d’eCommerce tot identificant àrees d’oportunitat generades per les expectatives d’uns clients cada cop més exigents.