La globalització dels mercats financers ha tingut lloc a partir d'una sèrie de factors o circumstàncies que han permès la integració dels mercats financers. Un d'aquests és la desregulació financera i la llibertat de moviments de capitals. Però un dels factors més rellevants en aquest canvi ha estat l'avenç tecnològic relatiu a la connexió entre mercats, que ha facilitat i unificat sistemes de liquidació i compensació d'operacions, ha agilitat la negociació amb serveis integrats de diversos mercats i ha millorat el binomi risc-rendiment per als inversors.
Com a resultat d'aquest gran canvi en l'entorn econòmic i en el sistema financer i la seva dinàmica de comunicació, ha estat inevitable l'evolució i aparició de nous productes financers caracteritzats per la innovació financera. La finalitat d'aquests nous productes no és més que cobrir-se davant l'inevitable increment de la volatilitat i el major risc en el conjunt d'operacions financeres.
L'aspecte negatiu de la globalització i l'elevada vinculació o interconnexió entre mercats és l'efecte de contagi de les crisis financeres. L'exemple més recent és la crisi de les hipoteques subprime que va iniciar-se el 2007 als Estats Units i seguidament va desencadenar una reducció de la liquiditat en el mercat de crèdit global, que va impactar les economies de diferents països i va posar de manifest la debilitat del sistema financer mundial i també el seu marc regulador.