RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "competències" : 4 resultats
Viquipèdia a la universitat: una guia de bones pràctiques
Antoni Meseguer-Artola

Encara que Viquipèdia és una font inicial d'informació àmpliament utilitzada per estudiants de qualsevol nivell acadèmic, és difícil trobar cursos d'educació superior en què Viquipèdia tingui un paper actiu en el procés d'aprenentatge. A partir dels principals resultats del projecte Wiki4HE, en aquest article es fa una breu descripció dels factors més importants que influeixen en la decisió dels professors a l’hora d’usar Viquipèdia a les aules, en la seva acció docent. A més a més dels factors estrictament tecnològics, relacionats amb la usabilitat i la utilitat de la plataforma de treball que proporciona l’enciclopèdia, s’exposen els factors acadèmics i professionals que hi tenen més implicació: la percepció de la qualitat de Viquipèdia, la seva imatge social, el perfil 2.0 del professorat i la seva actitud col·laborativa, i el reconeixement institucional de l’ús d’aquestes eines.

Aquest article té dos objectius principals. El primer objectiu és destacar la importància de l'opinió que tenen els companys acadèmics sobre Viquipèdia a l’hora que un professor prengui la decisió d’usar aquesta enciclopèdia de forma activa en la docència. El segon objectiu és mostrar el paper que pot tenir en aquesta decisió el fet de disposar d’una guia de bones pràctiques, que reculli de forma sistemàtica les experiències d’altres professors i que permeti millorar la imatge social de Viquipèdia.

Albert Sangrà: «L'aposta de les organitzacions, universitàries o no, per l'e-learning ha de ser estratègica»
Joan Miquel Gomis

sangra

El professor de la UOC Albert Sangrà està considerat un dels experts internacionals més destacats en el camp de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de l’educació i la formació. En aquesta entrevista reflexiona sobre els aspectes clau de l’e-learning, com són la seva base conceptual, les seves modalitats o la seva influència en les universitats presencials tradicionals. Albert Sangrà aborda també qüestions d’ actualitat en aquest àmbit com el desenvolupament dels Massive Open Online Course (MOOC), el treball i l’avaluació de les competències en entorns virtuals i l’aplicació de l’e-learning en l’empresa, així com la col•laboració entre empresa i universitat. La principal conclusió de l’entrevista és que les institucions, universitàries o no, que apostin per l’e-learning, ho han de fer estratègicament. Així mateix, han d’entendre que l’e-learning va més enllà dels desenvolupament de continguts i que per tant requereix una metodologia docent específica planificada a llarg termini. A més, considera que, en aquest entorn, empeses i universitat estan condemnades a entendre’s, tot i que en els darrers temps s’hagin distanciat.

El bagatge competencial dels graduats en ADE a debat
Àngels Fitó Bertran

Aquest article es basa en un estudi realitzat a partir d’enquestes a estudiants, graduats i empresaris sobre la vigència, una dècada després, de les competències transversals incloses en els documents que van servir de base per al disseny de les noves titulacions integrades en l’EEES. Es van realitzar entrevistes en profunditat a quatre directors generals d’empreses responsables de la selecció de personal vinculades a l’àrea d’administració i direcció d’empreses. Una de les principals conclusions obtingudes és que hi ha consens absolut a considerar l’avaluació de competències transversals com l’eix dels processos de selecció. Alhora, els experts es posen d’acord a considerar la preponderància del treball en equip, seguit de les competències per a desenvolupar tasques en entorns internacionals. També mostren escepticisme davant el paper que exerceixen les universitats en el desenvolupament d’aquesta habilitat i finalment es mostren especialment receptius a la formació en línia, no només pels seus avantatges en termes d’accessibilitat i compatibilitat amb l’activitat professional, sinó perquè incorpora el desenvolupament d’habilitats com l’autonomia, la capacitat d’anàlisi crítica de la informació, d’organització del treball i de gestió del temps, totes elles vitals en els temps que corren.

L'ús dels jocs i simuladors de negoci en un entorn docent
Enric Serradell López

Els jocs de negocis, també anomenats simuladors de negocis o business games, són cada vegada més utilitzats en classes de tot el món. Aquest article presenta alguns conceptes relacionats amb el creixent ús de la gamificació a les aules i proposa una terminologia que ajudi a assegurar la seva difusió d'una manera clara. L'article es basa en els resultats d'una investigació que, de manera continuada, estudia l' impacte de l'ús dels simuladors de negocis a les competències dels participants. Entre els principals avantatges que suposa la utilització dels jocs seriosos o serious games en un entorn docent, trobem la possibilitat d'estendre i aprofundir els coneixements adquirits pels participants a través de la resolució de problemes i la presa de decisions en temps real, sense afectar en les seves decisions cap element crític ni posar en risc recursos clau, així com donar més confiança als participants per prendre decisions crítiques en el futur. En els propers anys, assistirem a una extensió del procés de gamificació i de l'ús de simuladors en entorns docents.

4 resultats | Pàgina 1 de 1