Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.

La moda de la intel·ligència artificial està arribant a les administracions públiques, tot i que ho està fent a un ritme més lent que en altres sectors. Avui ja hi ha algunes administracions públiques que usen la intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions, la detecció de fraus i irregularitats o la prestació de serveis públics. L’ús de la intel·ligència artificial genera nombrosos reptes a les administracions públiques que cal abordar, com ara l’opacitat, els biaixos i la discriminació, la minva de les garanties en la tramitació dels procediments administratius, la responsabilitat pels danys causats per l’ús de la intel·ligència artificial o el seu impacte en l’ocupació pública. La intel·ligència artificial és un dels fonaments de la governança intel·ligent que ha de comprendre totes les persones per contribuir a un desenvolupament sostenible.

Les tecnologies basades en la intel·ligència artificial i la robòtica són un dels principals reptes actuals sobre el futur del treball humà. L'anomenada revolució 4.0 qüestiona alguns models de negoci, transforma els requeriments formatius del sistema productiu i impacta progressivament en la distribució de la renda.

El mercat laboral espanyol ofereix un bon exemple de com aquesta nova onada de canvi tecnològic pot impactar en els nivells i, sobretot, en l'estructura de l'ocupació. Es detecta una creixent polarització en la demanda de treball i les oportunitats de feina en funció dels nivells educatius i diversos efectes de desajust laboral, atribuïbles principalment a les característiques d'un model productiu dominant que és intensiu en tasques de naturalesa rutinària però poc actiu en la incorporació de les tecnologies emergents.

El màrqueting mòbil és un àmbit del màrqueting digital que s’està reinterpretant constantment degut a l’avenç imparable d’uns tipus de dispositius intel·ligents, nascuts fa poc més de deu anys, que tenen poc a veure amb els telèfons mòbils convencionals apareguts als anys noranta. Precisament, com que la mobilitat interconnectada està canviant els hàbits humans, la resta d’àrees de coneixement del màrqueting digital s’estan adaptant a una nova realitat que encara no disposa de patrons de comportament coneguts. És tan gran l’impacte de la mobilitat en els entorns del màrqueting digital, com els que representen la publicitat, els cercadors, les xarxes socials, l’email màrqueting o el màrqueting promocional, que tots ells també s’han anat transformant, en detriment de la tradicional navegació i les funcionalitats vinculades a l’ordinador de sobretaula. Per tant, ja estem arribant en aquell punt del futur on la mobilitat ja forma part implícita en si mateixa de la definició del màrqueting; i es podria dir que, el concepte independent de màrqueting mòbil te els dies comptats.

En els darrers anys s’han vertebrat solucions tecnològiques cada cop més complexes que fomenten l’evolució de la logística i de la cadena de subministrament i que permeten la comunió entre els requisits i les limitacions dels clients durant el procés de compra en l’eCommerce.

L’avenç de certes tecnologies en altres sectors ha permès que aquestes s’incorporin a la logística i a la cadena de subministrament, de manera que han afegit valor, no només per al client mitjançant la personalització de l’oferta productes i serveis, sinó també influint proveïdors i altres actors que componen la cadena en dotar-los d’agilitat en la planificació, la gestió i el transport d’inventari.

En el futur, l’adopció d’aquestes noves tecnologies requerirà un procés d’especialització que anirà en detriment del rol purament operacional que ha caracterizat fins ara el sector logístic així com de la generació de nous estàndards i d’entitats reguladores que permetin la seva integració i el seu desenvolupament.

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que es posa de manifest un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L’anàlisi econòmica ha evidenciat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. En general i a llarg termini, les conseqüències d’aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o als sectors d’activitat vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes de substitució del treball si les empreses, especialment per mitjà de les seves polítiques de recursos humans, actuen en forma de polítiques actives, que formen i recapaciten les persones desplaçades. Aquesta forma general d’interacció de la tecnologia amb el treball s’ha posat en entredit amb la recent onada digital caracteritzada, entre d’altres, per l’explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’augments de la demanda i la productivitat. Altres autors defensen just el contrari, i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d’utilització i, al mateix temps, també genera moltes pors. En aquest article analitzarem les implicacions causades pel treball de la nova robòtica, amb especial atenció cap a les repercussions per a la direcció i gestió de recursos humans.