RESULTATS DE LA CERCA
Temes e-learning (8) TIC (6) economia collaborativa (5) sostenibilitat (5) turisme (4) competitivitat (4) xarxes socials (4) lideratge (3) pluralisme (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) competències (3) seguretat (2) productivitat (2) direcció (2) turisme sostenible (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) economia social i solidària (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) ensenyament de l'economia (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) teletreball (2) qualitat (2) MOOC (2) economia (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) feedback (2) flexibilitat (1) flexiseguretat (1) VUCA (1) digitalització (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) recursos humans (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) governança (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) innovació (1) destinacions intel·ligents (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) responsabilitat social corporativa (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) economia de plataformes (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) treball cooperatiu (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca ètica (1) banca cooperativa (1) fintech (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) emprenedoria (1) marketplace (1) economia neoclàssica (1) història econòmica (1) pensament econòmic (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) investigació de mercats (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) salut laboral (1) lideratge transformacional (1) riscos psicosocials (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) salut (1) condicions (1) treball (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) realitat augmentada (1) dispositius mòbils (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) transició energètica (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) economia política (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) docència (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) consum col·laboratiu (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) canvi (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) canvi tecnològic (1) efecte contagi (1) globalització (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) màrqueting digital (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Gomis, Joan Miquel (7) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) González Reverté, Francesc (2) Corrons, August (2) Lamolla, Laura (2) Hintzmann, Carolina (2) Torrent-Sellens, Joan (2) Baraza Sánchez, Xavier (2) Sabadell i Bosch, Mar (2) Puig Gómez, Albert (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Fitó Bertran, Àngels (2) Plana Erta, Dolors (2) Martínez Argüelles, María Jesús (2) Serrano Fernández, María José (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Cugueró-Escofet, Natàlia (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garay, Lluís (1) Díaz, Pablo (1) Morales Pérez, Soledad (1) Cañigueral, Albert (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Mañé Estrada, Aurèlia (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Lladós-Masllorens, Josep (1) Tugores Ques, Joan (1) Meseguer-Artola, Antoni (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Canals, Agustí (1) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
La revolució de les finances ètiques i solidàries
Joan Ramon Sanchis

L'exclusió financera, alhora que produeix més exclusió social i pobresa, contribueix a l'aparició de noves formes organitzatives en finances, bancàries i no bancàries, basades en l'ètica i la solidaritat, que afavoreixen la inclusió entre els col·lectius més marginats. La banca ètica i els bancs de proximitat, entre els quals s'inclouen les cooperatives de crèdit, ofereixen una alternativa a la banca convencional i cada vegada tenen millor acollida. D'altra banda, la mateixa societat civil lidera un moviment per mitjà del qual sorgeixen també noves iniciatives de finances ètiques i solidàries no bancàries com les cooperatives de serveis financers, les cooperatives integrals, les finances col·laboratives, les comunitats autofinançades, els bancs de temps, les monedes socials i els bancs comunitaris de desenvolupament, entre d'altres. Aquest treball analitza els aspectes principals derivats d'aquests processos de canvi a escala mundial i destaca els possibles riscos que pot tenir l'ús d'aquests instruments de finançament per part de les grans corporacions financeres i no financeres per mitjà de les noves aplicacions informàtiques en les finances o fintech. Les finances ètiques i solidàries s'han convertit en un instrument apropiat per a la inclusió, però no deixen d'existir certs riscos que caldrà tenir en compte.

El finançament de l'emprenedoria social. Models nous per a problemes vells?
Elisabet Bach Oller, Laura Lamolla

En la mesura que sempre han sorgit problemes socials als quals donar resposta i solucions, sempre hi ha hagut emprenedoria social. En els darrers anys, s'han desenvolupat noves formes empresarials que donen resposta a reptes socials i mediambientals, i que combinen aspectes de les entitats no lucratives amb altres de les empreses lucratives. D'una banda, en aquest article definim, doncs, l'emprenedoria social, la qual té unes característiques i unes necessitats específiques i diferenciades de l'emprenedoria convencional. Això ha permès desenvolupar un mercat de finançament específic que intenta donar resposta a les diferents tipologies d'entitats que operen en aquest àmbit. De l'altra, presentem els models de finançament per a iniciatives socials i en quins casos i situacions són els més adequats.

L'economia social i solidària en el segle XXI: un concepte en evolució. Cooperatives, B corporations i economia del bé comú
Vanessa Campos-i-Climent

Totes les formes d'organització social que han existit al llarg de la història de la humanitat han satisfet les necessitats de les persones que hi formaven part de diferent manera. És a dir, han donat resposta a les tres qüestions essencials que es planteja la ciència econòmica: «què s'ha de produir?» «com s'ha de produir?» i «per a qui s'ha de produir?». L'únic tret, però, que han compartit les diferents formes d'organització social és que la unitat bàsica de producció dels béns i serveis és l'empresa. Per tant la manera en què es prenen les decisions dintre de les empreses, el joc de poder que determina quins interessos es prioritzen en cada moment, resulta clau per a entendre com es dona resposta a aquestes tres qüestions abans esmentades. Quan es planteja la necessitat d'un canvi cap a una economia que posi les persones en primer lloc, el que ens hauríem de plantejar és si hi ha una altra manera de fer empresa. Per això, en aquest article, es fa una revisió a les formes empresarials anomenades crítiques, que es basen en el qüestionament del principi capitalista segons el qual el principal objectiu de les empreses ha de ser generar com més diners millor. Revisarem i compararem què són i com sorgeixen aquestes formes empresarials crítiques: des de les cooperatives, passant per les societats laborals, les B Corp i l'economia del bé comú.

Monedes socials i complementàries (MSC)
Yasuyuki Hirota

En les últimes dècades han sorgit experiències de monedes socials i complementàries (MSC), mitjans d'intercanvi diferents dels diners de curs legal, amb la finalitat d'impulsar transaccions dins del mercat. Se'n justifica l'ús des del punt de vista de la mateixa definició dels diners com a acord o llei en una comunitat. Es classifiquen les MSC en sis categories diferents: les recolzades amb monedes oficials (que optimitzen la circulació de la moneda oficial en retenir-la), les recolzades amb altres béns i/o serveis (que injecten liquiditat en la comunitat), les emeses per l'autoritat pública (que circulen àmpliament per ser vàlides en el pagament d'impostos), les de confiança mútua (els socis de la qual tenen saldos positius o negatius, com a dret a demanar el valor equivalent de béns o serveis, o com a obligació a oferir-lo), les emeses com a crèdit bancari (que tenen efectes contracíclics i permeten activitats econòmiques estables), i les FIAT (que neixen sense cap suport i han de ser gestionades cautelosament per evitar acumulacions que condueixin a la hiperinflació). Cal estudiar els avantatges i desavantatges de cada model abans de triar-ne el més apropiat.

L'economia social: experiències i reptes
August Corrons, Joan Miquel Gomis
«Ei! (Estem aquí)»: la immobiliària dels pop-up stores
Oriol Fernández Rodríguez

Projecte final del grau d'Administració i Direcció d'Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, per al qual s'ha elaborat un pla d'empresa seguint les directrius de l'assignatura.

«Ei! (Estem aquí)» és un marketplace immobiliari que posa en contacte emprenedors i empresaris amb llogaters de locals comercials per tal de testar una idea de negoci o exhibir un producte durant un temps determinat en un espai físic. Aquest pot variar des de poques hores per a la presentació d'una marca o d'un producte fins a uns mesos o fins i tot un any, segons l'estratègia de l'empresa. Aquest projecte neix amb la idea d'atendre les necessitats d'empresaris i emprenedors, «Ei! (Estem aquí)», que volen d'exhibir els seus productes innovadors i no tenen diners per a disposar d'un espai o un local comercial. Per tal d'atendre aquestes necessitats, l'empresa ofereix tarifes més ajustades que la seva competència gràcies a la productivitat que es guanya mitjançant la seva plataforma en línia i externalitzant tots els processos que no són el core business de l'empresa. D'aquesta manera, es poden dedicar a proporcionar un servei innovador i de qualitat que posa el client en el centre de negoci. És també molt important el servei d'assessorament que l'empresa proporcionarà a diverses àrees, i que servirà per a donar suport en tot moment a emprenedors que volen tirar endavant una idea de negoci però que no tenen massa clar com fer-ho.

El precari ensenyament de l'economia
Carlos Berzosa Alonso-Martínez

L’economia, tal com s’ensenya actualment a la major part d’universitats del món, és objecte de controvèrsia. Es qüestiona des de determinats grups d’estudiants i professors la formació econòmica que es rep en les facultats i escoles superiors. La crítica que s’efectua s’ha intensificat amb la crisi, però ja s’havien produït diversos brots de protesta amb anterioritat.

El sistema és cíclic, les crisis són inevitables, i no són cosa del passat com el pensament dominant en economia havia arribat a creure i infondre. L’economia neoclàssica, en desenvolupar-se amb models d’equilibri, no és capaç d’entendre els processos dinàmics de l’economia, pel que les seves insuficiències no es deuen només a la incapacitat de predir una crisi sinó a la de proporcionar les eines necessàries per a la comprensió del funcionament de l’economia.

L’economia neoclàssica no ha de ser l’única teoria actualment en vigor, cosa que no vol dir que no s’estudiï el model IS/LM, però cal posar de manifest les seves limitacions i restriccions, alhora que com a model d’equilibri no respon al que succeeix en la realitat, que és el desequilibri i la vulnerabilitat. Per això cal tenir en compte altres aportacions, com la marxista, keynesiana, schumpeteriana, institucionalista i postkeynesiana.

Elisenda Paluzie: «No podem seguir ensenyant economia com si en els darrers 20 anys no hagués passat res»
Carolina Hintzmann, Joan Miquel Gomis

Elisenda Paluzie

En aquesta entrevista, Elisenda Paluzie analitza els orígens del denominat moviment Post-Crash a Catalunya i quins han estat els efectes sobre una institució referent com la que dirigeix: la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Paluzie considera que aquest moviment crític iniciat després de l'inici de l'última crisi econòmica es fonamenta bàsicament en la falta de pluralitat en l'ensenyament, a partir de tres elements: el teòric, el metodològic i l'interdisciplinari. En aquest text, comenta com aquests tres factors són tractats en la seva facultat i conclou en la necessitat d'evolucionar en la docència en l'economia. En aquest sentit destaca el projecte The Core Project, una iniciativa que té com a objecte replantejar l'ensenyament de l'economia amb nous manuals, ja que consideren que els dominants actualment segueixen plantejant les qüestions com si els últims 20 anys no haguessin existit.

Rebel·lió a les aules: per què posar fi a la monocultura neoclàssica
Ferran Español Casanovas, Laura de la Villa Aleman

L'economia com a disciplina acadèmica és única per tenir cada dia més estudiants rebel·lant-se en contra dels continguts que s'ofereixen a les universitats. El que pretenem amb aquest article és mostrar l'abast del problema que hi ha darrere d'aquesta insatisfacció i abordar amb més deteniment algunes de les seves dimensions. En primer lloc, es defineix l'estat actual de la disciplina econòmica com una monocultura basada en els tres principis axiomàtics de l'economia neoclàssica, i es discuteix el problema de la monocultura des del debat epistemològic de fons. En segon lloc, es mostra la falta de pluralisme en els actuals plans d'estudi amb els resultats de les anàlisis fetes per diferents col·lectius per als casos de les universitats de Regne Unit, França i Espanya. En tercer lloc, es presenta el pluralisme de teories, disciplines i metodologies com una estratègia per a trencar amb la monocultura neoclàssica i millorar la formació dels estudiants d'economia. L'article conclou posant de relleu que el pluralisme en la docència de l'economia és una necessitat no només per als estudiants, sinó també per a l'acadèmia, el món dels negocis i la societat en general.

L'economia del coneixement i el coneixement de l'economia
Joan Torrent-Sellens

Aquest article analitza com l'adveniment de la tercera revolució industrial, l'economia del coneixement, transforma el paradigma científic de l'economia i, en conseqüència, planteja nous reptes per a l'anàlisi i la docència d'aquest camp del saber. Enllaçant amb la història del pensament econòmic, l'article obté dues conclusions principals. En primer lloc, es planteja la necessitat d'articular noves funcions de comportament i noves mètriques de l'economia. En concret, es suggereix la necessitat d'avançar des del comportament individual cap al comportament col·lectiu, de la transacció monetària a l'intercanvi de coneixement, de la competència oligopolística a la xarxa de negocis, de l'empresa econòmica a l'empresa social, i de l'economia nacional, internacional i mundial cap a l'economia global. En segon lloc, també se suggereixen noves aproximacions per a la docència econòmica. En concret, recuperar totes les branques del pensament econòmic, més enllà de l'economia neoclàssica, i reconfigurar l'organització de l'ensenyament de l'economia cap a una xarxa interdisciplinària de coneixement transversal per resoldre problemes.

<< Anterior
72 resultats | Pàgina 3 de 8
2 |
3 |
Següent >>