L'evolució cap a l'empresa xarxa i la fragmentació del treball que es deriva incrementa el nombre de persones treballadores autònomes amb relacions intermitents entre diversos ocupadors i amb els seus possibles companys de treball. En aquest context, emergeixen els «col·lectius d'autònoms» o «col·lectius d'independents» en contraposició amb la narrativa que els treballadors autònoms estan aïllats entre si. Aquests col·lectius organitzen lluites contra els algorismes, lluites pels drets laborals, mutualitzen els recursos materials i digitals i, fins i tot, es presenten al mercat sota una marca unificada sense ser una empresa. Com que són formes emergents d'organització, s'enfronten a reptes sobre el seu reconeixement com a actors en el diàleg social i, fins i tot, se'ls acusa d'actuar com a càrtels sota el prisma de la lliure competència. Si bé és probable que les seves formes actuals no siguin les definitives, podem intuir que els «col·lectius d'autònoms» tenen i tindran un paper rellevant a l'hora de definir les formes de treballar i de viure en el futur.

Plataformes com Glovo, Deliveroo i Uber Eats dedicades al lliurament a domicili s'han implantat en ciutats d'arreu del món. La seva expansió ha anat acompanyada d’un impacte sobre els drets dels treballadors i treballadores, en el que es considera com a capitalisme de plataforma. Tot i això, hi ha alternatives democràtiques vinculades a l'economia social i solidària i als comuns digitals. Aquest article analitza les qualitats democràtiques de quatre plataformes alternatives de lliurament a domicili que tenen seu a Europa (CoopCycle, CILFé, Crow i Mensakas). Per una banda, els resultats mostren que aquestes plataformes consideren els drets dels seus treballadors i treballadores i, per tant, són una alternativa al capitalisme de plataforma. D'altra banda, es demostra que aquestes plataformes tenen reptes importants, especialment en relació amb la seva sostenibilitat econòmica i escalabilitat.

Les plataformes digitals que faciliten el contacte directe entre proveïdors i consumidors de serveis d’allotjament han transformat profundament el mercat turístic. En aquests mercats bilaterals, les estratègies de fixació de preus esdevenen crucials per a la creació de valor malgrat que, a diferència dels mercats digitals convencionals, els preus es determinen per proveïdors de serveis que no són professionals i que, alhora, també actuen com a consumidors.

Airbnb en representa el cas de més èxit, pel que fa al volum i diversitat d’ofertes residencials d’ús turístic. A les extenses llistes d’habitatges publicades a Airbnb, conviuen els allotjaments oferts per consumidors finals amb l’oferta comercial d’habitatges procedent d’intermediaris i operadors professionals, els quals aprofiten aquest mercat digital entre iguals (peer-to-peer digital marketplace) per ampliar les seves oportunitats de negoci. La major part d’estudis previs envers la formació de preus en aquesta plataforma no até a diferenciar ambdós col·lectius. El nostre estudi vol contribuir a reduir aquesta escletxa tot focalitzant l’anàlisi exclusivament en les transaccions entre iguals en el mercat bilateral digital d’Airbnb a la ciutat de Barcelona.

Els resultats obtinguts ressalten el rol determinant de les preferències dels consumidors per les qualitats funcionals dels allotjaments. També mostren com el sistema d’avaluacions online i el comportament d’altres consumidors influeixen en la determinació dels preus.

Encara que aquestes estructures que ara anomenem plataformes sempre han estat presents en alguns sectors, és a partir de la instauració de l’economia digital que han passat a tenir un paper protagonista en les nostres vides. Sense entendre els mecanismes que regeixen la dinàmica de les plataformes digitals, que són diferents dels associats a l’economia més tradicional, es fa difícil comprendre molts aspectes del funcionament de l’economia actual. L’objectiu d’aquest article és oferir una introducció a la idea de plataforma i a les seves característiques. Primerament, revisem el concepte general de plataforma, les especificitats de les plataformes digitals i les particularitats del seu funcionament. En segon lloc, descrivim les característiques de les plataformes que ens semblen més rellevants per entendre’n els efectes socials i econòmics. Finalment, escollim tres d’aquestes característiques (el grau de digitalització, l’obertura quant a accés, provisió, ús i distribució, i els seus mecanismes de governança) per elaborar una proposta de classificació de les plataformes que volem que contribueixi a ordenar una mica la nostra concepció del fenomen. L’esquema de classificació porta a la definició de diferents tipus de plataformes que es comporten de manera diferent, com demostren els exemples que identifiquem per a cadascun. Esperem que la nostra anàlisi contribueixi a un millor enteniment del canvi de paradigma que comporta la digitalització de l’economia.

Convertir-se en el primer continent climàticament neutre és el principal repte i, alhora, l’oportunitat més gran que té actualment Europa. Un nou model energètic, renovable, distribuït i eficient és determinant per accelerar la solució a l’emergència climàtica. En aquest sentit, la Comissió Europea, el 2015 va aprovar una estratègia marc «per a una Unió de l’energia centrada en els ciutadans, en què aquests assumeixin la transició energètica, aprofitin les noves tecnologies per reduir les seves factures i participin activament en el mercat». El juny de 2019, la nova directiva del mercat de l’electricitat de la UE establia com a nou actor del mercat elèctric: les comunitats ciutadanes d’energia. En aquest article, analitzarem el sentit i el significat d’aquest nou actor del model energètic, actor clau per transformar l’economia en una economia neutra amb el clima, que no es contraposi amb la natura.

Des de fa una dècada, les recerques relatives a l’economia col·laborativa i el consum col·laboratiu (CC) han anat en augment. Les recerques més importants realitzades s’han centrat en aquest concepte en particular. Aquest article busca reconsiderar el marc conceptual del consum col·laboratiu després de gairebé un lustre d’haver estat formulats els conceptes que van establir els seus fonaments, termes i límits. Per a això, ofereix una definició revisada i una avaluació de l’àmbit i els límits del concepte. Mitjançant la comparació amb altres formes d’intercanvi, explora si aquest continua vigent malgrat els reptes que avui es presenten.

En aquest article s’ofereix un breu panorama de l’ocupació a les plataformes digitals de microtasques. Les principals qüestions revisades són: la lògica econòmica d’aquestes plataformes, la quantificació d’aquest tipus d’ocupació, i el perfil d’aquests treballadors i les seves condicions de treball. Es finalitza amb una breu reflexió sobre els desafiaments socials que planteja aquest nou tipus d’ocupació.

En aquest article s'aborda l'anàlisi del concepte d'economia col·laborativa, des dels diferents corrents del coneixement. Així mateix, es proporciona una visió general dels diferents models de negoci col·laboratius que han existit fins al moment i com ha estat la seva evolució al llarg del temps a causa de diferents factors, entre els quals hi ha les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Si bé és cert que aquests models de negoci encara estan en ple procés de consolidació, representen una gran oportunitat tant per als usuaris que desitgen veure satisfetes les seves necessitats de consum, com per a les empreses que no solament busquen noves fonts d’ingressos, sinó que també busquen innovació a l'hora d'aproximar-se als seus clients. Finalment, l'economia col·laborativa representa un camp de recerca molt recent i ple d’oportunitats de contribució a la ciència i al desenvolupament de nous models de negoci.