L’evolució de la durada de la jornada laboral és un dels determinants de la contribució del factor treball al creixement del producte de l’economia. La proposta de reducció de la jornada laboral sense modificar el salari en un context de digitalització de l’economia, augment de la productivitat i necessitat de millorar la conciliació del treball i la vida personal ha suscitat un gran interès en l’anàlisi de l’evolució que han seguit les hores treballades per ocupat a Espanya, i també les perspectives que, en un futur, es mantingui el perfil moderadament decreixent que aquesta variable ha mostrat en les últimes quatre dècades.

La reducció de la jornada laboral mitjana¹ a Espanya entre 1987 i 2023 (de 37 a 30,9 hores setmanals) reflecteix un conjunt de canvis estructurals de l’economia en aquest període, com l’augment del pes del sector serveis o l’embranzida de la parcialitat. La pandèmia va intensificar el descens de la jornada laboral mitjana, encara que posteriorment s’ha recuperat fins a reprendre la tendència de suau caiguda que seguia abans d’aquesta. En mitjana, les jornades laborals són ara al voltant d’una hora inferiors que abans de la crisi sanitària, si bé s’aprecien diferències entre branques. De cara al futur, factors com l’envelliment demogràfic, el pes creixent de les branques de serveis i la tendència a l’augment de la taxa de parcialitat suggereixen que es podria prolongar la tendència descendent en les hores per ocupat.