Aquest article analitza el paper que té la formació virtual en l’assoliment de les noves condicions d’ocupabilitat que demanda la irrupció del treball en xarxa i de l’economia i la societat del coneixement. Sota el marc analític del canvi tecnològic esbiaixador d’habilitats i a partir dels resultats de tres investigacions empíriques, l’anàlisi obté quatre conclusions principals. Primera, la formació virtual per a l’ocupabilitat no té encara prou força per a trencar amb la divisòria de la formació, és a dir, que es formen els formats i amb més competències digitals. Segona, la formació virtual es revela com un instrument de qualitat per a la millora de l’ocupabilitat dels treballadors, en especial, en les seves dimensions de competències adquirides i de satisfacció amb el disseny pedagògic, però menys amb l’aplicabilitat de la formació. Tercera, la gran majoria d’empreses, les que no presenten canvi estructural, determina un problema de sobreeducació relativa, és a dir, que no es compleix l’associació entre un major nivell formatiu i un major salari. I, quarta, encara que la formació virtual ha realitzat avenços notables com a instrument de millora d’ocupabilitat, a l’actualitat presenta dos importants punts febles: 1) la necessitat d’arribar a col·lectius de treballadors molt més amplis; i 2) la necessitat de potenciar la formació virtual com una palanca de canvi estructural (complementarietat amb el canvi organitzatiu i els usos TIC) a les empreses.
Aquest article es basa en un estudi realitzat a partir d’enquestes a estudiants, graduats i empresaris sobre la vigència, una dècada després, de les competències transversals incloses en els documents que van servir de base per al disseny de les noves titulacions integrades en l’EEES. Es van realitzar entrevistes en profunditat a quatre directors generals d’empreses responsables de la selecció de personal vinculades a l’àrea d’administració i direcció d’empreses. Una de les principals conclusions obtingudes és que hi ha consens absolut a considerar l’avaluació de competències transversals com l’eix dels processos de selecció. Alhora, els experts es posen d’acord a considerar la preponderància del treball en equip, seguit de les competències per a desenvolupar tasques en entorns internacionals. També mostren escepticisme davant el paper que exerceixen les universitats en el desenvolupament d’aquesta habilitat i finalment es mostren especialment receptius a la formació en línia, no només pels seus avantatges en termes d’accessibilitat i compatibilitat amb l’activitat professional, sinó perquè incorpora el desenvolupament d’habilitats com l’autonomia, la capacitat d’anàlisi crítica de la informació, d’organització del treball i de gestió del temps, totes elles vitals en els temps que corren.