Actualment, les xarxes socials s'han convertit en una de les principals eines de màrqueting de les empreses, però a més de ser una excel·lent eina per a gestionar la relació entre client i empresa, aquestes institucions les utilitzen també per a molts altres propòsits. En aquest article s'analitzen aquests altres usos.
El professor de la UOC Albert Sangrà està considerat un dels experts internacionals més destacats en el camp de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de l’educació i la formació. En aquesta entrevista reflexiona sobre els aspectes clau de l’e-learning, com són la seva base conceptual, les seves modalitats o la seva influència en les universitats presencials tradicionals. Albert Sangrà aborda també qüestions d’ actualitat en aquest àmbit com el desenvolupament dels Massive Open Online Course (MOOC), el treball i l’avaluació de les competències en entorns virtuals i l’aplicació de l’e-learning en l’empresa, així com la col•laboració entre empresa i universitat. La principal conclusió de l’entrevista és que les institucions, universitàries o no, que apostin per l’e-learning, ho han de fer estratègicament. Així mateix, han d’entendre que l’e-learning va més enllà dels desenvolupament de continguts i que per tant requereix una metodologia docent específica planificada a llarg termini. A més, considera que, en aquest entorn, empeses i universitat estan condemnades a entendre’s, tot i que en els darrers temps s’hagin distanciat.
Aquest article analitza el paper que té la formació virtual en l’assoliment de les noves condicions d’ocupabilitat que demanda la irrupció del treball en xarxa i de l’economia i la societat del coneixement. Sota el marc analític del canvi tecnològic esbiaixador d’habilitats i a partir dels resultats de tres investigacions empíriques, l’anàlisi obté quatre conclusions principals. Primera, la formació virtual per a l’ocupabilitat no té encara prou força per a trencar amb la divisòria de la formació, és a dir, que es formen els formats i amb més competències digitals. Segona, la formació virtual es revela com un instrument de qualitat per a la millora de l’ocupabilitat dels treballadors, en especial, en les seves dimensions de competències adquirides i de satisfacció amb el disseny pedagògic, però menys amb l’aplicabilitat de la formació. Tercera, la gran majoria d’empreses, les que no presenten canvi estructural, determina un problema de sobreeducació relativa, és a dir, que no es compleix l’associació entre un major nivell formatiu i un major salari. I, quarta, encara que la formació virtual ha realitzat avenços notables com a instrument de millora d’ocupabilitat, a l’actualitat presenta dos importants punts febles: 1) la necessitat d’arribar a col·lectius de treballadors molt més amplis; i 2) la necessitat de potenciar la formació virtual com una palanca de canvi estructural (complementarietat amb el canvi organitzatiu i els usos TIC) a les empreses.
Els jocs de negocis, també anomenats simuladors de negocis o business games, són cada vegada més utilitzats en classes de tot el món. Aquest article presenta alguns conceptes relacionats amb el creixent ús de la gamificació a les aules i proposa una terminologia que ajudi a assegurar la seva difusió d'una manera clara. L'article es basa en els resultats d'una investigació que, de manera continuada, estudia l' impacte de l'ús dels simuladors de negocis a les competències dels participants. Entre els principals avantatges que suposa la utilització dels jocs seriosos o serious games en un entorn docent, trobem la possibilitat d'estendre i aprofundir els coneixements adquirits pels participants a través de la resolució de problemes i la presa de decisions en temps real, sense afectar en les seves decisions cap element crític ni posar en risc recursos clau, així com donar més confiança als participants per prendre decisions crítiques en el futur. En els propers anys, assistirem a una extensió del procés de gamificació i de l'ús de simuladors en entorns docents.
Existeix un ampli consens en què un dels elements clau per garantir un bon procés d’aprenentatge en un context universitari no presencial és l'existència de processos que pautin i dirigeixin l'aprenentatge, i que permetin als estudiants avaluar periòdicament el seu grau d’assoliment dels coneixement. Una estratègia habitual per facilitar aquesta pauta és l'ús del feeback entre l'estudiant i el professor. Però en entorns amb grups d’estudiants molt grans, la realització d’aquest feedback pot convertir-se en una feina massa laboriosa i no sostenible.
En aquest article presentem els resultats de tres projectes pilot centrats en el context del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la UOC, on hem explorat diverses eines TIC (àudio, vídeo i captures de pantalla) i diverses estratègies per a realitzar el feedback amb l'objectiu de fer-lo sostenible en grups grans i millorar l'eficàcia i eficiència del procés de regulació dels aprenentatges.
Existeix un ampli consens en què un dels elements clau per garantir un bon procés d’aprenentatge en un context universitari no presencial és l'existència de processos que pautin i dirigeixin l'aprenentatge, i que permetin als estudiants avaluar periòdicament el seu grau d’assoliment dels coneixement. Una estratègia habitual per facilitar aquesta pauta és l'ús del feeback entre l'estudiant i el professor. Però en entorns amb grups d’estudiants molt grans, la realització d’aquest feedback pot convertir-se en una feina massa laboriosa i no sostenible.
En aquest article presentem els resultats de tres projectes pilot centrats en el context del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la UOC, on hem explorat diverses eines TIC (àudio, vídeo i captures de pantalla) i diverses estratègies per a realitzar el feedback amb l'objectiu de fer-lo sostenible en grups grans i millorar l'eficàcia i eficiència del procés de regulació dels aprenentatges.
Projecte final del màster d’Educació i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que s’ha elaborat seguint l’itinerari formatiu d’especialització de direcció i gestió de projectes i institucions amb l’aplicació de les TIC.
El projecte PIMESCAT 2.0 té com a objectius generals crear una plataforma de trobada del teixit empresarial de PIMES catalanes per a tirar endavant accions de formació conjunta i dur a terme el curs de formació en TIC per a treballadors de PIMES, que contribueixi a la millora de la seva competitivitat.
Aquest projecte s’ha desenvolupat seguint el model ADDIE, que queda reflectit en l’estructura de la memòria del projecte, on hi ha explicades cadascuna de les fases: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació del projecte. En el curs dissenyat s’ha desenvolupat i implementat una unitat de mostra dins un entorn Moodle, concretament la unitat 7, que feia referència al disseny i ús de blogs. El model pedagògic en què es basa aquest projecte és el Learning by doing.