RESULTATS DE LA CERCA
Seccions Dossier: «Responsabilitat social: un model de gestió inajornable» coordinat per August Corrons Giménez (1) Dossier: «Innovació i transformació digital: reptes i oportunitats» coordinat per Mihaela Enache Zegheru i Ramon González Cambray (1) Dossier: «Persones i organitzacions davant de les "noves?" maneres de treballar» coordinat per Eva Rimbau Gilabert (1) Dossier: «Redefinint les infraestructures per una mobilitat sostenible» coordinat per Pere Suau-Sanchez i Eduard J. Alvarez Palau (1) Dossier especial: «25 anys d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC: reflexions en clau de futur» coordinat per María Jesús Martínez Argüelles i Joan Miquel Gomis López (1) Dossier: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia» coordinat per Albert Puig Gómez (1) Dossier sobre economia col·laborativa (I): Economies de plataforma i negocis col·laboratius, coordinat per Joan Torrent-Sellens (1) Dossier sobre economia col·laborativa (i II): Noves estratègies i dimensions alternatives de l'economia de plataforma, coordinat per Lluís Alfons Garay Tamajón (1) Dossier: «Gènere i empresa: cap a la igualtat real» coordinat per Laura Lamolla Kristiansen (1) Dossier «Revolució 4.0: progrés o precarització?» coordinat per Josep Lladós (1) Dossier «El futur de les finances: ètica, tecnologia i globalització» coordinat per Joan Llobet (1) Dossier: «Dirigir persones per transformar les organitzacions en temps d'incertesa» Coordinat per Pilar Ficapal-Cusí (1) Dossier: «Claus per entendre el turisme d'avui»
coordinat per Francesc González i Soledad Morales (1)
Dossier: «Economia social i solidària: experiències i reptes» (1) Dossier: «Repensant l'ensenyament de l'economia a la universitat» coordinat per Carolina Hintzmann (1) Dossier: «Prevenció de riscos laborals: tendències en temps de crisi» (1) Dossier: «Realitats i desafiaments de la Unió Europea» (1) Dossier: Xarxes socials, economia i empresa (1) Dossier (1)
Temes treball digne i creixement econòmic (89) consum i producció responsables (22) salut i benestar (21) indústria, innovació i infraestructures (19) ciutats i comunitats sostenibles (16) igualtat de gènere (13) economia col·laborativa (11) educació de qualitat (10) TIC (8) teletreball (7) digitalització (7) sostenibilitat (6) reducció de les desigualtats (6) e-learning (6) recursos humans (4) treball (4) economia de plataformes (4) competències (4) lideratge (4) noves formes de treball (3) flexibilitat (3) investigació de mercats (3) economia social i solidària (3) robòtica (3) fintech (3) turisme (3) prevenció de salut laboral (3) competitivitat (3) responsabilitat social corporativa (2) fi de la pobresa (2) gestió (2) realitat augmentada (2) aliança pels objectius (2) treball en plataformes (2) innovació (2) COVID-19 (2) màrqueting (2) VUCA (2) ètica (2) valor (2) mercat de treball (2) Airbnb (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) gènere (2) gestió de recursos humans (2) salut (2) direcció (2) governança (2) mercat laboral (2) intel·ligència artificial (2) productivitat (2) acció climàtica (2) banca ètica (2) salut laboral (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) finances ètiques (2) teoria econòmica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) pau, justícia i institucions sòlides (2) economia (2) empresa (2) xarxes socials (2) PIMES (2) ocupabilitat (2) empresa ciutadana (1) necessitats humanes (1) satisfactors sinèrgics (1) ODS (1) cooperació (1) proximitat (1) societat de consum (1) parts interessades (1) organitzacions (1) cicle de vida dels productes (1) indicadors de qualitat de vida (1) compra pública i privada (1) presa de consciència (1) polítiques públiques (1) aigua neta i sanejament (1) direcció de recursos humans (1) diferències (1) diversitat demogràfica (1) metavers (1) ludificació (1) second life (1) arquetip (1) realitat virtual (1) conciliació (1) vida quotidiana (1) dones (1) ocupació (1) consum (1) precarietat (1) canvi (1) smart working (1) canvi organitzatiu (1) implementació (1) relacions d'ocupació (1) organització per projectes (1) rendiment (1) treball híbrid (1) transformació (1) confiança grupal (1) feedback (1) gestió emocional (1) equip virtual (1) mobilitat com a servei (1) intercanvi de dades (1) col·laboració publicoprivada (1) mobilitat urbana (1) arquitectura de confiança (1) funció financera (1) docència (1) valoració d'actius (1) gestió del risc (1) finances internacionals (1) professionals (1) evolució (1) innovació en màrqueting (1) era de les dades (1) internacionalització (1) presa de decisions (1) models de negoci (1) diversitat (1) inclusió (1) transformació digital (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) qualitat de l'ocupació (1) digitalització de l'ocupació (1) teoria del valor (1) economia clàssica (1) economia neoclàssica (1) economia del desenvolupament (1) objectius de desenvolupament sostenible (ODS) (1) peer-to-peer accommodation (1) allotjament entre parells (1) economia compartida (1) desinfecció (1) allotjament (1) hospitalitat/hostalatge (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball voluntari (1) economia circular (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) comportament del consumidor (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) transició energètica (1) xarxes distribuïdes (1) blockchain (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) energia neta i assequible (1) consum col·laboratiu (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) plataformes (1) economia digital (1) conciliació de la vida familiar, laboral i personal (1) organització flexible del treball (1) conciliació vida laboral-personal (1) tipus de contractació (1) cicle vital (1) relacions de poder (1) diversitat de gènere (1) empoderament (1) She-Os (1) emprenedoria (1) estereotips de gènere (1) intenció d'emprendre (1) penalització maternitat (1) permisos parentals (1) revolució 4.0 (1) indústria 4.0 (1) manufactura intel·ligent (1) empresa industrial (1) Espanya (1) revolució industrial (1) canvi tecnològic (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) divises digitals (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) estratègia (1) desigualtat (1) gestió del talent (1) tecnologia (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) vida submarina (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) emprenedoria social (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) post-crash (1) ensenyament de l'economia (1) pluralisme (1) teoria neoclàssica (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) condicions (1) risc (1) responsabilitat social (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) dispositius mòbils (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) posicionament global (1) qualitat (1) regionalització (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) efecte contagi (1) globalització (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) mitjans socials (1) governança universitària (1) MOOC (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Torrent-Sellens, Joan (5) Fitó Bertran, Àngels (3) Cugueró-Escofet, Natàlia (3) Lamolla, Laura (3) Lladós-Masllorens, Josep (3) Torrent-Sellens, Joan (3) Jiménez Zarco, Ana Isabel (2) Rimbau-Gilabert, Eva (2) Suau-Sanchez, Pere (2) Garay Tamajón, Lluís Alfons (2) Martínez Argüelles, María Jesús (2) Cañigueral Bagó, Albert (2) Gomis, Joan Miquel (2) Campomanes Calleja, Enrique (1) Llobet Abizanda, Montserrat (1) García-Carbonell, Natalia (1) Cerdan-Chiscano, Mònica (1) Méndez-Aparicio, M. Dolores (1) Izquierdo-Yusta, Alicia (1) Sánchez-Aragón, Anna (1) Belzunegui-Eraso, Ángel (1) Erro-Garcés, Amaya (1) Pastor-Gosálbez, Inma (1) Fernández Rodríguez, Carlos Jesús (1) Lladós-Masllorens, Josep (1) Meseguer-Artola, Antoni (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) Rincon-Roldan, Francisco (1) Rivera-Prieto, Juan Carlos (1) Pasamar, Susana (1) García Martínez, Jesús María (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) Peñarroja Cabañero, Vicente (1) Laborda, Josep (1) Uribe Gil, Jorge Mario (1) Llobet Dalmases, Joan (1) Pacheco Bernal, Carmen (1) Álvarez, Fernando (1) Canals, Agustí (1) Cerdán, Mónica (1) Escobar, Dalilis (1) Serradell, Enric (1) Ficapal-Cusí, Pilar (1) Motellón Corral, Elisabet (1) Adamiak, Czesław (1) Roelofsen, Maartje (1) Minca, Claudio (1) Doménech Pascual, Gabriel (1) Rodríguez-Piñero Royo, Miguel (1) Renau Cano, Melissa* (1) Fuster Morell, Mayo (1) Espelt, Ricard (1) Meseguer-Artola, Antoni (1) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Domènech Costafreda, Gemma (1) Ertz, Myriam (1) Malo, Miguel Ángel (1) Sánchez Santos, Javier (1) Ballestar, María Teresa (1) Sainz, Jorge (1) Gálvez Mozo, Ana (1) González Ramos, Ana M. (1) Pérez-Quintana, Anna (1) Edo Jové, Alba (1) Aibar, Eduard (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Díaz, Pablo (1) Corrons, August (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Hintzmann, Carolina (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Baraza Sánchez, Xavier (1) Salas Ollé, Carles (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) García González-Castro, Guillermo (1) González Reverté, Francesc (1) Macías Perea, Daniel (1) Puig Gómez, Albert (1) Tugores Ques, Joan (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Miralbell Izard, Oriol (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Batalla-Busquets, Josep-Maria (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Serradell López, Enric (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Resultats de la cerca "treball" : 89 resultats
El valor ciutadà de l¿empresa
Enrique Campomanes Calleja

La confluència de diferents factors està generant un acostament més gran de les empreses a la societat. D’una banda, la necessitat comercial d’establir canals permanents amb els consumidors exigeix a les empreses convertir-se en sistemes oberts i, amb això, l’assumpció d’obligacions ciutadanes amb la societat.

 

D’altra banda, la situació calamitosa del planeta està provocant una alarma general de perill que apel·la amb urgència a la col·laboració i al compromís de tots els agents socials, especialment de les organitzacions productives.

 

Per aconseguir-ho s’estan implementant enfocaments poderosos, com ara la responsabilitat social i la sostenibilitat, creats per generar una transició productiva que sigui beneficiosa per a tothom: societat, empreses i medi ambient. El pla d’acció ja està traçat amb un pacte aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (Agenda 2030), amb un patró de govern empresarial consistent (ASG) i uns objectius realistes (ODS). Aquest recorregut, ordenat i ferm, permet compatibilitzar la conservació del planeta amb la qualitat de vida i el benestar social dels seus habitants.

 

Com assenyalen els estats membre en la resolució de l’Agenda 2030: «estem decidits a posar fi a la pobresa i a la fam arreu del món des d’ara fins al 2030, a combatre les desigualtats dins dels països i entre ells, a construir societats pacífiques, justes i inclusives, a protegir els drets humans i a promoure la igualtat entre els gèneres i l’empoderament de les dones i les nenes, i a garantir una protecció duradora del planeta i dels seus recursos naturals».

 

L’objectiu principal és implantar una nova societat sostenible que resolgui els greus problemes als quals ens ha portat la societat industrial, una societat comunitària justa i solidària que tingui en compte la salut i la concòrdia de la humanitat i el seu entorn de vida; en definitiva, una societat que empri la llibertat per al creixement de les persones, la igualtat per reconèixer-se com a semblants i la fraternitat per cuidar-se entre tots i totes.

La sostenibilitat al llarg del cicle de vida dels productes
Montserrat Llobet Abizanda

Partim de la definició del concepte de sostenibilitat de l’Informe Brundtland (1988) per analitzar-ne els aspectes clau i observar l’essència de la naturalesa humana. Ens adonem que la manera de satisfer les necessitats de les persones és clau per optimitzar la qualitat de vida, integrar-nos de nou en la natura i assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). L’estratègia que cal seguir és la cooperació entre les parts interessades apropant els llocs de residència, treball i consum per poder disposar d’espais de trobada en la proximitat dels barris, però també dins de les empreses, de les administracions públiques i de les entitats no lucratives. Atès que es tracta de satisfer les necessitats humanes bàsiques en la societat de consum que hem construït, identifiquem els indicadors de qualitat de vida que ens permeten analitzar la sostenibilitat de les organitzacions i dels productes al llarg del seu cicle de vida. L’aplicació dels indicadors de qualitat de vida pot ser bàsica en les nostres decisions individuals i col·lectives de compra quotidiana, tant pública com privada, per prendre consciència i per fer camí, amb pas ferm, cap a la sostenibilitat. També ens serà de gran utilitat per dissenyar polítiques públiques sostenibles, incloses les de contractació pública.

La diversitat i la inclusió com a font de valor: un enfocament des de la perspectiva de la diversitat funcional
Natalia García-Carbonell, Mònica Cerdan-Chiscano

La diversitat i la inclusió continuen sent qüestions presents en les agendes de les organitzacions actuals. Malgrat els importants avenços entorn de la gestió de les diferències de les plantilles, encara queden reptes per afrontar per, realment, aconseguir organitzacions del tot inclusives. La gestió de la diversitat es configura com el factor clau d’èxit en el reconeixement i la integració de les diferències dels empleats i empleades, per la qual cosa resulta particularment rellevant que les empreses prenguin consciència de la necessitat de millorar la seva capacitat de gestió en aquest àmbit. Aquest article planteja una revisió de la literatura sobre els termes de diversitat i inclusió, l’anàlisi dels principals efectes que tenen i la seva gestió, i l’estudi del cas específic de la diversitat funcional. En l’últim apartat de l’article, es proporciona una secció de conclusions.

Innovació en Màrqueting. Metavers, una anàlisi 360
M. Dolores Méndez-Aparicio, Ana Isabel Jiménez Zarco, Alicia Izquierdo-Yusta

Des que Mark Zuckerberg va anunciar al setembre de 2021 el canvi de nom de Facebook a Meta i va presentar la seva visió del metavers, no han cessat les especulacions en el món del màrqueting sobre el seu impacte en els consumidors, i en les marques i les relacions que els uneixen.

 

Sobre la base de la realitat virtual i gamificació el metavers es presenta com una visió holística de vida, on a través del seu avatar, el consumidor protagonista descobreix noves necessitats en un món virtual i paral·lel modelat al seu antull. Més que una incubadora d’idees de màrqueting per a les marques, el nou univers suposa un món d’especulació en el qual l’entorn i la societat podran inventar, construir o reproduir la seva realitat. És a dir, podran relacionar-se, comprar i treballar. En definitiva, viure.

 

Com en tot paradigma tecnològic, en la imminent realitat de la 5G i la loT (Internet of Things) implica una important transformació de les empreses que han de respondre a les necessitats d’un client 100 % digitalitzat, centre de la seva estratègia. Sota aquesta múltiple Font de dades descentralitzades, la necessitat de la IA (intel·ligència artificial), es fa inqüestionable. En aquest complex context, l’arribada del metavers suposa per les empreses un nou canal de relació amb el client que pot adaptar múltiples personalitats, davant d’un entorn immersiu, múltiple i lúdic. Consumidor que demandarà nous productes, integració onmicanal noves monedes i formes de pagament, encara per normalitzar i legislar.

 

Aquest nou escenari necessita recerca urgent, que, si bé les marques poden afrontar amb més o menys dificultat, en l’àmbit de la investigació es fa complex atès que els avanços i incursions de les empreses encara són incipients i no hi ha dades de comportament social i de consum en el metavers. Per això, aquest article pretén ser una recopilació holística sobre què és el metavers, així com dels seus antecedents i conseqüències en el comportament dins del procés de decisió de compra. Les seves conclusions permetran delimitar àmbits concrets de recerca futura sobre patrons de comportament del consumidor davant aquesta nova realitat virtual i establir les corresponents implicacions empresarials.

Teletreball i conciliació: un parany per a les dones?
Anna Sánchez-Aragón, Ángel Belzunegui-Eraso, Amaya Erro-Garcés, Inma Pastor-Gosálbez

La situació d’emergència sanitària provocada per la covid-19 ha reobert amb especial vigor el debat sobre l’impacte del teletreball en les condicions de treball, així com en les possibilitats que ofereix per a la conciliació. En vista de l’alt nivell d’implantació del teletreball entre les dones, es fa necessari reflexionar sobre l’impacte que l’ús d’aquesta modalitat de treball productiu pot tenir en elles i en altres aspectes de la vida quotidiana. L’extensió del treball a distància té implícita una amenaça per a les dones en la mesura que el teletreball pot impactar de manera especialment negativa en l’acompliment laboral de les dones i, al seu torn, això posaria en risc els avenços aconseguits durant les últimes dècades en matèria d’igualtat de gènere. Es fa necessària la regulació del treball a distància per no convertir el teletreball en un parany que faci recaure, encara més, sobre les dones el pes de la conciliació.

Consum, treball i economia de plataformes: una reflexió crítica
Carlos Jesús Fernández Rodríguez

Al llarg de l’última dècada, s’han generat grans canvis en el sector empresarial davant la irrupció de l’economia de les plataformes. Gegants del comerç electrònic i models de negoci basats en aplicacions s’han convertit en espais fonamentals de l’activitat econòmica contemporània, i han facilitat el consum en termes de conveniència, immediatesa i disponibilitat. No obstant això, aquestes noves formes d’organització dels serveis, extraordinàriament còmodes per al consumidor, tenen uns efectes controvertits sobre l’organització del treball. En aquest article, es farà una reflexió crítica entorn dels nous treballs emergents en el sector de l’economia de plataformes, en la qual s’emfatitzarà, sobretot, la importància de l’imaginari del consum com a motor decisiu d’aquests canvis en l’ocupació.

Què necessito saber per facilitar l¿smart working en la meva organització?
Eva Rimbau-Gilabert, Josep Lladós-Masllorens, Antoni Meseguer-Artola, Mar Sabadell i Bosch

Després de l’increment del teletreball per la pandèmia per covid-19, moltes organitzacions han vist les potencialitats d’aquesta manera de treballar i volen iniciar o avançar la seva implementació d’una manera planificada. Per a aquesta finalitat, els pot ser útil desenvolupar la capacitat dels seus comandaments o professionals per ser agents de smart working que promoguin la implantació d’una forma de teletreball flexible, amb un bon ús de les eines tecnològiques i que afavoreixi les millors condicions de treball. Després de definir l’smart working, aquest article presenta un marc competencial per al rol d’agent de smart working centrat en tres competències clau: entendre el context, facilitar-ne la implementació i liderar en un entorn digital.

Editorial: Persones i organitzacions davant les ¿noves?¿ maneres de treballar
Eva Rimbau-Gilabert

L’article descriu en primer lloc els diferents significats que s’ha donat a l’expressió «noves maneres de treballar» en les últimes dècades. Destaca el seu vincle amb la flexibilitat en la relació entre l’ocupador i la mà d’obra, amb un creixent èmfasi en la separació respecte a l’ocupació indefinida a temps complet i desenvolupada a les instal·lacions de l’empresa. Seguidament, es presenten les aportacions incloses en aquest monogràfic, que ofereixen una àmplia visió de les noves maneres de treballar actuals, amb una atenció específica al teletreball i exposant també una visió crítica sobre l’impacte del treball de plataformes i el teletreball.

Noves formes de treball: nous reptes per a treballadors i empreses
Francisco Rincon-Roldan, Juan Carlos Rivera-Prieto, Susana Pasamar

Aquest treball ofereix una descripció de les noves formes de treball, i posa l’accent principalment en els avantatges i desavantatges que impliquen tant per a empleats com per a ocupadors. Des de la perspectiva dels recursos humans, l’aparició d’aquests nous models de treball, i la seva convivència amb formes més tradicionals d’ocupació, plantegen reptes per als quals la gestió més tradicional de funcions clàssiques, com ara la planificació, l’avaluació del rendiment o la gestió de les carreres professionals, poden no ser suficients. Com que els avantatges que aporten aquestes noves formes de treball són evidents i la seva expansió és inevitable, només queda minimitzar alguns riscos implícits tant per als ocupadors com per als treballadors.

Les (noves) maneres de treballar a Espanya evidencien una flexibilitat organitzativa per fer front a qualsevol entorn
Jesús María García Martínez

La tendència de les (noves) maneres de treballar a Espanya a partir de la pandèmia de la covid-19 evidencien el desplegament d’una flexibilitat organitzativa molt àmplia per fer front a qualsevol entorn. Es posa el focus en una organització per projectes, en la salut integral dels treballadors, en la implantació de sistemes per fer seguiment del rendiment i en dues tasques pendents: la innovació i la digitalització. L’article presenta un estudi elaborat per l’Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones (AEDIPE), durant l’últim trimestre del 2021 i el primer del 2022, que recull l’opinió de 527 persones en direcció general i direcció de recursos humans de les principals empreses espanyoles. Els resultats mostren vuit idees principals que permetran a les empreses desenvolupar la flexibilitat i la reorganització per a la seva estabilitat. 1) Més del 35% dels treballadors consolidaran la realització de teletreball a temps parcial. 2) Les empreses busquen eines de seguiment del rendiment que els donin suport per al control i la confiança. 3) El benestar de les persones treballadores és el protagonista de l’era postcovid-19. 4) La innovació i la digitalització continuen sent les assignatures pendents. 5) Hi ha diferències significatives entre les grans i les petites empreses en l’estratègia per afrontar aquest nou context. 6) Els espais de treball tendeixen a ser col·laboratius i sostenibles. 7) La gestió per projectes desplaça la gestió per departaments. I, 8) el reclutament i la selecció preocupen cada vegada més als professionals dels recursos humans.

89 resultats | Pàgina 1 de 9
1 |
2 |
Següent >>