Realitats i desafiaments de la Unió Europea

La revista Oikonomics arriba a la seva tercera edició com a publicació divulgativa dirigida a la comunitat universitària –i el públic en general- interessada pels elements d'intersecció entre economia, empresa i societat. El model de la revista, estructurat entorn a una secció monogràfica o dossier, complementats per articles de contingut divers, ha estat ben rebut pels lectors que ens han fet arribar les seves valoracions. Si en les dues primeres edicions hem analitzat en profunditat temes que podríem situar en àmbits de la societat i l'empesa (a través de l'e-learning i les xarxes socials), en aquesta tercera edició abordem una qüestió, també de gran actualitat, més propera a l'economia: la Unió Europea.

Des de l'inici del procés d'integració europeu, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, aquest ha passat per diverses fases tant des del punt de vista dels ritmes i velocitat de la integració com pel que fa a la major o menor adhesió dels ciutadans al mateix. Com tota construcció humana, especialment les de creació recent com, en termes històrics, ho és l'actual Unió Europea (UE), la construcció europea ha estat sotmesa a un permanent debat, el qual s'ha intensificat des de la irrupció de l'actual crisi econòmica fa ja més de 7 anys.

Sens dubte la percepció entre la ciutadania europea que bona part de les explicacions a aquesta crisi tenen les seves arrels en els desequilibris estructurals, a més dels defectes organitzatius de la Unió Europea, i especialment de l'eurozona, ha potenciat els debats i la crítica en tots els seus nivells (polítics, acadèmics, socials,...).

És en aquest escenari de debat i de reflexió crítica al voltant de les causes estructurals de la crisi i dels reptes que afronta la Unió Europea, que es situa aquest número de la revista Oikonomics. Ens hem allunyat, voluntàriament, dels temes que en els darrers anys han concentrat més el focus d'atenció dels mitjans de comunicació de masses per centrar-nos en altres elements, sovint força menys coneguts, però que presenten una major força explicativa de les causes «europees» de la crisi, alhora que marquen alguns dels principals reptes als que s'enfronta Europa en els immediats anys.

En el primer dels articles del dossier, en Josep Lladós analitza la productivitat del treball com un element decisori de la convergència europea donat que és un dels principals indicadors de competitivitat internacional d'una economia alhora que revela la capacitat d'una societat per a millorar el seu benestar. Seguint en el marc del mateix debat sobre la convergència estructural europea, l'Albert Puig posa de manifest com les polítiques d'austeritat imposades als països del sud europeu en els darrers anys han condicionat les seves polítiques de R+D la qual cosa pot estar aprofundint més les divergències que la convergència estructural del conjunt de la UE. Per la seva banda, Joan Tugores destaca que la UE manté, en conjunt, un bon posicionament en molts indicadors de competitivitat global, tant en mercaderies com en serveis, basat en la seva capacitat per mantenir dinàmiques de creativitat i innovació, elements que cal mantenir davant la creixent empenta de les economies emergents.

El segon bloc d'articles, que aborda elements més específics relacionats amb al projecte europeu, s'inicia amb el treball d'en Francesc Trillas el qual analitza l'evolució de les indústries de xarxa, especialment la de l'electricitat, i posa de manifest que malgrat la Unió Europea ha jugat fins ara un paper important en l'augment de la competència en aquest sector, pot jugar encara un paper molt més important en el futur en l'avenç cap a un autèntic mercat integrat on existeixin xarxes realment d'abast europeu. Enfront aquest article, Aurèlia Mañé es mostra menys optimista i planteja que les inversions, infraestructures i tractats que es proposen en l'àmbit de la transformació energètica d'Europa conduiran a la creació de grans monopolis energètics i a la regionalització de l'espai geo-energètic europeu. Finalment, i malgrat en la resta dels articles s'ha optat per un enfocament ampli de la UE, no volíem deixar de tractar i valorar alguns elements institucionals vinculats especialment a la gestió macroeconòmica de l'eurozona. En el treball de l'Àlex Ruiz es presenten els principals canvis institucionals que està duent a terme la Unió Monetària i s'analitza la qüestió de si aquests milloren la seva sostenibilitat futura.

En síntesi, tenim a les nostres mans un dossier que analitza algunes de les realitats, problemàtiques i reptes més importants que té pel davant la Unió Europea i que ho pretén fer amb vocació de pluralitat, amb enfocaments i plantejaments diversos així com amb visions més optimistes que altres. Tot plegat amb l'objectiu i la voluntat de participar i contribuir en aquest debat sobre el futur del procés d'integració europeu, el qual marcarà de forma decisiva l'esdevenir immediat de les nostres societats.

Aquesta tercera edició d'Oikonomics inclou també dues seccions que complementen l'eix central de la revista amb el seu dossier. Per una banda, la secció de Treballs Finals ens presenta el treball dels estudiants de MBA de la UOC Daniel Caballé, Alexandre Mollà i Gil Blanch amb un model de negoci social per a l'electrificació rural ubicat a Bolívia. Per altra banda, en la secció de Miscel·lània s'inclou l'article del professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Antoni Meseguer que ens exposa els principals resultats d'un projecte que tenia com a objectiu l'anàlisi dels factors més importants que influeixen en la decisió dels professors universitaris a l'hora de fer servir Wikipedia a les aules en la seva acció docent. Un article que es presenta com a guia de bones pràctiques pels docents. En aquesta mateixa secció es pot trobar també un article sobre un fenomen emergent que podem recollir sota el concepte d'innovació social. Mariona Luis revisa aquest concepte nou i descriu de quina manera està començant a instal·lar-se en la societat actual en diferents formats basats en l'intercanvi, l'us compartit de recursos, la transmissió de coneixement i la confiança avalada per la reputació col·lectiva.

ODS