L'economia social: experiències i reptes

Segons l'informe «La economia social i solidaria i el repte del desenvolupament sostenible» (2014)¹ elaborat per Nacions Unides, el sistema socioeconòmic actual ha desencadenat una sèrie de crisis financeres, mediambientals i humanitàries que han posat en evidència les estratègies de sostenibilitat i desenvolupament convencionals. En aquest mateix informe s'apunta la necessitat d'incorporar el desenvolupament sostenible en tots els nivells, integrant els seus aspectes econòmics, socials i ambientals, i reconeixent els vincles existents entre ells. En aquest sentit, l'economia social i solidària (ESS) representa una realitat que, si bé encara disposa d'un gran potencial per a explotar, aporta un enfocament integrador de l'activitat econòmica, considerant les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible com a referents prioritaris, per sobre dels interessos merament econòmics.

La Xarxa d'Economia Solidària (XES) de Catalunya apunta que l'ESS s'orienta cap a una economia democràtica, justa i sostenible, en què les persones, les empreses i les entitats es plantegen com a objectiu instaurar en el dia a dia el treball cooperatiu, la comercialització justa, el consum responsable, les finances ètiques, les monedes socials i complementàries, la gestió comunitària i la distribució solidària, entre d'altres. D'altra banda, la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), en la «Carta de principios de la economía solidaria», assenyala que l'ESS incorpora, a la gestió de l'activitat econòmica, els valors universals que han de regir la societat i les relacions entre tota la ciutadania: equitat, justícia, fraternitat econòmica, solidaritat social i democràcia directa.

En aquest context, juntament amb la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries: Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social, que organitzarà la UOC del 10 al 14 de maig de 2017, s'ha considerat oportú dedicar aquesta edició de la revista Oikonomics a l'economia social i solidària, i, en particular, a les experiències ja existents i als reptes que encara s'han de superat. Tal com assenyala el lema de la XES, «Una altra economia ja existeix», amb aquesta edició es pretén mostrar que l'ESS no és un fenomen nou, sinó que, al contrari, s'ha avançat molt amb aquesta manera d'entendre l'economia i s'estan desenvolupant iniciatives perquè en un futur proper el seu grau d'implantació i consolidació augmenti. Aquest dossier és el resultat de la participació de diversos experts, tant de l'àmbit acadèmic com activista, amb una visió teòrica i pràctica, que han aportat els coneixements i les vivències que tenen per presentar l'ESS com una economia al servei de les persones i el medi ambient, el motor de la qual no és altre que el benestar social per sobre del lucre econòmic.

La Dra. Vanessa Campos, en el primer dels articles, ens introdueix en el món de l'ESS i en la seva evolució al llarg del temps, des del segle xix fins al dia d'avui. Posteriorment, duu a terme una revisió de les diferents formes empresarials que es basen a qüestionar el principi capitalista, segons el qual l'objectiu principal de les empreses ha de ser el benefici econòmic. Entre aquestes formes empresarials destaquen les cooperatives, les societats laborals, les B corporations i les entitats associades amb l'economia del bé comú.

En el segon article, Albert Cañigueral, un dels màxims exponents de l'economia col·laborativa a Espanya i a l'Amèrica Llatina, ens presenta el grau d'implantació i els avanços aconseguits per l'economia col·laborativa en els diferents sectors productius. Tot i les virtuts, difícils de negar, que hi ha en aquest tipus d'economia col·laborativa, ens presenta també una anàlisi crítica i constructiva en relació amb si això ajuda realment a canviar els valors de la societat o si tan sols es limita a promoure un capitalisme més eficient.

En el tercer article, el Dr. Joan Ramon Sanchis ens introdueix en les conseqüències originades pel sistema bancari convencional, com ara l'exclusió social i la pobresa. Com a alternativa a aquesta banca, s'analitzen tant la banca ètica i cooperativa, com altres alternatives sorgides de la societat civil. És el cas de les cooperatives integrals, les finances col·laboratives i les monedes socials, entre d'altres. En darrer lloc, l'autor reflexiona sobre els possibles riscos que apareixen enfront de la possible monopolització d'aquestes alternatives financeres per part de les grans corporacions, per mitjà de les fintech.

En el quart article, l'investigador Yasuyuki Hirota, referent internacional en l'àmbit de les monedes socials i complementàries, posa en evidència cinc fallades estructurals del sistema monetari actual. Com a proposta alternativa aposta per les monedes socials i complementàries. Després de la definició i la presentació de què són i què representen aquest tipus de monedes, en planteja una classificació segons el tipus de recolzament que tinguin: monedes oficials, béns i serveis, autoritats públiques, confiança, crèdit bancari o sense cap tipus de recolzament.

En el cinquè article, l'investigador August Corrons analitza la sostenibilitat i el desenvolupament del sistema monetari sota l'enfocament sistèmic del pensament complex adaptatiu. Sota aquest enfocament, demostra com la introducció de monedes complementàries en el sistema monetari convencional ajuda a fomentar un desenvolupament sostenible. Si bé aquest desenvolupament pot resultar menys eficient del que seria desitjable, aporta la resiliència necessària per a garantir una sostenibilitat integral de la vida al planeta Terra, tant en l'àmbit social com econòmic i ambiental.

En el sisè article, Jordi García, un dels màxims exponents de l'economia social i solidària en l'àmbit nacional, parla de la implicació de l'ESS en tots els àmbits del cicle econòmic: gestió de recursos, producció, comercialització, consum, sistema financer, distribució de l'excedent i circulació monetària. Apunta que és una economia tan antiga com la mateixa humanitat, una economia de productes i serveis, democràtica i responsable. És una economia tant de present com de futur, si bé encara amb molt de recorregut per endavant i amb molts reptes per a superar.

Elisabet Bach i la Dra. Laura Lamolla ens presenten, en el setè dels articles, una aproximació a la iniciativa emprenedora social, nou model operatiu enfocat a solucionar problemes que sempre han estat presents. Analitzen les diferents alternatives de finançament que tenen actualment les empreses socials i centren l'atenció en les de nova creació. Les diferents alternatives de finançament es cataloguen segons el retorn que se n'espera, segons el tipus d'entitat que ofereix el finançament i segons l'univers de l'emprenedoria social al qual van destinades.

1. Organització de les Nacions Unides ONU - Grup de Treball Interinstitucional sobre Economia Social i Solidària. «L'economia social i solidària i el repte del desenvolupament sostenible». Juliol de 2014.

CORRONS, August; GOMIS, Joan Miquel. Editorial. L'economia social: experiències i reptes. Oikonomics [en línia]. Novembre 2016, no. 6, pp. 3-5. ISSN: 2339-9546. DOI: https://doi.org/10.7238/o.n6.1601

ODS