RESULTATS DE LA CERCA
Temes economia col·laborativa (13) economia (3) ensenyament de l'economia (3) pluralisme (3) economia política (3) economia de plataformes (3) economia social i solidària (3) pensament econòmic (2) valor (2) digitalització (2) transició energètica (2) economia neoclàssica (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) economia digital (2) consum col·laboratiu (2) TIC (2) cooperatives (2) teoria neoclàssica (2) teoria econòmica (2) empresa (2) ciències socials (1) política (1) rethinking economics (1) societat (1) universitat (1) transformació digital (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) economia de plataforma turística (1) turisme sostenible (1) geopolítica de les renovables (1) capitalisme (1) història de l'energia (1) economia ecològica (1) ecologia política (1) postcreixement (1) Europa (1) creixement verd (1) recuperació sostenible (1) financerització (1) aigua (1) privatització (1) Londres (1) teoria del valor (1) economia clàssica (1) economia del desenvolupament (1) objectius de desenvolupament sostenible (ODS) (1) Airbnb (1) peer-to-peer accommodation (1) allotjament entre parells (1) economia compartida (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball en plataformes (1) treball voluntari (1) economia circular (1) mercat de treball (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) plataformes (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) xarxes distribuïdes (1) blockchain (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) innovació (1) seguretat (1) flexibilitat (1) flexiseguretat (1) VUCA (1) productivitat (1) sostenibilitat (1) glocal (1) turisme (1) postmodernitat (1) fordisme (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) finances ètiques (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) història econòmica (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) EEES (1) economia del coneixement (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) Unió Europea (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) Oikonomics (1) xarxes socials (1) e-learning (1)
Resultats de la cerca "economia" : 32 resultats
Economistes davant del mirall
Carolina Hintzmann, Albert Puig Gómez

Els darrers vint-i-cinc anys –del 1996 fins al 2021–, un seguit de fets han marcat l’evolució de l’economia: des de les transformacions vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació fins a la pandèmia de la covid-19, tot passant, entre altres, per la crisi financera i econòmica de la segona meitat de la primera dècada del segle XXI. En aquest article ens preguntem quin ha estat l’impacte dels fets succeïts en els últims vint-i-cinc anys en l’ensenyament de l’economia i si aquest també ha evolucionat amb la realitat econòmica o no, donant lloc a un mismatching entre l’economia i la realitat econòmica i social. Per analitzar-ho, en el primer apartat ens aproximarem a la missió social de «l’economista» com a formador de col·lectius molt diversos i, en el segon, reflexionarem sobre l’evolució de l’ensenyament de l’economia en la universitat. L’anàlisi ens porta a concloure que tot i que l’ensenyament de l’economia s’ha anat modificant al llarg del temps, aquest no ha experimentat canvis substancials en les últimes dècades. La manca de diversitat de pensament en els currículums d’economia s’uneix a una manca de diversitat entre pensadors i professionals destacats, la qual cosa es tradueix sovint tant en una visió incompleta per explicar la complexa realitat econòmica com en una manca d’interacció amb altres disciplines, especialment la de les ciències socials.

Digitalitzats i digitalitzades del món, a les xarxes! De la quarta i abundant revolució industrial a la ruptura digital i l¿escassetat superstar
Joan Torrent-Sellens

Aquest article revisa i utilitza tres conceptes de l’economia evolucionista, les tecnologies d’utilitat o propòsit general, el paradigma tecnoeconòmic i la revolució industrial, per explicar les principals tendències i implicacions econòmiques de fons de la transformació digital. En primer lloc, s’empra la idea de les tecnologies d’utilitat general per tractar les singularitats del procés de la R+D digital i per plantejar la creixent generació d’efectes de renda i d’extracció de valor per part de les superstars de la digitalització, la qual cosa explicaria bona part del creixement apressant de la desigualtat en època digital. En segon lloc, s’utilitza el concepte de paradigma tecnoeconòmic per explicar que el paradigma digital ja acumula dues onades llargues i un procés de transició: des de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’economia del coneixement, fins a les tecnologies de la transformació digital i l’economia dada-tasca massiva. En tercer lloc, es revisa el concepte, massa ambigu i incorrecte, de quarta revolució industrial i es proposa la idea de la ruptura o l’escissió industrial per descriure la interacció tecnològica, econòmica, social, institucional, política i cultural que s’estaria produint en la segona onada de la digitalització.

El turisme davant el repte de la transformació
Pablo Díaz, Lluís Alfons Garay Tamajón, Joan Miquel Gomis, Francesc González Reverté, Soledad Morales Pérez, Julie Wilson

En el vint-i-cinquè aniversari del naixement de la Universitat Oberta de Catalunya i dels seus Estudis d’Economia i Empresa, un grup de professors de l’àmbit de turisme de la institució reflexionen sobre la situació actual del sector en un moment clau. D’una banda aporten les seves idees de quina ha estat l’evolució del turisme en els darrers vint-i-cinc anys i quins han estat els elements i els factors clau que han condicionat aquesta evolució fins avui. D’altra banda, a partir de la crisi generada pels efectes de la pandèmia, també deliberen per identificar possibles escenaris de futur i els factors clau que poden condicionar-lo.

La geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle XXI
Aurèlia Mañé Estrada

L’article analitza la geopolítica de l’energia en el marc del sistema capitalista des d’una perspectiva històrica. En la primera secció, explica el naixement de la geopolítica de l’energia (una determinada geografia de l’energia i relacions entre els estats), i argumenta que aquest és un fet associat amb l’energia fòssil i que es fonamenta en el manteniment de l’hegemonia, per mor del control territorial de les fonts energètiques (o fluxos energètics) i la seva mercantilització. Desprès d’un breu repàs per la geopolítica del petroli, l’article especula sobre quina podria ser la geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle xxi. La principal conclusió és que, a causa de les característiques intrínseques de les fonts renovables, el tipus de geopolítica que s’estableixi serà el fruit d’una elecció. La qüestió és si aquesta elecció anirà encaminada també a utilitzar les relacions energètiques internacionals com a substrat per a l’hegemonia mundial i el finançament del sistema.

Decreixement: una proposta per fomentar una transformació socioecològica profundament radical
Federico Demaria

Per a una estratègia de recuperació sostenible post-Covid-19, la humanitat s’enfronta a dos grans desafiaments: 1. Prosperitat justa: La creació d’una economia resiliente i justa que ofereixi prosperitat per a tots; 2. Salut pública i planetària: protegir la salut humana, juntament amb la reducció dels impactes ambientals per sota dels llindars dels límits planetaris, incloses les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La crisi del Covid-19 podria representar una oportunitat per a respostes que integrin diferents objectius, o un inconvenient si es prioritzen alguns sense considerar els seus impactes en els altres. Es necessiten nous tipus de solucions informades per garantir la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, econòmics i ambientals. Aquest article aborda la qüestió de recerca: Com podrien els països desenvolupats gestionar una recuperació sostenible que proporcioni una bona vida per a tots dins de la salut pública i planetària? En primer lloc, argumenta que el creixement econòmic no és compatible amb la sostenibilitat ambiental. El keynesianismo verd es basa en la hipòtesi que el creixement econòmic pot desacoblar-se dels impactes ambientals, però això no ha succeït i és poc probable que succeeixi. En segon lloc, introdueix el decreixement com una alternativa al creixement verd. El decreixement desafia l’hegemonia del creixement econòmic i exigeix una reducció redistributiva democràticament dirigida de la producció i el consum als països industrialitzats com un mitjà per aconseguir la sostenibilitat ambiental, la justícia social i el benestar. En tercer lloc, traça l’evolució recent del terme decreixement, d’un eslògan activista a un concepte acadèmic. Finalment, demana una aliança d’alternatives que puguin fomentar una transformació socioecológica profundament radical.

La financerització del sector de l¿aigua
Hug March

Durant les últimes quatre dècades, el centre del poder econòmic ha passat de la indústria a les finances. Com a part d’aquesta tendència, la ‘financerització’ del sector de l’aigua ha afegit una nova capa de complexitat al cicle hidrosocial, testimoni de l’aparició de nous actors financers, lògiques i instruments de finançament. Aquest canvi ha remodelat profundament la relació entre les infraestructures i empreses que intervenen en un bé essencial com l’aigua, la ciutadania, els altres usuaris de l’aigua i el medi ambient. En aquest article, i basant-me en treballs previs, presento de manera resumida els debats entorn de la financerització del cicle hídric, per mitjà de l’exemple de la provisió i del desenvolupament de noves infraestructures hídriques financeritzades a la ciutat de Londres.

És possible un desenvolupament econòmic i social sostenible? Una nota crítica sobre el «valor» dels ODS
Joan Torrent-Sellens

Aquest article analitza la connexió que ha realitzat l’economia científica entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat social. Partint de la idea clàssica del valor en el capitalisme, l’article revisa les principals aportacions que l’economia clàssica, neoclàssica, heterodoxa i les síntesis modernes han efectuat sobre la possibilitat d’un desenvolupament econòmic socialment sostenible. A partir d’aquesta revisió, s’arriba a la necessitat de construir una nova economia del valor sostenible i se n’analitzen les principals dimensions, especialment el paper que haurien de tenir les empreses, els mercats i el Govern. En la recerca sobre l’encaix entre les noves formes sostenibles de generar valor i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), els resultats obtinguts són desfavorables. Els ODS han de modificar substancialment la seva aproximació i metodologia per poder avançar cap a un valor econòmic més sostenible socialment.

Economía colaborativa: mitos y realidades de un concepto transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Canvis en l'oferta d'Airbnb durant la pandèmia de la COVID-19
Czesław Adamiak

Airbnb es considera l'empresa de turisme de major valor en la història i és l'epítom de l'economia de plataforma en el turisme, un sector sumit en la crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19. Aquest article presenta el context actual de la recerca internacional centrada en Airbnb i és per això que descriu l'origen, l'estat actual i la possible evolució de l'oferta de la plataforma durant i després de la pandèmia. Les dades de l'oferta mundial d'Airbnb el 2018, 2019 i 2020 s'han obtingut de la plataforma pel mètode d'extracció de dades web ('scraping'), les quals revelen que el creixement dinàmic de l'oferta d'allotjament es va detenir en el darrer any. En el transcurs de la pandèmia, l'oferta de la plataforma ha continuat registrant una dispersió geogràfica cap a mercats menys saturats i zones rurals. Els pisos i els apartaments sencers continuen sent cada cop més predominants en l'estructura de les ofertes llistades en la plataforma, mentre que el descens en el percentatge d'ofertes dels amfitrions amb ofertes múltiples indica una desacceleració en el procés de professionalització de l'oferta.

32 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>