RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "ètica" : 3 resultats
Cap a una economia col·laborativa «responsable»
Albert Cañigueral

L'economia col·laborativa ha emergit amb molta força en una àmplia diversitat de sectors productius (mobilitat, turisme, finances, etc.). Aquesta aproximació col·laborativa està demostrant ser eficient des d'un punt de vista de gestió del negoci, alhora que ofereix oportunitats d'intercanvi de valor als ciutadans (dotant-los de més autonomia) i redueix la petjada ecològica en molts casos. Tot i aquestes virtuts difícils de negar, cal revisar amb una mirada crítica i constructiva si les empreses d'economia col·laborativa ajuden també a canviar els valors de la societat o si només es limiten a fer el capitalisme més eficient. Per a l'anàlisi que fem en aquest article: a) discriminem l'àmplia diversitat d'actors de l'economia col·laborativa segons el seu propòsit, i b) presentem tres línies d'exploració que han guanyat interès en l'últim any (Sharing Business Model Compass, el cooperativisme de plataforma i l'economia col·laborativa procomú). Estem en un moment crític per a acompanyar l'evolució de l'economia col·laborativa cap a la millor versió possible. És un tema complex que no ha de ser, ni pot ser, simplificat.

La revolució de les finances ètiques i solidàries
Joan Ramon Sanchis

L'exclusió financera, alhora que produeix més exclusió social i pobresa, contribueix a l'aparició de noves formes organitzatives en finances, bancàries i no bancàries, basades en l'ètica i la solidaritat, que afavoreixen la inclusió entre els col·lectius més marginats. La banca ètica i els bancs de proximitat, entre els quals s'inclouen les cooperatives de crèdit, ofereixen una alternativa a la banca convencional i cada vegada tenen millor acollida. D'altra banda, la mateixa societat civil lidera un moviment per mitjà del qual sorgeixen també noves iniciatives de finances ètiques i solidàries no bancàries com les cooperatives de serveis financers, les cooperatives integrals, les finances col·laboratives, les comunitats autofinançades, els bancs de temps, les monedes socials i els bancs comunitaris de desenvolupament, entre d'altres. Aquest treball analitza els aspectes principals derivats d'aquests processos de canvi a escala mundial i destaca els possibles riscos que pot tenir l'ús d'aquests instruments de finançament per part de les grans corporacions financeres i no financeres per mitjà de les noves aplicacions informàtiques en les finances o fintech. Les finances ètiques i solidàries s'han convertit en un instrument apropiat per a la inclusió, però no deixen d'existir certs riscos que caldrà tenir en compte.

El full de ruta cap a la creació de baronies energètiques europees
Aurèlia Mañé Estrada

El full de ruta cap a una economia descarbonitzada el 2050 de la Unió Europea planteja que l’objectiu de la política energètica i mediambiental de la Unió Europea és aconseguir reduir les emissions de CO2, de cara al 2050, a un nivell inferior al 80% del nivell d’emissions de 1990. Aquest article explicarà, en el seu primer apartat, que aquest objectiu de descarbonització no vol dir apostar per una transició energètica cap a les fonts renovables sinó un canvi en el tipus i localització de fonts fòssils –«netes»– utilitzades. En el segon apartat es mostrarà que les inversions, infraestructures i tractats que es proposen per a dur a terme aquesta transformació conduiran a la creació de grans monopolis energètics i a la regionalització de l’espai geoenergètic europeu. Finalment, conclourem dient que si no s’apliquen mesures per a compensar el poder dels monopolis el que crearan aquestes reformes seran unes baronies energètiques en el si de l’espai europeu.

3 resultats | Pàgina 1 de 1