L’hegemonia del model neoclàssic com a marc conceptual i analític per explicar les lògiques de funcionament del capitalisme ha fet que l’ètica que aquest model porta implícita –els criteris, comportaments dels actors... que es consideren millors o més adequats pel suposat bon funcionament del sistema– també hagi esdevingut hegemònica. Un d’aquests criteris o comportaments «ètics» és l’anomenada teoria de l’accionista (stockholder theory), segons la qual l’única responsabilitat d’una empresa és augmentar els beneficis per als accionistes. En aquest article, ens preguntem sobre la compatibilitat entre la vigència d’aquesta teoria –l’anàlisi empírica així ho indica– amb la demanda social a les empreses que aquestes actuïn amb una altra ètica, i també sobre com és més plausible avançar cap aquest canvi de valors.

Les universitats poden ser considerades un element clau per promoure el desenvolupament sostenible per mitjà de l’educació, la recerca, la innovació i el lideratge social. En aquest article, centrat en l’àmbit educatiu, discutim la necessitat de proporcionar als estudiants els coneixements i les habilitats necessàries per poder comprendre i abordar els reptes que planteja la sostenibilitat. Per això, serà molt important introduir la sostenibilitat –i també altres conceptes relacionats– en els currículums universitaris, i en especial en els ensenyaments d’Economia i Empresa, en els quals en aquests moments s’estan formant els futurs líders empresarials. És per això que l’article que es presenta té un doble objectiu, per una banda, donar resposta a la pregunta: què estem ensenyant sobre aquesta temàtica a les universitats i, en concret, en els ensenyaments d’ Economia i Empresa; i per altra banda: com ho estem integrant en els plans d’estudis. L’article fa un repàs en el temps de les principals matèries que han tractat aquesta temàtica –des de l’ètica empresarial fins als criteris ASG, passant per l’RSC– i planteja diferents estratègies per integrar aquests continguts en els plans d’estudis.