Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, va organitzar el 19 de juny de 2024 un acte de presentació, del que adjuntem un vídeo, d’una edició molt especial com és la del seu desè aniversari. Per aquest motiu, la publicació dedica un monogràfic a l’anàlisi del benestar des d’una visió holística. Una visió que, per una banda, aborda l’anàlisi dels reptes actuals que es planteja la societat del benestar entesa com un sistema pel qual l’administració pública garanteix a la ciutadania un conjunt de serveis socials bàsics, principalment, en matèria sanitària, educativa, de pensions, d’atur, habitatge… per a millorar les seves condicions de vida i promoure la igualtat d’oportunitats de realització personal. I, per altra banda, incorpora també elements de reflexió respecte al benestar personal amb aproximacions a l’estudi de les fortaleses humanes i la felicitat.

Aquest monogràfic d’Oikonomics, per tant, mostra el benestar com un concepte ampli per a examinar com la sobirania personal, el benestar col·lectiu, l’estat del benestar, l'educació pública, la salut, la sostenibilitat del sistema de pensions i la consciència fiscal interactuen per a configurar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest acte organitzat en el Col·legi d’Economistes, s'aborda aquesta anàlisi des de tres àmbits: la sobirania personal, el paper que juga el sector públic en la construcció de la societat del benestar i la sostenibilitat de les finances que permeten finançar-ho. Qüestions sobre les que es plantegen profunds interrogants i reptes de futur per a identificar i corregir els possibles ajustos que calgui fer per a disposar d’un estat del benestar just i eficient.

Moderats pel coordinador del monogràfic, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Fernando Álvarez, aquestes qüestions són abordades per tres autors dels articles que configuren aquesta edició especial d’Oikonomics: el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Alejandro Esteller; la professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Gemma Segura i la professora col·laboradora també de la UOC, Laura López. Per a la commemoració de l’aniversari d’Oikonomics van participar també en aquest acte, la rectora de la UOC, Àngels Fitó; la vicerrectora, Mª Jesús Martínez, el director dels Estudis d’Economia i Empresa, Xavier Baraza, i el director d’Oikonomics, Joan Miquel Gomis.

El sistema d’educació espanyol, com el d’altres països, separa l’alumnat en dos tipus d’escoles: les públiques i les privades (concertades o no). A les escoles privades accedeixen, majoritàriament, els descendents de les famílies amb més recursos. Aquest article explica com aquest sistema dual és generador i reproductor de desigualtats; valora les possibilitats de substituir aquest model per un de completament públic; i discuteix propostes alternatives: modificacions fiscals, el xec escolar i la introducció de mesures de discriminació positiva com a mètode de compensació social, en forma de reserva de places de treball en les empreses privades i en les administracions públiques per a les persones formades en institucions públiques.

Les universitats poden ser considerades un element clau per promoure el desenvolupament sostenible per mitjà de l’educació, la recerca, la innovació i el lideratge social. En aquest article, centrat en l’àmbit educatiu, discutim la necessitat de proporcionar als estudiants els coneixements i les habilitats necessàries per poder comprendre i abordar els reptes que planteja la sostenibilitat. Per això, serà molt important introduir la sostenibilitat –i també altres conceptes relacionats– en els currículums universitaris, i en especial en els ensenyaments d’Economia i Empresa, en els quals en aquests moments s’estan formant els futurs líders empresarials. És per això que l’article que es presenta té un doble objectiu, per una banda, donar resposta a la pregunta: què estem ensenyant sobre aquesta temàtica a les universitats i, en concret, en els ensenyaments d’ Economia i Empresa; i per altra banda: com ho estem integrant en els plans d’estudis. L’article fa un repàs en el temps de les principals matèries que han tractat aquesta temàtica –des de l’ètica empresarial fins als criteris ASG, passant per l’RSC– i planteja diferents estratègies per integrar aquests continguts en els plans d’estudis.

La responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions cap als seus grups d’interès i cap al planeta ha evolucionat i canviat a mesura que també ho ha fet la geopolítica i l’economia global basada en la globalització de mercats i de capitals. El plantejament d’aquest treball és prospectiu, amb una aproximació a llarg termini. Es presenten quins són els principals reptes als quals empreses i societat s’enfronten en aquest moment i les tendències que des de les empreses, i think tanks internacionals, s’estan desenvolupant per afrontar aquests reptes. De la mateixa manera, la Unió Europea, amb la seva taxonomia, exigeix a les empreses un compliment superior de les premisses del Pacte Verd. La societat civil també és un element clau a l’hora d’exigir empreses més compromeses i capaces de generar respostes als reptes globals i locals. Això passa per tenir una educació que formi una ciutadania més conscient i empoderada, capaç d’exigir a les empreses que la seva activitat estigui alineada amb el desenvolupament sostenible.

Els darrers vint-i-cinc anys –del 1996 fins al 2021–, un seguit de fets han marcat l’evolució de l’economia: des de les transformacions vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació fins a la pandèmia de la covid-19, tot passant, entre altres, per la crisi financera i econòmica de la segona meitat de la primera dècada del segle XXI. En aquest article ens preguntem quin ha estat l’impacte dels fets succeïts en els últims vint-i-cinc anys en l’ensenyament de l’economia i si aquest també ha evolucionat amb la realitat econòmica o no, donant lloc a un mismatching entre l’economia i la realitat econòmica i social. Per analitzar-ho, en el primer apartat ens aproximarem a la missió social de «l’economista» com a formador de col·lectius molt diversos i, en el segon, reflexionarem sobre l’evolució de l’ensenyament de l’economia en la universitat. L’anàlisi ens porta a concloure que tot i que l’ensenyament de l’economia s’ha anat modificant al llarg del temps, aquest no ha experimentat canvis substancials en les últimes dècades. La manca de diversitat de pensament en els currículums d’economia s’uneix a una manca de diversitat entre pensadors i professionals destacats, la qual cosa es tradueix sovint tant en una visió incompleta per explicar la complexa realitat econòmica com en una manca d’interacció amb altres disciplines, especialment la de les ciències socials.

La gestió dels recursos humans (HRM) amb un enfocament cap a la cadena de subministrament (SC) permet a les empreses gestionar eficaçment les seves cadenes de subministraments. Aquest article demostra la importància de l'estudi dels recursos humans en la cadena de subministrament (HRSC) i du a terme una anàlisi en profunditat de les recerques en aquests dos camps (HR i SC) que permet identificar les seves potencialitats i les seves manques. En aquest sentit, s'han identificat les àrees temàtiques abordades en la literatura i les seves principals contribucions, així com l'existència de llacunes en la literatura. A partir d’aquesta anàlisi, s'han localitzat 53 publicacions que destaquen el potencial de la HRSC. Els resultats mostren que en els últims quatre anys, entre el 2012 i el 2017, hi ha hagut un increment significatiu (49%) de les recerques sobre HRSC.

En una societat global i interconnectada, el sector logístic és especialment rellevant per entendre el funcionament de l'economia moderna. Els països europeus, gràcies al seu nivell de desenvolupament, ocupen una posició privilegiada que els permet afrontar el futur amb garanties. La indústria és competitiva i té clars els desafiaments estratègics a què s’enfronta. Innovació, infraestructures, digitalització, creació de xarxes i integració de les cadenes de subministrament són aspectes clau a tenir presents. El paper de les institucions públiques també és cabdal. Aquestes, no només han d’acompanyar el procés, sinó que han de potenciar les iniciatives del sector privat per asegurar-ne la competitivitat global. Tot això ha d'entendre's, a més, en un context fortament canviant i on les competències dels professionals logístics marcaran, sense cap mena de dubte, els èxits del demà.

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que es posa de manifest un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L’anàlisi econòmica ha evidenciat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. En general i a llarg termini, les conseqüències d’aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o als sectors d’activitat vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes de substitució del treball si les empreses, especialment per mitjà de les seves polítiques de recursos humans, actuen en forma de polítiques actives, que formen i recapaciten les persones desplaçades. Aquesta forma general d’interacció de la tecnologia amb el treball s’ha posat en entredit amb la recent onada digital caracteritzada, entre d’altres, per l’explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’augments de la demanda i la productivitat. Altres autors defensen just el contrari, i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d’utilització i, al mateix temps, també genera moltes pors. En aquest article analitzarem les implicacions causades pel treball de la nova robòtica, amb especial atenció cap a les repercussions per a la direcció i gestió de recursos humans.

L’economia, tal com s’ensenya actualment a la major part d’universitats del món, és objecte de controvèrsia. Es qüestiona des de determinats grups d’estudiants i professors la formació econòmica que es rep en les facultats i escoles superiors. La crítica que s’efectua s’ha intensificat amb la crisi, però ja s’havien produït diversos brots de protesta amb anterioritat.

El sistema és cíclic, les crisis són inevitables, i no són cosa del passat com el pensament dominant en economia havia arribat a creure i infondre. L’economia neoclàssica, en desenvolupar-se amb models d’equilibri, no és capaç d’entendre els processos dinàmics de l’economia, pel que les seves insuficiències no es deuen només a la incapacitat de predir una crisi sinó a la de proporcionar les eines necessàries per a la comprensió del funcionament de l’economia.

L’economia neoclàssica no ha de ser l’única teoria actualment en vigor, cosa que no vol dir que no s’estudiï el model IS/LM, però cal posar de manifest les seves limitacions i restriccions, alhora que com a model d’equilibri no respon al que succeeix en la realitat, que és el desequilibri i la vulnerabilitat. Per això cal tenir en compte altres aportacions, com la marxista, keynesiana, schumpeteriana, institucionalista i postkeynesiana.

En aquesta entrevista, Elisenda Paluzie analitza els orígens del denominat moviment Post-Crash a Catalunya i quins han estat els efectes sobre una institució referent com la que dirigeix: la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Paluzie considera que aquest moviment crític iniciat després de l'inici de l'última crisi econòmica es fonamenta bàsicament en la falta de pluralitat en l'ensenyament, a partir de tres elements: el teòric, el metodològic i l'interdisciplinari. En aquest text, comenta com aquests tres factors són tractats en la seva facultat i conclou en la necessitat d'evolucionar en la docència en l'economia. En aquest sentit destaca el projecte The Core Project, una iniciativa que té com a objecte replantejar l'ensenyament de l'economia amb nous manuals, ja que consideren que els dominants actualment segueixen plantejant les qüestions com si els últims 20 anys no haguessin existit.