RESULTATS DE LA CERCA
Resultats de la cerca "canvi" : 3 resultats
Lluerna, un model de negoci social per a l'electrificació rural
Daniel Caballé, Alexandre Mollá, Gil Blanch

Lluerna és un pla d'empresa social desenvolupat com a treball final1 del cicle d'estudis d'MBA per part d'alumnes de l'especialitat d'Emprenedoria social i d'Executive MBA de la UOC.

Com a resultat d'aquesta col·laboració, el pla combina tècniques clàssiques d'escola de negocis amb enfocaments més innovadors propis de l'emprenedoria social, centrant l'activitat de l'empresa en l'impacte social i no només en la rendibilitat econòmica. Així, aquest pla de negoci constitueix un exemple de la possibilitat de crear empreses amb beneficis però amb un objectiu social, en aquest cas, l'electrificació rural.

En aquest sentit, el pla mostra un model de negoci rendible i aplicable en diversos països amb baixos índexs d'electrificació en l'àmbit rural, que, a més, té un fort impacte positiu en la vida de les persones. El cas concret de Lluerna està centrat a Bolívia, on a més d'haver-hi les condicions de mercat adequades hi ha una important voluntat de col·laboració per part dels diversos actors locals en el món de l'electrificació rural.

Lluerna posa de manifest, doncs, com la combinació de noves tecnologies i de noves formes de gestió comercial pot generar impacte fins i tot en els que normalment són considerats massa pobres perquè formin part del mercat.

Enrique Dans: «Hem de plantejar les relacions empresarials com a relacions humanes»
Oriol Miralbell Izard, Joan Miquel Gomis

Enrique Dans

En aquesta entrevista, el professor de Sistemes d'informació a la IE Business School Enrique Dans analitza els principals canvis que les tecnologies de la informació i la comunicació estan provocant en les persones, les organitzacions i la societat. El reconegut expert argumenta que les organitzacions, amb la irrupció de les xarxes socials, el primer que han de plantejar-se és com desenvolupar processos d'absorció d'informació per identificar les converses dels seus clients, els seus prescriptors i els seus competidors en aquest àmbit. Explica que el desenvolupament de protocols personals en l'acceptació dels canvis tecnològics sempre va per darrere de la tecnologia. Defensa que les normatives s'han d'adaptar als canvis, homologant les noves situacions, i que cal ajudar les víctimes d'una disrupció.

Aprenentatge virtual, treball en xarxa i salaris: nova ocupabilitat, noves paradoxes?
Joan Torrent-Sellens

Aquest article analitza el paper que té la formació virtual en l’assoliment de les noves condicions d’ocupabilitat que demanda la irrupció del treball en xarxa i de l’economia i la societat del coneixement. Sota el marc analític del canvi tecnològic esbiaixador d’habilitats i a partir dels resultats de tres investigacions empíriques, l’anàlisi obté quatre conclusions principals. Primera, la formació virtual per a l’ocupabilitat no té encara prou força per a trencar amb la divisòria de la formació, és a dir, que es formen els formats i amb més competències digitals. Segona, la formació virtual es revela com un instrument de qualitat per a la millora de l’ocupabilitat dels treballadors, en especial, en les seves dimensions de competències adquirides i de satisfacció amb el disseny pedagògic, però menys amb l’aplicabilitat de la formació. Tercera, la gran majoria d’empreses, les que no presenten canvi estructural, determina un problema de sobreeducació relativa, és a dir, que no es compleix l’associació entre un major nivell formatiu i un major salari. I, quarta, encara que la formació virtual ha realitzat avenços notables com a instrument de millora d’ocupabilitat, a l’actualitat presenta dos importants punts febles: 1) la necessitat d’arribar a col·lectius de treballadors molt més amplis; i 2) la necessitat de potenciar la formació virtual com una palanca de canvi estructural (complementarietat amb el canvi organitzatiu i els usos TIC) a les empreses.

3 resultats | Pàgina 1 de 1