RESULTATS DE LA CERCA
Temes ciutats i comunitats sostenibles (35) indústria, innovació i infraestructures (19) treball digne i creixement econòmic (17) consum i producció responsables (14) sostenibilitat (7) igualtat de gènere (5) economia col·laborativa (5) digitalització (4) energia neta i assequible (4) xarxes socials (4) eCommerce (3) TIC (3) logística (3) turisme sostenible (3) salut i benestar (3) darrera milla (2) polítiques públiques (2) màrqueting (2) transport (2) turisme (2) acció climàtica (2) monedes complementàries (2) economia social i solidària (2) logística urbana (1) DUM (1) agents logístics (1) micromobilitat (1) bicicleta (1) patinet elèctric (1) mobility as a service (MaaS) (1) mobilitat compartida (1) vehicles de mobilitat personal (VMP) (1) xarxa viaria (1) avingudes metropolitanes (1) urbanisme (1) mobilitat sostenible (1) urbanisme i mobilitat (1) investigació de mercats (1) evolució (1) innovació en màrqueting (1) era de les dades (1) VUCA (1) internacionalització (1) presa de decisions (1) models de negoci (1) ètica (1) lideratge (1) diversitat (1) inclusió (1) supply chain (1) NTIC (1) COVID-19 (1) globalització (1) economia de plataforma turística (1) mercat de treball (1) qualitat de l'ocupació (1) digitalització de l'ocupació (1) economia política (1) financerització (1) aigua (1) privatització (1) Londres (1) aigua neta i sanejament (1) urbanització (1) ocupació del sòl (1) rehabilitació (1) infraestructures (1) centre-perifèria (1) reducció de les desigualtats (1) Airbnb (1) peer-to-peer accommodation (1) allotjament entre parells (1) economia de plataformes (1) economia compartida (1) plataformes digitals (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) comportament del consumidor (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) transició energètica (1) xarxes distribuïdes (1) blockchain (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) influencer (1) màrqueting digital (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) mobilitat (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) automatització (1) intel·ligència artificial (1) realitat augmentada (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) cadena de subministrament (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) capacitació professional (1) educació de qualitat (1) governança turística (1) innovació (1) destinacions intel·ligents (1) vida terrestre (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) vida submarina (1) responsabilitat social corporativa (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) treball cooperatiu (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) finances ètiques (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) cooperatives (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) innovació social (1) consum col·laboratiu (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) emprenedoria social (1) microfranquícia (1) canvi (1) fi de la pobresa (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) canvi tecnològic (1) competitivitat (1) MOOC (1) economia (1) empresa (1) Oikonomics (1) aliança pels objectius (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1)
Resultats de la cerca "comunitats" : 37 resultats
Repensant la distribució urbana de mercaderies per a l¿era de l¿e-commerce
Cristian Castillo, Marta Viu Roig, Eduard J. Álvarez-Palau

El creixement exponencial de l’e-commerce, impulsat en part per la pandèmia i els nous hàbits de consum dels compradors, ha posat de manifest la necessitat de repensar el model actual de la distribució urbana de mercaderies (DUM). Com més compres online es generen, més lliuraments a domicili es requereixen amb les seves implicacions sobre els costos operatius, el trànsit, l’estacionament i la contaminació. La logística urbana i, en particular, la darrera milla, han esdevingut un dels principals focus d’atenció de les administracions públiques i dels operadors logístics per tal de minimitzar aquestes externalitats. No obstant això, encara queda un llarg camí per poder optimitzar els nous processos logístics als requeriments del nou canal de distribució. Les administracions han de començar a prendre mesures i ho han de fer acompanyades dels operadors logístics i la ciutadania. Cal que aquestes accions es portin a terme ràpidament i de manera consensuada amb totes les parts implicades, ja que només així es podrà definir un model de logística urbana sostenible i que tingui continuïtat en el temps.

La micromobilitat com a forma de transport
Esther Anaya-Boig

La micromobilitat es basa en l’ús compartit de vehicles mecànicament senzills com la bicicleta i el patinet, ara amb propulsió elèctrica, mitjançant dispositius electrònics que accedeixen a informació en temps real (és a dir, gràcies a l’ús d’aplicacions mòbils en els nostres dispositius mòbils, com els telèfons intel·ligents). El patinet elèctric ha estat el més recent a afegir-se a aquest grup de vehicles per a la mobilitat individual en el que també hi ha la bicicleta, i la definició del qual ha anat variant al llarg dels darrers mesos i anys, fins a cristal·litzar en l’àmbit estatal espanyol amb els recents canvis normatius. El patinet elèctric ha entrat amb força en el panorama de la mobilitat amb la possibilitat de fer desplaçaments curts i substituir principalment el transport públic, la bicicleta i anar a peu per un vehicle portàtil i plegable. Els espais en què la regulació emplaça els patinets elèctrics són molt similars als espais ciclistes: les vies ciclistes i els carrers amb velocitat reduïda. La pressió derivada de l’increment del flux de vehicles causat per l’addició dels patinets (de vegades, fins a doblar-lo) a les vies ciclistes i els riscos derivats de la cohabitació de vehicles impulsats a motor (patinets) i no impulsats (la gran majoria de les bicicletes) en un mateix espai evidencien la necessitat de millorar la capacitat i la seguretat d’aquestes infraestructures ciclistes i de proporcionar calçades compartides segures en les que les reduccions de la velocitat són efectives. En el futur immediat serà important continuar qüestionant-se les diferències i les similituds entre els vehicles que integren el concepte de micromobilitat i l’ús que se’n fa, amb l’objectiu de generar polítiques que ofereixin un accés a la micromobilitat just, saludable i segur per a tothom.

Les avingudes metropolitanes
Javier Ortigosa Marín, Maite Pérez Pérez, Lluís Pretel Fumadó

El desenvolupament d’infraestructures viàries segregades a l’àrea metropolitana de Barcelona ha generat una gran demana induïda de trànsit i de les seves externalitats negatives associades. A més, ha condicionat l’estructura urbana metropolitana i ha provocat importants barreres infraestructurals. És tant necessari promoure canals físics prioritaris per a la mobilitat sostenible com articular la ciutat des d’una escala més humana. En aquest article presentem algunes de les iniciatives de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per aconseguir-ho, i en particular, la xarxa d’avingudes metropolitanes com a estructura per potenciar la mobilitat sostenible i articular la ciutat metropolitana. També s’hi explica la conceptualització de la xarxa i les implicacions que aquesta té tant a escala de proximitat com a escala metropolitana i regional i la seva coordinació amb les vies segregades.

25 anys (r)evolucionant l¿anàlisi del mercat i dissenyant propostes de valor
Ana Isabel Jiménez Zarco, Carmen Pacheco Bernal

Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, les professores Pacheco Bernal i Jiménez Zarco reflexionen sobre la manera en què la tecnologia ha influït en les disciplines del màrqueting i de la investigació de mercats, tant pel que fa a l’evolució com a l’abast. També es presenten els reptes vinculats a aquestes disciplines als quals s’enfronten les organitzacions en un moment clau de transformació digital. Per al màrqueting, la tecnologia ha significat un abans i un després. Conceptes bàsics que actualment determinen el core de la disciplina emergeixen i es consoliden a mesura que la tecnologia posa al nostre abast noves eines, dispositius, canals i, fins i tot, entorns. El màrqueting passa de circumscriure’s a l’àmbit de les vendes a curt termini a construir i mantenir a temps real relacions complexes, duradores i amb un fort component emocional, entre agents de diversa naturalesa i amb diferents interessos. Pel que fa a la investigació de màrqueting, el potencial que ha ofert el desenvolupament de noves tecnologies en la comprensió de la persona consumidora, si bé no ha eclipsat la investigació de mercats més tradicional, sí que ha modificat el panorama quant a la qualitat i la quantitat de la informació que cal obtenir i respecte a l’amplitud d’alternatives metodològiques per a la recollida de dades. En plena era digital, la integració de dades provinents de diferents fonts i l’ús de metodologies híbrides han de permetre al sector anticipar-se a les tendències i comprendre millor el comportament del mercat.

Fets i reptes que han marcat la gestió empresarial en els darrers 25
Fernando Álvarez, Agustí Canals, Mónica Cerdán, Natàlia Cugueró-Escofet, Dalilis Escobar, Àngels Fitó Bertran, Laura Lamolla, Josep Lladós-Masllorens, Enric Serradell, Pere Suau-Sanchez

Coincidint amb la celebració dels vint-i-cinc anys de la UOC, el següent article pretén revisar les principals transformacions que han viscut les àrees bàsiques de les empreses al llarg dels últims cinc lustres. Per a això, hem comptat amb la participació de cinc professores i cinc professors dels estudis d’economia i empresa que ens han deixat unes pinzellades sobre alguns dels principals canvis que s’han produït durant aquest període i els reptes que queden d’ara endavant. Aquestes qüestions són les següents: el lideratge, la presa de decisions, la internacionalització, la digitalització, l’estratègia, l’adaptació al canvi, l’ètica, la responsabilitat social corporativa, la diversitat i la inclusió, la innovació en models de negoci i les finances

Evolució de la logística: passat, present i futur
Marta Viu Roig, Cristian Castillo

L’objectiu del present article és analitzar l’evolució de la funció logística en tres contextos diferents: passat, present i futur. Observant on va començar el concepte de logística i fins on ha arribat en l’actualitat, es poden entendre i anticipar millor les tendències i els reptes logístics del futur. Vivim una època en què la digitalització augmenta a un ritme frenètic, la qual cosa permet obtenir més dades, més transparència, més capacitat d’anticipar els canvis i més automatització dels processos. A part, la crisi sanitària provocada per la covid-19 ha accelerat l’ús de dispositius electrònics i d’eines en línia, com demostren les xifres d’increment del comerç electrònic (e-commerce) dels dos últims anys. No obstant això, la pandèmia també ha posat en relleu la necessitat de repensar el model logístic actual. Aspectes com la globalització, la sostenibilitat, la resiliència o la seguretat al llarg de tota la cadena de subministrament estan en dubte. En aquest context canviant, les habilitats i les competències dels professionals de la logística sens dubte marcaran l’èxit futur.

El turisme davant el repte de la transformació
Pablo Díaz, Lluís Alfons Garay Tamajón, Joan Miquel Gomis, Francesc González Reverté, Soledad Morales Pérez, Julie Wilson

En el vint-i-cinquè aniversari del naixement de la Universitat Oberta de Catalunya i dels seus Estudis d’Economia i Empresa, un grup de professors de l’àmbit de turisme de la institució reflexionen sobre la situació actual del sector en un moment clau. D’una banda aporten les seves idees de quina ha estat l’evolució del turisme en els darrers vint-i-cinc anys i quins han estat els elements i els factors clau que han condicionat aquesta evolució fins avui. D’altra banda, a partir de la crisi generada pels efectes de la pandèmia, també deliberen per identificar possibles escenaris de futur i els factors clau que poden condicionar-lo.

Futur de l¿ocupació: nous desafiaments per a aspiracions pendents
Pilar Ficapal-Cusí, Elisabet Motellón Corral

Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les autores aprofiten per reflexionar sobre l’evolució recent del mercat de treball a Espanya i les seves relacions laborals, així com els reptes de futur. Es tracta d’un període que s’inicia amb una llarga fase d’expansió de l’economia espanyola i finalitza amb la irrupció de la pandèmia de la covid-19. Enmig hi ha esdeveniments amb un rellevant efecte econòmic i laboral com: i) la deslocalització que ha acompanyat la globalització; ii) els moviments migratoris que ens han convertit en un país d’acollida; iii) el violent impacte que va comportar la Gran Recessió iniciada el 2008; iv) la Gran Pandèmia del 2020, i v) el procés de transformació tecnològica i digital en el qual estem immersos. Amb tot això, l’article no té vocació de passat i s’atura en l’anàlisi de dos grans reptes: la qualitat de l’ocupació, un desafiament present aquests darrers vint-i-cinc anys i que lluny de resoldre’s s’ha tornat més greu; i la seva digitalització, la gran prova de l’economia i la societat espanyola que pot representar un punt d’inflexió en la nostra estructura de l’ocupació.

La financerització del sector de l¿aigua
Hug March

Durant les últimes quatre dècades, el centre del poder econòmic ha passat de la indústria a les finances. Com a part d’aquesta tendència, la ‘financerització’ del sector de l’aigua ha afegit una nova capa de complexitat al cicle hidrosocial, testimoni de l’aparició de nous actors financers, lògiques i instruments de finançament. Aquest canvi ha remodelat profundament la relació entre les infraestructures i empreses que intervenen en un bé essencial com l’aigua, la ciutadania, els altres usuaris de l’aigua i el medi ambient. En aquest article, i basant-me en treballs previs, presento de manera resumida els debats entorn de la financerització del cicle hídric, per mitjà de l’exemple de la provisió i del desenvolupament de noves infraestructures hídriques financeritzades a la ciutat de Londres.

Urbanització, ocupació del sòl i infraestructures de suport
Mireia Hernández Asensi, Eduard J. Álvarez-Palau

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030. Va consensuar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la finalitat dels quals era repensar les pautes de desenvolupament arreu del planeta. Les ciutats, com a aglomeracions poblacionals i centres de producció, són actors directament interpel·lats. Els patrons de creixement seguits durant els darrers anys mostren una clara explosió de la seva trama urbana, i una ocupació del territori sense precedents. Tant és així que determinats sectors urbans degradats són abandonats en detriment de sectors de nova construcció ubicats a la perifèria urbana. Les connotacions d’aquest fenomen són múltiples, però és important centrar el focus en la insostenibilitat d’un model de creixement urbà sustentat en la promoció urbanística, l’ocupació del sòl i en unes infraestructures de transport que no han estat planificades de manera coordinada amb aquests projectes urbanístics. Amb tot, aquest article reflexiona sobre les externalitats d’aquest fenomen, i planteja algunes reflexions per ajudar a fer la transició cap a un model de ciutat més sostenible.

37 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>