RESULTATS DE LA CERCA
Temes reducció de les desigualtats (10) treball digne i creixement econòmic (7) consum i producció responsables (3) educació de qualitat (2) salut i benestar (2) indústria, innovació i infraestructures (2) Unió Europea (2) educació pública (1) desigualtats socials (1) igualtat d'oportunitats (1) educació privada (1) estat del benestar (1) diferències salarials (1) responsabilitat social (1) sostenibilitat (1) tendències (1) escenaris futurs (1) educació (1) direcció de recursos humans (1) diferències (1) gestió (1) diversitat demogràfica (1) recursos humans (1) índex de pobresa multidimensional (1) assequibilitat (1) pobresa energètica (1) pobresa hídrica (1) escala de nivell de servei (1) drets humans (1) fam zero (1) valor (1) teoria del valor (1) economia clàssica (1) economia neoclàssica (1) economia del desenvolupament (1) objectius de desenvolupament sostenible (ODS) (1) fi de la pobresa (1) economia col·laborativa (1) ciutats i comunitats sostenibles (1) plataformes digitals (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) economia de plataformes (1) economia social i solidària (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) revolució industrial (1) canvi tecnològic (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) acció climàtica (1) robòtica (1) intel·ligència artificial (1) treball (1) desigualtat (1) gestió de recursos humans (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) economia política (1) productivitat (1) convergència (1) crisi financera (1)
Resultats de la cerca "desigualtat" : 12 resultats
Desigualtat i sistema d¿educació: propostes per compensar la desigualtat
Laura López Domínguez

El sistema d’educació espanyol, com el d’altres països, separa l’alumnat en dos tipus d’escoles: les públiques i les privades (concertades o no). A les escoles privades accedeixen, majoritàriament, els descendents de les famílies amb més recursos. Aquest article explica com aquest sistema dual és generador i reproductor de desigualtats; valora les possibilitats de substituir aquest model per un de completament públic; i discuteix propostes alternatives: modificacions fiscals, el xec escolar i la introducció de mesures de discriminació positiva com a mètode de compensació social, en forma de reserva de places de treball en les empreses privades i en les administracions públiques per a les persones formades en institucions públiques.

La mirada prospectiva: tendències i reptes per al futur de la responsabilitat social
Daniela Toro Carnevali, Manuel Fernández López

La responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions cap als seus grups d’interès i cap al planeta ha evolucionat i canviat a mesura que també ho ha fet la geopolítica i l’economia global basada en la globalització de mercats i de capitals. El plantejament d’aquest treball és prospectiu, amb una aproximació a llarg termini. Es presenten quins són els principals reptes als quals empreses i societat s’enfronten en aquest moment i les tendències que des de les empreses, i think tanks internacionals, s’estan desenvolupant per afrontar aquests reptes. De la mateixa manera, la Unió Europea, amb la seva taxonomia, exigeix a les empreses un compliment superior de les premisses del Pacte Verd. La societat civil també és un element clau a l’hora d’exigir empreses més compromeses i capaces de generar respostes als reptes globals i locals. Això passa per tenir una educació que formi una ciutadania més conscient i empoderada, capaç d’exigir a les empreses que la seva activitat estigui alineada amb el desenvolupament sostenible.

La diversitat i la inclusió com a font de valor: un enfocament des de la perspectiva de la diversitat funcional
Natalia García-Carbonell, Mònica Cerdan-Chiscano

La diversitat i la inclusió continuen sent qüestions presents en les agendes de les organitzacions actuals. Malgrat els importants avenços entorn de la gestió de les diferències de les plantilles, encara queden reptes per afrontar per, realment, aconseguir organitzacions del tot inclusives. La gestió de la diversitat es configura com el factor clau d’èxit en el reconeixement i la integració de les diferències dels empleats i empleades, per la qual cosa resulta particularment rellevant que les empreses prenguin consciència de la necessitat de millorar la seva capacitat de gestió en aquest àmbit. Aquest article planteja una revisió de la literatura sobre els termes de diversitat i inclusió, l’anàlisi dels principals efectes que tenen i la seva gestió, i l’estudi del cas específic de la diversitat funcional. En l’últim apartat de l’article, es proporciona una secció de conclusions.

Pobreses multidimensionals
Agustí Pérez-Foguet

Els últims vint anys, s’ha consolidat una metodologia que ens permet mesurar, amb un alt grau de consens internacional, la pobresa multidimensional. Disposar d’una metodologia de mesura ha facilitat concretar i operativitzar el concepte. En paral·lel, s’han proposat i consolidat propostes de pobreses «sectorials», amb entitat conceptual pròpia. El vincle entre les dimensions de la pobresa multidimensional i les pobreses sectorials és divers. En aquest article, es discuteixen diferents enfocaments (pobresa laboral, energètica, hídrica, de sanejament i menstrual). S’argumenta que reduir les pobreses sectorials a dimensions de la pobresa multidimensional en limita la utilitat i l’impacte. Es proposa avançar en la caracterització multidimensional d’aquestes pobreses sectorials, i aprofitar per a això el treball metodològic realitzat prèviament en termes de la pobresa multidimensional, en singular, ja consolidat.

És possible un desenvolupament econòmic i social sostenible? Una nota crítica sobre el «valor» dels ODS
Joan Torrent-Sellens

Aquest article analitza la connexió que ha realitzat l’economia científica entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat social. Partint de la idea clàssica del valor en el capitalisme, l’article revisa les principals aportacions que l’economia clàssica, neoclàssica, heterodoxa i les síntesis modernes han efectuat sobre la possibilitat d’un desenvolupament econòmic socialment sostenible. A partir d’aquesta revisió, s’arriba a la necessitat de construir una nova economia del valor sostenible i se n’analitzen les principals dimensions, especialment el paper que haurien de tenir les empreses, els mercats i el Govern. En la recerca sobre l’encaix entre les noves formes sostenibles de generar valor i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), els resultats obtinguts són desfavorables. Els ODS han de modificar substancialment la seva aproximació i metodologia per poder avançar cap a un valor econòmic més sostenible socialment.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

El futur és col·lectiu i els col·lectius són el futur
Albert Cañigueral Bagó

L'evolució cap a l'empresa xarxa i la fragmentació del treball que es deriva incrementa el nombre de persones treballadores autònomes amb relacions intermitents entre diversos ocupadors i amb els seus possibles companys de treball. En aquest context, emergeixen els «col·lectius d'autònoms» o «col·lectius d'independents» en contraposició amb la narrativa que els treballadors autònoms estan aïllats entre si. Aquests col·lectius organitzen lluites contra els algorismes, lluites pels drets laborals, mutualitzen els recursos materials i digitals i, fins i tot, es presenten al mercat sota una marca unificada sense ser una empresa. Com que són formes emergents d'organització, s'enfronten a reptes sobre el seu reconeixement com a actors en el diàleg social i, fins i tot, se'ls acusa d'actuar com a càrtels sota el prisma de la lliure competència. Si bé és probable que les seves formes actuals no siguin les definitives, podem intuir que els «col·lectius d'autònoms» tenen i tindran un paper rellevant a l'hora de definir les formes de treballar i de viure en el futur.

Democratitzant l¿economia de plataforma
Melissa* Renau Cano, Mayo Fuster Morell, Ricard Espelt

Plataformes com Glovo, Deliveroo i Uber Eats dedicades al lliurament a domicili s'han implantat en ciutats d'arreu del món. La seva expansió ha anat acompanyada d’un impacte sobre els drets dels treballadors i treballadores, en el que es considera com a capitalisme de plataforma. Tot i això, hi ha alternatives democràtiques vinculades a l'economia social i solidària i als comuns digitals. Aquest article analitza les qualitats democràtiques de quatre plataformes alternatives de lliurament a domicili que tenen seu a Europa (CoopCycle, CILFé, Crow i Mensakas). Per una banda, els resultats mostren que aquestes plataformes consideren els drets dels seus treballadors i treballadores i, per tant, són una alternativa al capitalisme de plataforma. D'altra banda, es demostra que aquestes plataformes tenen reptes importants, especialment en relació amb la seva sostenibilitat econòmica i escalabilitat.

Revolucions industrials: un concepte espuri
Eduard Aibar

Aquest article analitza el concepte de revolució industrial, des dels seus orígens a finals del XIX fins a l’actual efervescència al voltant d’una suposada Quarta Revolució Industrial. Malgrat ser una idea fortament encastada en l’imaginari cultural occidental i també en el terreny acadèmic, nombrosos estudis historiogràfics, econòmics i sociològics duts a terme en les darreres dècades l’han qüestionat profundament. En aquest article explorarem, d’una banda, les seves deficiències més notòries –que per molts el converteixen en un concepte espuri, carregat de supòsits erronis i d’una visió obsoleta del desenvolupament tecnològic–, i, de l’altra, alguns dels efectes ideològics i polítics del seu ús.

El treball a la nova onada digital: robots humans o recursos humans?
Joan Torrent-Sellens

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que es posa de manifest un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L’anàlisi econòmica ha evidenciat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. En general i a llarg termini, les conseqüències d’aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o als sectors d’activitat vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes de substitució del treball si les empreses, especialment per mitjà de les seves polítiques de recursos humans, actuen en forma de polítiques actives, que formen i recapaciten les persones desplaçades. Aquesta forma general d’interacció de la tecnologia amb el treball s’ha posat en entredit amb la recent onada digital caracteritzada, entre d’altres, per l’explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’augments de la demanda i la productivitat. Altres autors defensen just el contrari, i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d’utilització i, al mateix temps, també genera moltes pors. En aquest article analitzarem les implicacions causades pel treball de la nova robòtica, amb especial atenció cap a les repercussions per a la direcció i gestió de recursos humans.

12 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>