Les universitats poden ser considerades un element clau per promoure el desenvolupament sostenible per mitjà de l’educació, la recerca, la innovació i el lideratge social. En aquest article, centrat en l’àmbit educatiu, discutim la necessitat de proporcionar als estudiants els coneixements i les habilitats necessàries per poder comprendre i abordar els reptes que planteja la sostenibilitat. Per això, serà molt important introduir la sostenibilitat –i també altres conceptes relacionats– en els currículums universitaris, i en especial en els ensenyaments d’Economia i Empresa, en els quals en aquests moments s’estan formant els futurs líders empresarials. És per això que l’article que es presenta té un doble objectiu, per una banda, donar resposta a la pregunta: què estem ensenyant sobre aquesta temàtica a les universitats i, en concret, en els ensenyaments d’ Economia i Empresa; i per altra banda: com ho estem integrant en els plans d’estudis. L’article fa un repàs en el temps de les principals matèries que han tractat aquesta temàtica –des de l’ètica empresarial fins als criteris ASG, passant per l’RSC– i planteja diferents estratègies per integrar aquests continguts en els plans d’estudis.

La responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions cap als seus grups d’interès i cap al planeta ha evolucionat i canviat a mesura que també ho ha fet la geopolítica i l’economia global basada en la globalització de mercats i de capitals. El plantejament d’aquest treball és prospectiu, amb una aproximació a llarg termini. Es presenten quins són els principals reptes als quals empreses i societat s’enfronten en aquest moment i les tendències que des de les empreses, i think tanks internacionals, s’estan desenvolupant per afrontar aquests reptes. De la mateixa manera, la Unió Europea, amb la seva taxonomia, exigeix a les empreses un compliment superior de les premisses del Pacte Verd. La societat civil també és un element clau a l’hora d’exigir empreses més compromeses i capaces de generar respostes als reptes globals i locals. Això passa per tenir una educació que formi una ciutadania més conscient i empoderada, capaç d’exigir a les empreses que la seva activitat estigui alineada amb el desenvolupament sostenible.

Partim de la definició del concepte de sostenibilitat de l’Informe Brundtland (1988) per analitzar-ne els aspectes clau i observar l’essència de la naturalesa humana. Ens adonem que la manera de satisfer les necessitats de les persones és clau per optimitzar la qualitat de vida, integrar-nos de nou en la natura i assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). L’estratègia que cal seguir és la cooperació entre les parts interessades apropant els llocs de residència, treball i consum per poder disposar d’espais de trobada en la proximitat dels barris, però també dins de les empreses, de les administracions públiques i de les entitats no lucratives. Atès que es tracta de satisfer les necessitats humanes bàsiques en la societat de consum que hem construït, identifiquem els indicadors de qualitat de vida que ens permeten analitzar la sostenibilitat de les organitzacions i dels productes al llarg del seu cicle de vida. L’aplicació dels indicadors de qualitat de vida pot ser bàsica en les nostres decisions individuals i col·lectives de compra quotidiana, tant pública com privada, per prendre consciència i per fer camí, amb pas ferm, cap a la sostenibilitat. També ens serà de gran utilitat per dissenyar polítiques públiques sostenibles, incloses les de contractació pública.

Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les autores aprofiten per reflexionar sobre l’evolució recent del mercat de treball a Espanya i les seves relacions laborals, així com els reptes de futur. Es tracta d’un període que s’inicia amb una llarga fase d’expansió de l’economia espanyola i finalitza amb la irrupció de la pandèmia de la covid-19. Enmig hi ha esdeveniments amb un rellevant efecte econòmic i laboral com: i) la deslocalització que ha acompanyat la globalització; ii) els moviments migratoris que ens han convertit en un país d’acollida; iii) el violent impacte que va comportar la Gran Recessió iniciada el 2008; iv) la Gran Pandèmia del 2020, i v) el procés de transformació tecnològica i digital en el qual estem immersos. Amb tot això, l’article no té vocació de passat i s’atura en l’anàlisi de dos grans reptes: la qualitat de l’ocupació, un desafiament present aquests darrers vint-i-cinc anys i que lluny de resoldre’s s’ha tornat més greu; i la seva digitalització, la gran prova de l’economia i la societat espanyola que pot representar un punt d’inflexió en la nostra estructura de l’ocupació.

La UE manté un bon posicionament en molts indicadors de competitivitat global, amb el comerç extra-UE, tant en mercaderies com en serveis, en destacades posicions, malgrat els problemes recents de creixement que han afectat més el comerç intraeuropeu. La qualitat de les exportacions europees, el paper de la factoria Europa, la capacitat per a mantenir dinàmiques de creativitat i innovació són trets positius rellevants que cal mantenir plenament en marxa davant de la creixent empenta de les economies emergents en totes aquestes dimensions. Per això és necessari reforçar la solidesa de la UE com a actor global, així com implicar una massa crítica creixent del teixit productiu. D'altra banda, les tendències a megaacords comercials regionals, amb projectes d'acords en els àmbits Atlàntic i Pacífic, plantegen noves formes d'establir regles en el comerç mundial que requereixen una resposta modulada i matisada de la UE.

Encara que Viquipèdia és una font inicial d'informació àmpliament utilitzada per estudiants de qualsevol nivell acadèmic, és difícil trobar cursos d'educació superior en què Viquipèdia tingui un paper actiu en el procés d'aprenentatge. A partir dels principals resultats del projecte Wiki4HE, en aquest article es fa una breu descripció dels factors més importants que influeixen en la decisió dels professors a l’hora d’usar Viquipèdia a les aules, en la seva acció docent. A més a més dels factors estrictament tecnològics, relacionats amb la usabilitat i la utilitat de la plataforma de treball que proporciona l’enciclopèdia, s’exposen els factors acadèmics i professionals que hi tenen més implicació: la percepció de la qualitat de Viquipèdia, la seva imatge social, el perfil 2.0 del professorat i la seva actitud col·laborativa, i el reconeixement institucional de l’ús d’aquestes eines.

Aquest article té dos objectius principals. El primer objectiu és destacar la importància de l'opinió que tenen els companys acadèmics sobre Viquipèdia a l’hora que un professor prengui la decisió d’usar aquesta enciclopèdia de forma activa en la docència. El segon objectiu és mostrar el paper que pot tenir en aquesta decisió el fet de disposar d’una guia de bones pràctiques, que reculli de forma sistemàtica les experiències d’altres professors i que permeti millorar la imatge social de Viquipèdia.