Al llarg de l’última dècada, s’han generat grans canvis en el sector empresarial davant la irrupció de l’economia de les plataformes. Gegants del comerç electrònic i models de negoci basats en aplicacions s’han convertit en espais fonamentals de l’activitat econòmica contemporània, i han facilitat el consum en termes de conveniència, immediatesa i disponibilitat. No obstant això, aquestes noves formes d’organització dels serveis, extraordinàriament còmodes per al consumidor, tenen uns efectes controvertits sobre l’organització del treball. En aquest article, es farà una reflexió crítica entorn dels nous treballs emergents en el sector de l’economia de plataformes, en la qual s’emfatitzarà, sobretot, la importància de l’imaginari del consum com a motor decisiu d’aquests canvis en l’ocupació.

Les plataformes digitals que faciliten el contacte directe entre proveïdors i consumidors de serveis d’allotjament han transformat profundament el mercat turístic. En aquests mercats bilaterals, les estratègies de fixació de preus esdevenen crucials per a la creació de valor malgrat que, a diferència dels mercats digitals convencionals, els preus es determinen per proveïdors de serveis que no són professionals i que, alhora, també actuen com a consumidors.

Airbnb en representa el cas de més èxit, pel que fa al volum i diversitat d’ofertes residencials d’ús turístic. A les extenses llistes d’habitatges publicades a Airbnb, conviuen els allotjaments oferts per consumidors finals amb l’oferta comercial d’habitatges procedent d’intermediaris i operadors professionals, els quals aprofiten aquest mercat digital entre iguals (peer-to-peer digital marketplace) per ampliar les seves oportunitats de negoci. La major part d’estudis previs envers la formació de preus en aquesta plataforma no até a diferenciar ambdós col·lectius. El nostre estudi vol contribuir a reduir aquesta escletxa tot focalitzant l’anàlisi exclusivament en les transaccions entre iguals en el mercat bilateral digital d’Airbnb a la ciutat de Barcelona.

Els resultats obtinguts ressalten el rol determinant de les preferències dels consumidors per les qualitats funcionals dels allotjaments. També mostren com el sistema d’avaluacions online i el comportament d’altres consumidors influeixen en la determinació dels preus.

Des de fa una dècada, les recerques relatives a l’economia col·laborativa i el consum col·laboratiu (CC) han anat en augment. Les recerques més importants realitzades s’han centrat en aquest concepte en particular. Aquest article busca reconsiderar el marc conceptual del consum col·laboratiu després de gairebé un lustre d’haver estat formulats els conceptes que van establir els seus fonaments, termes i límits. Per a això, ofereix una definició revisada i una avaluació de l’àmbit i els límits del concepte. Mitjançant la comparació amb altres formes d’intercanvi, explora si aquest continua vigent malgrat els reptes que avui es presenten.

L’e-commerce està generant canvis importants en la nostra manera de viure i hàbits de consum. Cada vegada són més les persones que compren per internet tot tipus de productes a qualsevol hora i des de diferents dispositius. Destaca pel seu interès la compra d'aliments online, que va guanyant més quota de mercat i, en general, va augmentant la seva popularitat. Pel sector de gran consum, el comerç digital presenta més barreres d'entrada que uns altres i els webs dels supermercats online han de ser capaços de crear experiències positives de navegació i de compra als consumidors que els visiten. Entendre el comportament de compra del consumidor digital, i els factors que influeixen en una experiència òptima de navegació i consum, és de vital importància per a qualsevol empresa del sector. En aquest sentit, el flux és un important determinant de la conducta del consumidor digital que influeix en aspectes tan rellevants com la seva intenció de compra o la seva lleialtat.

Milions d'usuaris segueixen i interactuen entre ells a les diferents xarxes socials. En aquest context, les empreses hauran d'adaptar-se al nou fenomen de la comunicació social. Aquest article analitza l'impacte de les xarxes socials en la comunicació a l'empresa, el nou consumidor social i els seus nous hàbits de compra, les oportunitats de les empreses a les xarxes socials, i finalment les tendències i desafiaments en un imminent futur.

D'ençà de la dècada de 1980, proliferen arreu del món les iniciatives socioeconòmiques regides per lògiques diferents de l'acumulació, el màxim benefici i el consumisme, pròpies de l'economia capitalista. Aquestes noves iniciatives apareixen en tot el cicle econòmic: la gestió dels recursos, la producció, la comercialització, el consum, el sistema financer, la distribució de l'excedent i la circulació monetària. Una de les maneres més esteses d'anomenar-les és economia social i solidària, i en el futur poden esdevenir una alternativa a l'economia dominant.

Cada cop que visiteu el supermercat, compreu els mateixos productes? Esteu farts de desaprofitar les poques hores de temps lliure que teniu en una tasca tan repetitiva i monòtona? Acabeu perdent el mateix temps fent la compra en línia que visitant un supermercat tradicional?

En aquest article es presenta una síntesi del pla d'empresa de Classyfied, elaborada com a treball final del grau d'Administració i Direcció d'Empreses. El seu model de negoci vol resoldre les insatisfaccions que produeix el procés de compra de productes d'alimentació, proposant modernitzar la cadena de distribució mitjançant la inclusió de noves tecnologies en l'envasat i a la llar dels consumidors finals.

Com es veurà al llarg del text, Classyfied demostra que és una idea de negoci viable i rendible econòmicament, oferint propostes clares mitjançant un producte innovador i realista que provocarà una revolució en la indústria de la distribució d'aliments al detall.

La innovació social és un fenomen emergent en què grups de persones es posen d'acord per a donar resposta a desafiaments comuns. La innovació social s'està implantant a la societat a través de plataformes tecnològiques basades en internet i les xarxes socials que permeten posar en contacte les persones que comparteixen els mateixos objectius.

Els formats d'innovació social són diversos i estan basats en l'intercanvi, l'ús compartit de recursos, la transmissió de coneixement i la confiança avalada per la reputació col·lectiva.

La innovació social s'està consolidant perquè és deguda a canvis en els valors dels usuaris, en la demanda de serveis i en la forma amb què es consumeixen. Fenòmens com Airbnb, Uber o Goteo corresponen a la punta de l'iceberg de la innovació social al mercat espanyol, un procés que tot just comença.