RESULTATS DE LA CERCA
Seccions Dossier: «Una visió holística del benestar: sobirania personal, estat i sostenibilitat» coordinat per Fernando Álvarez (1) Dossier: «Responsabilitat social: un model de gestió inajornable» coordinat per August Corrons Giménez (1) Dossier: «Persones i organitzacions davant de les "noves?" maneres de treballar» coordinat per Eva Rimbau Gilabert (1) Dossier especial: «25 anys d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC: reflexions en clau de futur» coordinat per María Jesús Martínez Argüelles i Joan Miquel Gomis López (1) Dossier: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia» coordinat per Albert Puig Gómez (1) Dossier sobre economia col·laborativa (I): Economies de plataforma i negocis col·laboratius, coordinat per Joan Torrent-Sellens (1) Dossier sobre economia col·laborativa (i II): Noves estratègies i dimensions alternatives de l'economia de plataforma, coordinat per Lluís Alfons Garay Tamajón (1) Dossier «Màrqueting digital: revolucionant el consum i la societat» coordinat per Irene Esteban (1) Dossier «El futur de les finances: ètica, tecnologia i globalització» coordinat per Joan Llobet (1) Dossier: «Logística i cadena de subministrament en la nova era digital» coordinat per Marta Viu Roig (1) Dossier: «Claus per entendre el turisme d'avui»
coordinat per Francesc González i Soledad Morales (1)
Dossier: «Economia social i solidària: experiències i reptes» (1) Dossier: «Prevenció de riscos laborals: tendències en temps de crisi» (1) Dossier: «Realitats i desafiaments de la Unió Europea» (1) Dossier (1)
Temes consum i producció responsables (38) treball digne i creixement econòmic (24) ciutats i comunitats sostenibles (15) indústria, innovació i infraestructures (12) economia col·laborativa (9) reducció de les desigualtats (4) sostenibilitat (4) salut i benestar (4) igualtat de gènere (4) acció climàtica (3) energia neta i assequible (3) economia social i solidària (3) cadena de subministrament (3) logística (3) aliança pels objectius (2) capitalisme (2) organitzacions (2) polítiques públiques (2) economia de plataformes (2) digitalització (2) transició energètica (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) comportament del consumidor (2) plataformes (2) economia digital (2) consum col·laboratiu (2) impressió 3D (2) eCommerce (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) finances ètiques (2) fi de la pobresa (1) salut (1) educació (1) creixement econòmic (1) pau, justícia i institucions sòlides (1) model neoclàssic (1) stockholder theory (1) ètica empresarial (1) transició ecològica (1) límits planetaris (1) emergència climàtica (1) de-/postcreixement (1) necessitats humanes (1) satisfactors sinèrgics (1) ODS (1) cooperació (1) proximitat (1) societat de consum (1) parts interessades (1) cicle de vida dels productes (1) indicadors de qualitat de vida (1) compra pública i privada (1) presa de consciència (1) aigua neta i sanejament (1) consum (1) treball (1) precarietat (1) canvi (1) transformació digital (1) valor (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) geopolítica de les renovables (1) economia política (1) història de l'energia (1) economia ecològica (1) ecologia política (1) postcreixement (1) Europa (1) creixement verd (1) recuperació sostenible (1) Airbnb (1) COVID-19 (1) desinfecció (1) allotjament (1) hospitalitat/hostalatge (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball en plataformes (1) treball voluntari (1) economia circular (1) mercat de treball (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) TIC (1) innovació (1) flux (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) consumidor social (1) xarxes socials (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) flexibilitat (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) blockchain (1) drons (1) intel·ligència artificial (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) capacitació professional (1) educació de qualitat (1) turisme sostenible (1) turisme (1) vida terrestre (1) responsable (1) procomú (1) ètica (1) pensament complex (1) desenvolupament sostenible (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca ètica (1) banca cooperativa (1) fintech (1) finances col·laboratives (1) emprenedoria social (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) Unió Europea (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1)
Resultats de la cerca "consum" : 41 resultats
Una visió holística del benestar: sobirania personal, estat i sostenibilitat
Joan Miquel Gomis, Fernando Álvarez

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, va organitzar el 19 de juny de 2024 un acte de presentació, del que adjuntem un vídeo, d’una edició molt especial com és la del seu desè aniversari. Per aquest motiu, la publicació dedica un monogràfic a l’anàlisi del benestar des d’una visió holística. Una visió que, per una banda, aborda l’anàlisi dels reptes actuals que es planteja la societat del benestar entesa com un sistema pel qual l’administració pública garanteix a la ciutadania un conjunt de serveis socials bàsics, principalment, en matèria sanitària, educativa, de pensions, d’atur, habitatge… per a millorar les seves condicions de vida i promoure la igualtat d’oportunitats de realització personal. I, per altra banda, incorpora també elements de reflexió respecte al benestar personal amb aproximacions a l’estudi de les fortaleses humanes i la felicitat.

Aquest monogràfic d’Oikonomics, per tant, mostra el benestar com un concepte ampli per a examinar com la sobirania personal, el benestar col·lectiu, l’estat del benestar, l'educació pública, la salut, la sostenibilitat del sistema de pensions i la consciència fiscal interactuen per a configurar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest acte organitzat en el Col·legi d’Economistes, s'aborda aquesta anàlisi des de tres àmbits: la sobirania personal, el paper que juga el sector públic en la construcció de la societat del benestar i la sostenibilitat de les finances que permeten finançar-ho. Qüestions sobre les que es plantegen profunds interrogants i reptes de futur per a identificar i corregir els possibles ajustos que calgui fer per a disposar d’un estat del benestar just i eficient.

Moderats pel coordinador del monogràfic, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Fernando Álvarez, aquestes qüestions són abordades per tres autors dels articles que configuren aquesta edició especial d’Oikonomics: el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Alejandro Esteller; la professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Gemma Segura i la professora col·laboradora també de la UOC, Laura López. Per a la commemoració de l’aniversari d’Oikonomics van participar també en aquest acte, la rectora de la UOC, Àngels Fitó; la vicerrectora, Mª Jesús Martínez, el director dels Estudis d’Economia i Empresa, Xavier Baraza, i el director d’Oikonomics, Joan Miquel Gomis.

La (in)compatibilitat entre la responsabilitat social de les empreses i la lògica capitalista de la rendibilitat
Albert Puig Gómez

L’hegemonia del model neoclàssic com a marc conceptual i analític per explicar les lògiques de funcionament del capitalisme ha fet que l’ètica que aquest model porta implícita –els criteris, comportaments dels actors... que es consideren millors o més adequats pel suposat bon funcionament del sistema– també hagi esdevingut hegemònica. Un d’aquests criteris o comportaments «ètics» és l’anomenada teoria de l’accionista (stockholder theory), segons la qual l’única responsabilitat d’una empresa és augmentar els beneficis per als accionistes. En aquest article, ens preguntem sobre la compatibilitat entre la vigència d’aquesta teoria –l’anàlisi empírica així ho indica– amb la demanda social a les empreses que aquestes actuïn amb una altra ètica, i també sobre com és més plausible avançar cap aquest canvi de valors.

L'emergència climàtica en el context dels límits planetaris
Hug March

L’acceleració del canvi climàtic que estem observant està desencadenant una de les crisis globals més profundes i amenaçadores per garantir un planeta just i habitable per als més de 8.000 milions d’habitants i per a la biosfera. La crisi climàtica és tan significativa i greu que ja es parla d’emergència climàtica. Ens trobem en un context global en què el traspàs dels límits planetaris, en particular els relacionats amb l’emergència climàtica, té uns efectes clars en el nostre dia a dia, especialment de manera desigual i injusta. Les organitzacions, en tota la seva diversitat, no poden eludir el debat necessari sobre com s’han d’adaptar al nou context d’emergència climàtica i com poden contribuir de manera efectiva a la mitigació i a l’adaptació, sense caure en el blanqueig verd. S’hauran de trobar noves mètriques, més enllà de les certificacions verdes actuals, que puguin capturar i incentivar la descarbonització i la transició ecològica de les organitzacions. Evidentment, això requereix un canvi profund en les lògiques de creixement econòmic continu que transcendeix les voluntats individuals de les organitzacions i requereix un profund canvi social, cultural i politicoeconòmic en les prioritats que tenim com a societat.

La sostenibilitat al llarg del cicle de vida dels productes
Montserrat Llobet Abizanda

Partim de la definició del concepte de sostenibilitat de l’Informe Brundtland (1988) per analitzar-ne els aspectes clau i observar l’essència de la naturalesa humana. Ens adonem que la manera de satisfer les necessitats de les persones és clau per optimitzar la qualitat de vida, integrar-nos de nou en la natura i assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). L’estratègia que cal seguir és la cooperació entre les parts interessades apropant els llocs de residència, treball i consum per poder disposar d’espais de trobada en la proximitat dels barris, però també dins de les empreses, de les administracions públiques i de les entitats no lucratives. Atès que es tracta de satisfer les necessitats humanes bàsiques en la societat de consum que hem construït, identifiquem els indicadors de qualitat de vida que ens permeten analitzar la sostenibilitat de les organitzacions i dels productes al llarg del seu cicle de vida. L’aplicació dels indicadors de qualitat de vida pot ser bàsica en les nostres decisions individuals i col·lectives de compra quotidiana, tant pública com privada, per prendre consciència i per fer camí, amb pas ferm, cap a la sostenibilitat. També ens serà de gran utilitat per dissenyar polítiques públiques sostenibles, incloses les de contractació pública.

Consum, treball i economia de plataformes: una reflexió crítica
Carlos Jesús Fernández Rodríguez

Al llarg de l’última dècada, s’han generat grans canvis en el sector empresarial davant la irrupció de l’economia de les plataformes. Gegants del comerç electrònic i models de negoci basats en aplicacions s’han convertit en espais fonamentals de l’activitat econòmica contemporània, i han facilitat el consum en termes de conveniència, immediatesa i disponibilitat. No obstant això, aquestes noves formes d’organització dels serveis, extraordinàriament còmodes per al consumidor, tenen uns efectes controvertits sobre l’organització del treball. En aquest article, es farà una reflexió crítica entorn dels nous treballs emergents en el sector de l’economia de plataformes, en la qual s’emfatitzarà, sobretot, la importància de l’imaginari del consum com a motor decisiu d’aquests canvis en l’ocupació.

Digitalitzats i digitalitzades del món, a les xarxes! De la quarta i abundant revolució industrial a la ruptura digital i l¿escassetat superstar
Joan Torrent-Sellens

Aquest article revisa i utilitza tres conceptes de l’economia evolucionista, les tecnologies d’utilitat o propòsit general, el paradigma tecnoeconòmic i la revolució industrial, per explicar les principals tendències i implicacions econòmiques de fons de la transformació digital. En primer lloc, s’empra la idea de les tecnologies d’utilitat general per tractar les singularitats del procés de la R+D digital i per plantejar la creixent generació d’efectes de renda i d’extracció de valor per part de les superstars de la digitalització, la qual cosa explicaria bona part del creixement apressant de la desigualtat en època digital. En segon lloc, s’utilitza el concepte de paradigma tecnoeconòmic per explicar que el paradigma digital ja acumula dues onades llargues i un procés de transició: des de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’economia del coneixement, fins a les tecnologies de la transformació digital i l’economia dada-tasca massiva. En tercer lloc, es revisa el concepte, massa ambigu i incorrecte, de quarta revolució industrial i es proposa la idea de la ruptura o l’escissió industrial per descriure la interacció tecnològica, econòmica, social, institucional, política i cultural que s’estaria produint en la segona onada de la digitalització.

La geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle XXI
Aurèlia Mañé Estrada

L’article analitza la geopolítica de l’energia en el marc del sistema capitalista des d’una perspectiva històrica. En la primera secció, explica el naixement de la geopolítica de l’energia (una determinada geografia de l’energia i relacions entre els estats), i argumenta que aquest és un fet associat amb l’energia fòssil i que es fonamenta en el manteniment de l’hegemonia, per mor del control territorial de les fonts energètiques (o fluxos energètics) i la seva mercantilització. Desprès d’un breu repàs per la geopolítica del petroli, l’article especula sobre quina podria ser la geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle xxi. La principal conclusió és que, a causa de les característiques intrínseques de les fonts renovables, el tipus de geopolítica que s’estableixi serà el fruit d’una elecció. La qüestió és si aquesta elecció anirà encaminada també a utilitzar les relacions energètiques internacionals com a substrat per a l’hegemonia mundial i el finançament del sistema.

Decreixement: una proposta per fomentar una transformació socioecològica profundament radical
Federico Demaria

Per a una estratègia de recuperació sostenible post-Covid-19, la humanitat s’enfronta a dos grans desafiaments: 1. Prosperitat justa: La creació d’una economia resiliente i justa que ofereixi prosperitat per a tots; 2. Salut pública i planetària: protegir la salut humana, juntament amb la reducció dels impactes ambientals per sota dels llindars dels límits planetaris, incloses les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La crisi del Covid-19 podria representar una oportunitat per a respostes que integrin diferents objectius, o un inconvenient si es prioritzen alguns sense considerar els seus impactes en els altres. Es necessiten nous tipus de solucions informades per garantir la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, econòmics i ambientals. Aquest article aborda la qüestió de recerca: Com podrien els països desenvolupats gestionar una recuperació sostenible que proporcioni una bona vida per a tots dins de la salut pública i planetària? En primer lloc, argumenta que el creixement econòmic no és compatible amb la sostenibilitat ambiental. El keynesianismo verd es basa en la hipòtesi que el creixement econòmic pot desacoblar-se dels impactes ambientals, però això no ha succeït i és poc probable que succeeixi. En segon lloc, introdueix el decreixement com una alternativa al creixement verd. El decreixement desafia l’hegemonia del creixement econòmic i exigeix una reducció redistributiva democràticament dirigida de la producció i el consum als països industrialitzats com un mitjà per aconseguir la sostenibilitat ambiental, la justícia social i el benestar. En tercer lloc, traça l’evolució recent del terme decreixement, d’un eslògan activista a un concepte acadèmic. Finalment, demana una aliança d’alternatives que puguin fomentar una transformació socioecológica profundament radical.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador
Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

41 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>