Els recursos humans d’una empresa constitueixen un dels seus principals avantatges competitius. Valorar la importància d’aquest recurs i treballar intensivament per retenir aquest talent, constituirà un dels principals reptes de futur de les empreses. L’estudi d’un dels sectors més rellevants de l’economia espanyola, el sector comercial detallista, permet analitzar la importància de la gestió del capital humà per mitjà de la motivació. En aquest punt, el concepte de conciliació personal, familiar i laboral pren rellevància com a eina de gestió de les persones i de retenció del talent. Per a facilitar l’aplicació de mesures de conciliació cal: igualtat de gènere, paritat i corresponsabilitat. Els beneficis tant per als treballadors com per a les empreses són múltiples, entre els quals el mínim o nul cost que implica la implantació d’aquest tipus de mesures. Especialment les noves tecnologies afavoreixen una conciliació real. Aportar coneixement i donar difusió al concepte de conciliació personal, familiar i laboral, analitzant la seva aplicabilitat a un dels sectors més rellevants de l’economia espanyola, és l’objectiu d’aquest estudi.
Aquest article és un resum del Treball Final de Grau guanyador del millor TFG dels Estudis d’Economia i Empresa amb perspectiva de gènere del curs 2018/19. El treball complet està dipositat en el repositori institucional de la UOC (O2), el portal que recull, difon i preserva les publicacions digitals en accés obert dels membres de la UOC, elaborades en el desenvolupament de les seves activitats de recerca, docència i gestió. Podeu consultar el treball complet a: http://hdl. handle.net/10609/110566.
Quan el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, que incorpora, entre d’altres, la nova configuració dels permisos parentals estigui totalment desplegat, Espanya haurà obtingut, amb referència a aquests permisos, la igualtat formal entre homes i dones. Partint d’una caracterització de la realitat del país respecte als biaixos de gènere en l’àmbit laboral i domèstic i amb el suport de la literatura especialitzada, aquest article argumenta per què la reforma dels permisos, si bé ha de contribuir en el camí cap a la igualtat efectiva, no promet ser suficient per millorar notòria- ment la situació actual. Des d’aquesta afirmació, també proposa el sentit en què hauria de ser concebuda una nova reforma i reflexiona sobre si un país com Espanya en podria assumir el cost. Finalment, aborda la necessitat d’una doble implicació Estat/teixit empresarial per tal d’obtenir el canvi disruptiu necessari, no solament en termes de qualitat democràtica, sinó també d’avantatge competitiu en el nou paradigma socioeconòmic.
Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.
Els avenços tecnològics recents, i especialment la intel·ligència artificial, estan afectant de manera molt profunda els més diversos àmbits, entre els quals el jurídic, en les seves més diverses manifestacions. Aquest treball analitza alguns dels més recents desenvolupaments en intel·ligència artificial en el camp de l’aplicació del dret, a fi de destriar fins a quin punt ens estem apropant a la ja no tan utòpica idea del jutge artificial i l’aplicació automatitzada del dret. L’anàlisi s’estructura en tres àmbits diferenciats, encara que complementaris: en primer lloc, s’analitza l’aspecte conceptual (quins elements i activitats implica l’aplicació judicial del dret, a fi de determinar quins processos caldria automatitzar per a poder parlar d’un «jutge artificial»); en segon lloc, es presenten breument algunes tecnologies i aplicacions recents que d’alguna manera incidirien en l’aplicació del dret, a fi de determinar en quin punt ens trobaríem respecte d’un procés d’automatització; i finalment, es reflexiona breument sobre els possibles efectes positius o adversos que comportaria una automatització de l’aplicació del dret.
La moda de la intel·ligència artificial està arribant a les administracions públiques, tot i que ho està fent a un ritme més lent que en altres sectors. Avui ja hi ha algunes administracions públiques que usen la intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions, la detecció de fraus i irregularitats o la prestació de serveis públics. L’ús de la intel·ligència artificial genera nombrosos reptes a les administracions públiques que cal abordar, com ara l’opacitat, els biaixos i la discriminació, la minva de les garanties en la tramitació dels procediments administratius, la responsabilitat pels danys causats per l’ús de la intel·ligència artificial o el seu impacte en l’ocupació pública. La intel·ligència artificial és un dels fonaments de la governança intel·ligent que ha de comprendre totes les persones per contribuir a un desenvolupament sostenible.
Les tecnologies basades en la intel·ligència artificial i la robòtica són un dels principals reptes actuals sobre el futur del treball humà. L'anomenada revolució 4.0 qüestiona alguns models de negoci, transforma els requeriments formatius del sistema productiu i impacta progressivament en la distribució de la renda.
El mercat laboral espanyol ofereix un bon exemple de com aquesta nova onada de canvi tecnològic pot impactar en els nivells i, sobretot, en l'estructura de l'ocupació. Es detecta una creixent polarització en la demanda de treball i les oportunitats de feina en funció dels nivells educatius i diversos efectes de desajust laboral, atribuïbles principalment a les característiques d'un model productiu dominant que és intensiu en tasques de naturalesa rutinària però poc actiu en la incorporació de les tecnologies emergents.
Aquest article analitza la relació entre els usos de les tecnologies de la indústria 4.0 (I4.0), la generació de valor i els resultats empresarials. A partir d’una mostra de 1.525 empreses industrials espanyoles per al 2014, s’identifiquen els usos de quatre tecnologies bàsiques de la I4.0: 1) disseny industrial assistit per computadora (CAD); 2) robòtica; 3) sistemes flexibles de producció, i 4) maquinària i software de control numèric de l’activitat, es construeix un indicador additiu i s’estudia l’associació estadística amb la generació de valor i els resultats de l’empresa. La investigació ha obtingut tres resultats principals. En primer lloc, cal destacar la seva incipiència. Un 72,5% d’empreses industrials espanyoles o bé no utilitza o bé utilitza molt moderadament les tecnologies de la I4.0. Tot i amb això i en segon lloc, cal assenyalar que els usos d’aquestes tecnologies s’associen amb un procés de generació de valor de l’empresa industrial més intensiu en R+D i capital humà, més innovador, més digital i més sostenible. I, en tercer lloc, la investigació també conclou que les empreses amb uns usos més intensius de les tecnologies I4.0 presenten millors resultats en termes de vendes, valor afegit, exportacions i marge brut d’explotació. Especialment rellevants són els resultats de la productivitat i del treball. Les empreses industrials intensives en usos de les tecnologies I4.0 són un 30% més eficients que les empreses que no usen aquestes tecnologies. També són capaces d’ocupar un nombre molt més alt de treballadors (el doble de la mitjana industrial) i de retribuir-los molt millor (12,4% per sobre de la mitjana industrial). Finalment, a l’article també es discuteix el paper que la I4.0 podria acomplir com a nova tecnologia de propòsit general.
Aquest article analitza el concepte de revolució industrial, des dels seus orígens a finals del XIX fins a l’actual efervescència al voltant d’una suposada Quarta Revolució Industrial. Malgrat ser una idea fortament encastada en l’imaginari cultural occidental i també en el terreny acadèmic, nombrosos estudis historiogràfics, econòmics i sociològics duts a terme en les darreres dècades l’han qüestionat profundament. En aquest article explorarem, d’una banda, les seves deficiències més notòries –que per molts el converteixen en un concepte espuri, carregat de supòsits erronis i d’una visió obsoleta del desenvolupament tecnològic–, i, de l’altra, alguns dels efectes ideològics i polítics del seu ús.