Existeix un ampli consens en què un dels elements clau per garantir un bon procés d’aprenentatge en un context universitari no presencial és l'existència de processos que pautin i dirigeixin l'aprenentatge, i que permetin als estudiants avaluar periòdicament el seu grau d’assoliment dels coneixement. Una estratègia habitual per facilitar aquesta pauta és l'ús del feeback entre l'estudiant i el professor. Però en entorns amb grups d’estudiants molt grans, la realització d’aquest feedback pot convertir-se en una feina massa laboriosa i no sostenible.

En aquest article presentem els resultats de tres projectes pilot centrats en el context del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la UOC, on hem explorat diverses eines TIC (àudio, vídeo i captures de pantalla) i diverses estratègies per a realitzar el feedback amb l'objectiu de fer-lo sostenible en grups grans i millorar l'eficàcia i eficiència del procés de regulació dels aprenentatges.

En aquest article s’analitza des d’un punt de vista estadístic i probabilístic el mecanisme i la interpretació dels jocs d’atzar consistents en l’extracció de boles d’una urna. Per a això, s’introdueixen els conceptes de variable aleatòria, espai mostral, esperança matemàtica i valor esperat. Per il·lustrar aquests conceptes es desenvolupa un senzill exemple, en el qual es compara el valor esperat del joc amb el que costa jugar-hi. Aquests conceptes teòrics s’apliquen, seguidament, a un exemple real: el sorteig de Nadal de Loteries i Apostes de l’Estat. Mitjançant l’anàlisi estadística dels diferents premis que reparteix i la seva probabilitat associada, s’arriba a la conclusió que el valor esperat del premi és aproximadament de dos terços. Això significa que, per cada euro que s’inverteix regularment, només es recuperen a llarg termini 0,66 €. Una simulació realitzada amb aquestes dades ha constatat gràficament aquest resultat i ha mostrat també que el fet de repartir la despesa en el joc entre més números jugats augmenta la probabilitat d’ampliar el nombre de premis guanyats, encara que el valor asimptòtic segueixi sent de dos terços.

Projecte final del màster d’Educació i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que s’ha elaborat seguint l’itinerari formatiu d’especialització de direcció i gestió de projectes i institucions amb l’aplicació de les TIC.

El projecte PIMESCAT 2.0 té com a objectius generals crear una plataforma de trobada del teixit empresarial de PIMES catalanes per a tirar endavant accions de formació conjunta i dur a terme el curs de formació en TIC per a treballadors de PIMES, que contribueixi a la millora de la seva competitivitat.

Aquest projecte s’ha desenvolupat seguint el model ADDIE, que queda reflectit en l’estructura de la memòria del projecte, on hi ha explicades cadascuna de les fases: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació del projecte. En el curs dissenyat s’ha desenvolupat i implementat una unitat de mostra dins un entorn Moodle, concretament la unitat 7, que feia referència al disseny i ús de blogs. El model pedagògic en què es basa aquest projecte és el Learning by doing.