La productivitat ha anat desaccelerant en les economies avançades durant diverses dècades, i els increments potencials de productivitat actuals es troben entre els més baixos observats en més d’un segle, a excepció d’en temps de guerra. A aquesta desacceleració general s’afegeix una caiguda a Europa en comparació amb els Estats Units, que es va intensificar després de la pandèmia. Amb els inicis d’una massiva propagació de la intel·ligència artificial (IA), els seus efectes sobre la productivitat augmenten les esperances d’una nova revolució industrial, malgrat que les estimacions macroeconòmiques actuals semblen decebedores.

La recent desacceleració és el resultat de factors duradors però transitoris vinculats a la crisi financera i al retard en el desplegament de noves tecnologies. No obstant això, especialment en el context del xoc entre la crisi de la COVID-19 i l’augment dels preus de l’energia, no es pot aconseguir una recuperació de la productivitat sense polítiques que facilitin la reassignació de factors de producció, l’adopció efectiva de tecnologies relacionades amb la IA i la transició energètica. Una reforma de les institucions europees sembla essencial per animar les empreses a assumir més riscos i assolir mesures crítiques, especialment en el sector digital.

Si la productivitat no s’accelera en la pròxima dècada, es plantejaran grans dificultats per finançar grans reptes com la transició climàtica, l’envelliment de la població i el despalanquejament. Llavors serà difícil respondre a les expectatives de guanys de poder adquisitiu, de les quals els guanys de productivitat continuen sent l’única font de finançament sostenible a mitjà termini.

Aquest estudi proposa una metodologia per a la quantificació del flux de coneixement en empreses manufactureres espanyoles, utilitzant dades de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE). Es desenvolupa un índex compost basat en un model d'equacions estructurals (SEM) amb variables latents, eliminant l'arbitrarietat en la ponderació de les dimensions. L'anàlisi inclou set dimensions clau relacionades amb innovació, R+D, organització del treball i internet. Els resultats mostren que les dimensions associades a la R+D tenen un major impacte en el flux de coneixement i, en última instància, en la productivitat empresarial. La combinació de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) i l'adopció de nous mètodes organitzatius en l'entorn laboral presenta una relació positiva i estadísticament significativa amb l'augment de la productivitat. Aquestes troballes recolzen la necessitat que les empreses adoptin estratègies que integrin tant el desenvolupament tecnològic com la innovació organitzativa. En aquest context, l'índex de flux de coneixement reforça la rellevància de totes dues dimensions. Aquest enfocament ofereix una eina estadísticament vàlida per a avaluar la competitivitat empresarial i subratlla la importància d'integrar tecnologia i innovació organitzativa en les estratègies corporatives.

Aquest article examina diverses perspectives econòmiques i sociopolítiques sobre la reducció de la jornada laboral en el context actual. S’analitzen sis enfocaments principals: l’elecció renda-oci de l’economia neoclàssica, el conflicte distributiu de l’economia política marxista, l’optimització dels processos productius, la centralitat del treball reproductiu de l’economia feminista, les consideracions ecològiques, i les teories postlaborals. L’article mostra com aquestes perspectives, sovint complementàries, però a vegades contradictòries, ofereixen una visió complexa i multifacètica de la qüestió. Es conclou que la confluència de factors com els canvis tecnològics, les preocupacions ambientals, i les noves concepcions del treball estan impulsant un debat renovat sobre la reducció de la jornada laboral, plantejant reptes i oportunitats per a la transformació de l’organització del treball en la societat contemporània.

Les competències toves, és a dir, la capacitat de gestionar-se a un mateix, gestionar els altres i les tasques que hom fa, es consideren cada vegada més essencials per tenir èxit en el mercat laboral. Tradicionalment, les competències toves s’han considerat competències transversals, és a dir, competències que són necessàries en una àmplia gamma d’ocupacions i activitats. No obstant això, hi ha poca evidència que avaluï fins a quin punt això és realment cert. Aquest article presenta evidència del grau de transferibilitat i transversalitat de les competències toves en el mercat laboral utilitzant dades d’1,7 milions d’ofertes d’ocupació en línia a Catalunya. Aquestes dades cobreixen un segment ampli del mercat laboral i permeten capturar la demanda de diferents competències per part de les empreses amb un alt nivell de granularitat. Els nostres resultats indiquen que, tret d’un petit subconjunt de competències àmpliament sol·licitades i transferibles, les competències toves són altament transversals. Els nostres resultats apunten a la necessitat de deixar de tractar els termes competències toves i competències transversals com a sinònims. Per contra, cal considerar les competències tovescom competències específiques, la necessitat i la rellevància de les quals varien significativament entre diferents ocupacions i sectors. Identificar aquestes necessitats de competències específiques i prioritzar-ne l’ensenyament serà essencial per desenvolupar una força laboral efectiva i preparada.

L’evolució de la durada de la jornada laboral és un dels determinants de la contribució del factor treball al creixement del producte de l’economia. La proposta de reducció de la jornada laboral sense modificar el salari en un context de digitalització de l’economia, augment de la productivitat i necessitat de millorar la conciliació del treball i la vida personal ha suscitat un gran interès en l’anàlisi de l’evolució que han seguit les hores treballades per ocupat a Espanya, i també les perspectives que, en un futur, es mantingui el perfil moderadament decreixent que aquesta variable ha mostrat en les últimes quatre dècades.

La reducció de la jornada laboral mitjana¹ a Espanya entre 1987 i 2023 (de 37 a 30,9 hores setmanals) reflecteix un conjunt de canvis estructurals de l’economia en aquest període, com l’augment del pes del sector serveis o l’embranzida de la parcialitat. La pandèmia va intensificar el descens de la jornada laboral mitjana, encara que posteriorment s’ha recuperat fins a reprendre la tendència de suau caiguda que seguia abans d’aquesta. En mitjana, les jornades laborals són ara al voltant d’una hora inferiors que abans de la crisi sanitària, si bé s’aprecien diferències entre branques. De cara al futur, factors com l’envelliment demogràfic, el pes creixent de les branques de serveis i la tendència a l’augment de la taxa de parcialitat suggereixen que es podria prolongar la tendència descendent en les hores per ocupat.

L’automatització és el procés de substitució de treball humà per màquines, i té l’objectiu de fer més eficients tasques determinades dels llocs de treball. Aquest article revisa els efectes del vincle entre l’automatització i la intel·ligència artificial (IA) sobre el treball de les persones. En principi, la millora constant de la IA i el seu ús cada cop més ampli han afavorit l’automatització d’un nombre cada vegada més gran de tasques, en particular les no rutinàries, que tradicionalment només podien ser fetes per persones. Això ha fet que moltes ocupacions, tant de baixa com d’alta qualificació, i molts treballadors s’hagin vist amenaçats de ser reemplaçats, i han perdut la cursa amb la tecnologia. No obstant això, una revisió dels efectes, feta pel que fa als habilitats, les ocupacions i els treballadors, ens assenyala que l’automatització encara està centrada a reemplaçar tasques i ocupacions rutinàries i de baixa qualificació. Si l’automatització i la IA són capaces d’impulsar l’eficiència fins al punt que es creïn més i millors llocs de treball, i si els treballadors adquireixen les habilitats per interactuar amb la IA, també és possible un futur de treball d’entesa entre persones i màquines.

A partir de l’estudi de les revolucions industrials anteriors, sabem que les conseqüències de les innovacions tecnològiques sobre l’ocupació depenen fonamentalment del grau de complementarietat de la nova tecnologia amb els treballadors. Fins ara, aquesta complementarietat ha beneficiat clarament els treballadors més qualificats (skill-biased technological change), però en el context actual els desenvolupaments recents de la intel·ligència artificial generativa podrien fer canviar aquesta situació. Aquest article té com a objectiu presentar breument quin és l’estat actual de la qüestió sobre aquest tema a partir de la revisió bibliogràfica de treballs acadèmics recents. La principal conclusió obtinguda és que l’evidència existent actualment sobre els efectes de la intel·ligència artificial sobre l’ocupació no mostra cap canvi significatiu en relació amb canvis tecnològics anteriors. Ara bé, si les tecnologies basades en la intel·ligència artificial continuen desenvolupant-se i adaptant-se a noves tasques, cal esperar que el seu efecte sigui molt més disruptiu, tot i que ara per ara és massa aviat per poder observar-lo. En tot cas, és imprescindible que els sistemes educatius tinguin la flexibilitat necessària per poder fer front a aquests canvis i poder respondre de manera adequada a les noves necessitats del mercat de treball.

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, va organitzar el 19 de juny de 2024 un acte de presentació, del que adjuntem un vídeo, d’una edició molt especial com és la del seu desè aniversari. Per aquest motiu, la publicació dedica un monogràfic a l’anàlisi del benestar des d’una visió holística. Una visió que, per una banda, aborda l’anàlisi dels reptes actuals que es planteja la societat del benestar entesa com un sistema pel qual l’administració pública garanteix a la ciutadania un conjunt de serveis socials bàsics, principalment, en matèria sanitària, educativa, de pensions, d’atur, habitatge… per a millorar les seves condicions de vida i promoure la igualtat d’oportunitats de realització personal. I, per altra banda, incorpora també elements de reflexió respecte al benestar personal amb aproximacions a l’estudi de les fortaleses humanes i la felicitat.

Aquest monogràfic d’Oikonomics, per tant, mostra el benestar com un concepte ampli per a examinar com la sobirania personal, el benestar col·lectiu, l’estat del benestar, l'educació pública, la salut, la sostenibilitat del sistema de pensions i la consciència fiscal interactuen per a configurar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest acte organitzat en el Col·legi d’Economistes, s'aborda aquesta anàlisi des de tres àmbits: la sobirania personal, el paper que juga el sector públic en la construcció de la societat del benestar i la sostenibilitat de les finances que permeten finançar-ho. Qüestions sobre les que es plantegen profunds interrogants i reptes de futur per a identificar i corregir els possibles ajustos que calgui fer per a disposar d’un estat del benestar just i eficient.

Moderats pel coordinador del monogràfic, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Fernando Álvarez, aquestes qüestions són abordades per tres autors dels articles que configuren aquesta edició especial d’Oikonomics: el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Alejandro Esteller; la professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Gemma Segura i la professora col·laboradora també de la UOC, Laura López. Per a la commemoració de l’aniversari d’Oikonomics van participar també en aquest acte, la rectora de la UOC, Àngels Fitó; la vicerrectora, Mª Jesús Martínez, el director dels Estudis d’Economia i Empresa, Xavier Baraza, i el director d’Oikonomics, Joan Miquel Gomis.

Els individus, com a éssers egoistes, tenen incentius a no complir de manera voluntària amb el pagament d’impostos. Aquesta baixa predisposició difereix entre països o, dins d’un país, entre individus. Atesos els costos socials que comporta l’incompliment fiscal, trobar mecanismes que puguin millorar aquesta predisposició, això és, que, sense la necessitat de mecanismes coercitius, millorin la «moral impositiva» és un aspecte clau per a l’efectivitat, eficiència i equitat del nostre sistema fiscal. En aquest article, es discuteixen aquestes qüestions i es proposen diversos mecanismes per fomentar la moral impositiva, el nivell de la qual no necessàriament queda ben reflectit en les enquestes que s’acostumen a fer sobre aquest tema.

Les dones han estat invisibles per a la medicina perquè han estat absents de l’objecte de la recerca biomèdica fins al segle XX. Fins a l’última dècada del segle XX, la salut de la dona s’havia estudiat i avaluat només en relació amb la salut reproductiva i al voltant de l’embaràs i el part. No va ser fins als anys noranta quan es va començar a incloure la dona en alguns estudis científics, però sense considerar les seves condicions de vida i treball, i la càrrega psicosocial, claus en la salut. És important destacar que les dones són bioacumuladores de substàncies tòxiques que afecten la seva salut, la dels seus descendents i la dels fills d’aquests, tres generacions en total.