RESULTATS DE LA CERCA
Seccions Dossier: «Redefinint les infraestructures per una mobilitat sostenible» coordinat per Pere Suau-Sanchez i Eduard J. Alvarez Palau (1) Dossier especial: «25 anys d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC: reflexions en clau de futur» coordinat per Maria Jesús Martínez Argüelles i Joan Miquel Gomis López (1) Dossier: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia» coordinat per Albert Puig Gómez (1) Dossier sobre economia col·laborativa (I): Economies de plataforma i negocis col·laboratius, coordinat per Joan Torrent-Sellens (1) Dossier sobre economia col·laborativa (i II): Noves estratègies i dimensions alternatives de l'economia de plataforma, coordinat per Lluís Alfons Garay Tamajón (1) Dossier: «Gènere i empresa: cap a la igualtat real» coordinat per Laura Lamolla Kristiansen (1) Dossier «Revolució 4.0: progrés o precarització?» coordinat per Josep Lladós (1) Dossier «Màrqueting digital: revolucionant el consum i la societat» coordinat per Irene Esteban (1) Dossier «El futur de les finances: ètica, tecnologia i globalització» coordinat per Joan Llobet (1) Dossier: «Logística i cadena de subministrament en la nova era digital» coordinat per Marta Viu Roig (1) Dossier: «Dirigir persones per transformar les organitzacions en temps d'incertesa» Coordinat per Pilar Ficapal-Cusí (1) Dossier: «Claus per entendre el turisme d'avui»
coordinat per Francesc González i Soledad Morales (1)
Dossier: «Economia social i solidària: experiències i reptes» (1) Dossier: «Repensant l'ensenyament de l'economia a la universitat» coordinat per Carolina Hintzmann (1) Dossier: «Prevenció de riscos laborals: tendències en temps de crisi» (1) Dossier: «Realitats i desafiaments de la Unió Europea» (1) Dossier: Xarxes socials, economia i empresa (1) Dossier (1)
Temes economia col·laborativa (13) sostenibilitat (10) TIC (9) e-learning (8) digitalització (7) intel·ligència artificial (7) lideratge (5) xarxes socials (5) eCommerce (4) cadena de subministrament (4) competències (4) investigació de mercats (4) pluralisme (4) transformació digital (4) logística (4) gènere (4) turisme (4) competitivitat (4) polítiques públiques (3) desenvolupament sostenible (3) màrqueting (3) economia (3) ensenyament de l'economia (3) turisme sostenible (3) transició energètica (3) economia política (3) economia de plataformes (3) economia social i solidària (3) blockchain (3) teletreball (3) direcció (3) robòtica (3) productivitat (3) fintech (3) salut laboral (3) teoria econòmica (3) prevenció de salut laboral (3) Unió Europea (3) darrera milla (2) mobilitat (2) xarxa viaria (2) responsabilitat social (2) docència (2) pensament econòmic (2) VUCA (2) ètica (2) valor (2) COVID-19 (2) globalització (2) transport (2) mercat de treball (2) economia neoclàssica (2) Airbnb (2) plataformes digitals (2) treball cooperatiu (2) comportament del consumidor (2) plataformes (2) economia digital (2) consum col·laboratiu (2) innovació (2) emprenabilitat (2) factors competencials (2) gestió de recursos humans (2) salut (2) igualtat de gènere (2) governança (2) emprenedoria (2) mercat laboral (2) aplicació del Dret (2) informàtica jurídica (2) jutge artificial (2) indústria 4.0 (2) canvi tecnològic (2) dispositius mòbils (2) màrqueting digital (2) realitat augmentada (2) divises digitals (2) banca ètica (2) responsabilitat social corporativa (2) gestió de la cadena de subministrament (SCM) (2) flexibilitat (2) impressió 3D (2) treball (2) recursos humans (2) riscos psicosocials (2) seguretat (2) cooperatives (2) monedes complementàries (2) finances ètiques (2) emprenedoria social (2) teoria neoclàssica (2) EEES (2) economia del coneixement (2) qualitat (2) MOOC (2) empresa (2) PIMES (2) mitjans socials (2) ocupabilitat (2) e-feedbak (2) feedback personalitzat (2) feedback (2) logística urbana (1) DUM (1) agents logístics (1) congestió (1) accessos (1) transport públic metropolità (1) multiaeroport (1) sistema (1) territori (1) demanda (1) micromobilitat (1) bicicleta (1) patinet elèctric (1) mobility as a service (MaaS) (1) mobilitat compartida (1) vehicles de mobilitat personal (VMP) (1) transport marítim (1) drets d'emissió (1) fugida d'emissions (1) impacte econòmic (1) ports (1) mobilitat com a servei (1) intercanvi de dades (1) col·laboració publicoprivada (1) mobilitat urbana (1) arquitectura de confiança (1) avingudes metropolitanes (1) urbanisme (1) mobilitat sostenible (1) urbanisme i mobilitat (1) RSC (1) RSE (1) funció financera (1) valoració d'actius (1) gestió del risc (1) finances internacionals (1) professionals (1) evolució (1) innovació en màrqueting (1) era de les dades (1) ciències socials (1) política (1) rethinking economics (1) societat (1) universitat (1) internacionalització (1) presa de decisions (1) models de negoci (1) diversitat (1) inclusió (1) economia evolucionista (1) tecnologies d'utilitat general (1) paradigma tecnoeconòmic (1) ruptura industrial (1) supply chain (1) NTIC (1) economia de plataforma turística (1) qualitat de l'ocupació (1) digitalització de l'ocupació (1) geopolítica de les renovables (1) capitalisme (1) història de l'energia (1) índex de pobresa multidimensional (1) assequibilitat (1) pobresa energètica (1) pobresa hídrica (1) escala de nivell de servei (1) drets humans (1) economia ecològica (1) ecologia política (1) postcreixement (1) Europa (1) creixement verd (1) recuperació sostenible (1) financerització (1) aigua (1) privatització (1) Londres (1) teoria del valor (1) economia clàssica (1) economia del desenvolupament (1) objectius de desenvolupament sostenible (ODS) (1) urbanització (1) ocupació del sòl (1) rehabilitació (1) infraestructures (1) centre-perifèria (1) entropia (1) desacceleració (1) sinergies (1) controvèrsia (1) peer-to-peer accommodation (1) allotjament entre parells (1) economia compartida (1) desinfecció (1) allotjament (1) hospitalitat/hostalatge (1) taxi (1) transport urbà de passatgers (1) treball en plataformes (1) treball voluntari (1) economia circular (1) treballadors de plataforma (1) economia gig (1) col·lectius (1) autònoms (1) cooperativisme de plataforma (1) gig work (1) riders (1) Airbnb (1) mercats digitals (1) peer-to-peer (1) fixació de preus (1) efectes de xarxa (1) mercats de dues cares (1) xarxes distribuïdes (1) comunitats ciutadanes d'energia (1) conceptualització (1) marc conceptual (1) microtasques (1) crowdsourcing (1) ocupació atípica (1) gig economy (1) conciliació de la vida familiar, laboral i personal (1) organització flexible del treball (1) conciliació vida laboral-personal (1) tipus de contractació (1) cicle vital (1) relacions de poder (1) quotes (1) consells (1) STEM (1) diversitat de gènere (1) empoderament (1) She-Os (1) estereotips de gènere (1) intenció d'emprendre (1) conciliació (1) mesures de conciliació (1) gestió del capital humà (1) motivació laboral (1) satisfacció laboral (1) retenció del talent (1) dona (1) comerç detallista (1) penalització maternitat (1) permisos parentals (1) administració pública (1) algoritmes (1) dades (1) revolució 4.0 (1) manufactura intel·ligent (1) empresa industrial (1) Espanya (1) revolució industrial (1) determinisme tecnològic (1) neutralitat (1) autonomia de la tecnologia (1) perfils professionals (1) investigació mòbil (1) investigació en línia (1) adopció (1) TOE (1) ESOMAR (1) AEDEMO (1) flux (1) supermercats online (1) consumidor digital (1) intenció de compra online (1) e-lleialtat (1) influencer (1) lovebrand (1) online (1) consumidor social (1) màrqueting de conversa (1) tendències xarxes socials (1) social commerce (1) social shopping (1) SEO (1) posicionament en cercadors (1) penalitzacions (1) black hat SEO (1) Google (1) app (1) portabilitat (1) geolocalització (1) personalització (1) privacitat (1) instantaneïtat (1) automatització (1) m-commerce (1) patrons de comportament (1) reorientació estratègica (1) avantatge competitiu (1) esports d'aventura (1) bitcoin (1) compra de divises (1) sistema de pagaments (1) criptomonedes (1) protocol blockchain (1) tipus d'interès (1) tipus de canvi (1) estructura de tipus d'interès (1) devaluació sincrònica (1) ecosistema fintech (1) digitalització banca (1) transformació banca (1) transformació digital finances (1) col·laboració banca-fintech (1) externalitats (1) informació financera (1) valor comptable (1) valor real (1) valor social (1) valor mediambiental (1) ètica bancària (1) banca sostenible (1) bancs (1) sector financer (1) banca (1) innovació digital (1) logística 4.0 (1) Corredor Mediterrani (1) SCM (1) ample variable (1) transport mercaderies (1) cadena de subministrament (SC) (1) recurs humà (HR) (1) gestió dels recursos humans (HRM) (1) especialització (1) core business (1) valor afegit (1) outsourcing (1) externalització (1) fabricació additiva (1) cadena de valor (1) transformació logística (1) internet de les coses (1) big data (1) drons (1) omnicanalitat (1) experiència de compra (1) última milla (1) indústria (1) capacitació professional (1) sense girls (1) dones 25-45 (1) influencers (1) estratègia (1) desigualtat (1) gestió del talent (1) tecnologia (1) gestió de persones (1) desenvolupament (1) addicció al treball (1) passió pel treball (1) estil de vida (1) personalitat (1) escales (1) organització saludable (1) prevenció de riscos laborals (1) vigilància de la salut laboral (1) flexiseguretat (1) glocal (1) gestió basada en evidències (1) direcció de persones (1) pensament crític (1) bretxa recerca-pràctica (1) lideratge servicial (1) lideratge ètic (1) altruisme (1) apoderament (1) justícia (1) saviesa pràctica (1) shareholder-value (1) governança turística (1) destinacions intel·ligents (1) postmodernitat (1) fordisme (1) conflicte redistributiu (1) multiplicador turístic (1) business case (1) stakeholders (1) pràctiques d'RSC (1) resultats de l'RSC (1) fenòmens disruptius (1) responsable (1) procomú (1) pensament complex (1) sistema monetari (1) panarquia (1) cicle adaptatiu (1) cooperativisme (1) comuns (1) comercialització justa (1) consum responsable (1) monedes comunitàries (1) distribució solidària de l'excedent (1) necessitats (1) democràcia (1) mercat social (1) exclusió financera (1) banca cooperativa (1) finances col·laboratives (1) entitats no lucratives (1) models de finançament (1) societats laborals (1) B Corp (1) economia del bé comú (1) LETS (1) bancs del temps (1) monedes locals (1) monedes socials (1) pop-up stores (1) locals comercials (1) immobiliària (1) comerç local (1) marketplace (1) història econòmica (1) heterodòxia econòmica (1) economia postkeynesiana (1) post-crash (1) educació econòmica (1) metodologia ciències socials (1) interdisciplinarietat (1) economia aplicada (1) creixement econòmic (1) història del pensament econòmic (1) economia heterodoxa (1) gestió minorista (1) assortit (1) marca de distribuidor (1) marques nacionals (1) estudi de satisfacció (1) posicionament (1) triatló (1) seguretat viària (1) ISO 39001 (1) gestió (1) accident en carretera (1) gestió preventiva (1) anàlisi cost-benefici (1) millora contínua (1) benestar psicològic (1) estrès (1) lideratge transformacional (1) tecnoestrès (1) connectivitat (1) disponibilitat (1) crisi (1) condicions (1) risc (1) excel·lència empresarial (1) treball a distància (1) avaluació de riscos (1) seguretat i salut laboral (1) noves tecnologies (1) mil·lennistes (1) distribució al detall d'aliments (1) reposició automàtica (1) RFID (1) patrons de consum (1) reciclatge (1) venda en línia (1) descarbonització (1) monopolis energètics (1) política energètica (1) convergència productiva (1) recerca i desenvolupament (R+D) (1) crisi econòmica (1) polítiques d'austeritat (1) integració monetària europea (1) Unió Econòmica i Monetària (1) reforma institucional (1) Gran Recessió (1) telecomunicacions (1) electricitat (1) convergència (1) crisi financera (1) posicionament global (1) regionalització (1) Viquipèdia (1) educació superior (1) bones pràctiques (1) innovació social (1) comunitats (1) intel·ligència col·lectiva (1) base de la piràmide (1) microfranquícia (1) canvi (1) DAFO (1) factors clau (1) indicadors (1) missió (1) ràtios (1) sector (1) efecte contagi (1) innovació financera (1) mercats financers (1) Oikonomics (1) gestió del coneixement (1) gestió d'informació (1) organització (1) estratègia d'implicació (1) governança universitària (1) canvi estructural (1) treball en xarxa (1) competències transversals (1) graduat en línia (1) graduats ADE (1) processos de selecció (1) educació a distància (1) formació (1) iniciativa emprenedora (1) jocs de negoci (1) jocs (1) resultats d'aprenentatge (1) jocs d'atzar (1) probabilitat (1) simulació (1) valor esperat (1) model ADDIE (1) learning by doing (1) moodle (1)
Autors Torrent-Sellens, Joan (6) Lladós-Masllorens, Josep (4) Garay Tamajón, Lluís Alfons (4) Gomis, Joan Miquel (4) Martínez Argüelles, María Jesús (4) Viu Roig, Marta (3) Álvarez-Palau, Eduard J. (3) Suau-Sanchez, Pere (3) Corrons, August (3) Fitó Bertran, Àngels (3) Puig Gómez, Albert (3) Canals, Agustí (3) Cugueró-Escofet, Natàlia (3) Lamolla, Laura (3) Torrent-Sellens, Joan (3) González Reverté, Francesc (3) Batalla-Busquets, Josep-Maria (3) Castillo, Cristian (2) Pacheco Bernal, Carmen (2) Hintzmann, Carolina (2) Díaz, Pablo (2) Mañé Estrada, Aurèlia (2) Cañigueral Bagó, Albert (2) Meseguer-Artola, Antoni (2) Zaragoza, Marta (2) Martínez Zorrilla, David (2) Budet Jofra, Xavier (2) Pérez Gómez, Alexis (2) Miralbell Izard, Oriol (2) Plana Erta, Dolors (2) Jiménez Roig, Cristina (1) Ortiz Miguel, Adrià (1) Trapote-Barreira, César (1) Anaya-Boig, Esther (1) Martín Alcalde, Enrique (1) Morales Fusco, Pau (1) Laborda, Josep (1) Ortigosa Marín, Javier (1) Pérez Pérez, Maite (1) Pretel Fumadó, Lluís (1) Uribe Gil, Jorge Mario (1) Llobet Dalmases, Joan (1) Jiménez Zarco, Ana Isabel (1) Álvarez, Fernando (1) Cerdán, Mónica (1) Escobar, Dalilis (1) Serradell, Enric (1) Morales Pérez, Soledad (1) Wilson, Julie (1) Ficapal-Cusí, Pilar (1) Motellón Corral, Elisabet (1) Pérez-Foguet, Agustí (1) Demaria, Federico (1) March, Hug (1) Hernández Asensi, Mireia (1) Kovacic, Zora (1) Adamiak, Czesław (1) Roelofsen, Maartje (1) Minca, Claudio (1) Doménech Pascual, Gabriel (1) Rodríguez-Piñero Royo, Miguel (1) Renau Cano, Melissa* (1) Fuster Morell, Mayo (1) Espelt, Ricard (1) Rodríguez-Ardura, Inma (1) Hülskamp, Ian (1) Domènech Costafreda, Gemma (1) Ertz, Myriam (1) Malo, Miguel Ángel (1) Sánchez Santos, Javier (1) Ballestar, María Teresa (1) Sainz, Jorge (1) Gálvez Mozo, Ana (1) González Ramos, Ana M. (1) González, Susana (1) Mateos, Ruth (1) Pérez-Quintana, Anna (1) Morales Pallarés, Carolina (1) Edo Jové, Alba (1) Cerrillo i Martínez, Agustí (1) Aibar, Eduard (1) Pi Palomés, Xavier (1) Tuset-Peiró, Pere (1) Morales Solana, Doris (1) Esteban Millat, Irene (1) Alegret Cotes, Alejandro (1) Català, Josep M. (1) Soler Domenech, Clara (1) Navío Navarro, Mariché (1) Folguera Obiol, Xavier (1) Firmenich, Mario Eduardo (1) Domínguez Jurado, José Miguel (1) García Ruiz, Ricardo (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Igual Molina, David (1) Amat, Natàlia (1) Amat, Oriol (1) Sanchis-Palacio, Joan Ramon (1) Pérez Mira, Domingo (1) Gómez-Cedeño, Milena (1) Guitart i Tarrés, Laura (1) Morantes Guerra, Shantall (1) Li Zeng, Yohana (1) Closa Noguera, Oriol (1) López Parada, José (1) Sánchez Marcos, Marina (1) Platas Ruiz, Verònica (1) Serrano Fernández, María José (1) Thomas Currás, Helena (1) Baldoví, Purificación (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Mallén Broch, Francisco Fermín (1) Domínguez Escrig, Emilio (1) Rosanas Martí, Josep Maria (1) Giner Sánchez, David (1) Richards, Greg (1) Gascón, Jordi (1) Cañada, Ernest (1) Garcia Jané, Jordi (1) Sanchis, Joan Ramon (1) Bach Oller, Elisabet (1) Campos-i-Climent, Vanessa (1) Hirota, Yasuyuki (1) Fernández Rodríguez, Oriol (1) Berzosa Alonso-Martínez, Carlos (1) Español Casanovas, Ferran (1) de la Villa Aleman, Laura (1) Ribera Fumaz, Ramon (1) Gázquez Abad, Juan Carlos (1) Galdos Valdecantos, Itziar (1) Sánchez-Toledo Ledesma, Agustín (1) Baraza Sánchez, Xavier (1) Salas Ollé, Carles (1) Rimbau-Gilabert, Eva (1) Dalmau Pons, Ines (1) Ferrer Puig, Ramon (1) de Montserrat i Nonó, Jaume (1) Molinero Ruiz, Emilia (1) Nájera Chico, Julià (1) Ros Pueyo, Andrés (1) Tvrdy Moix, Jiri (1) Bestratén Belloví, Manuel (1) Sabadell i Bosch, Mar (1) García González-Castro, Guillermo (1) Macías Perea, Daniel (1) Ruiz Posino, Àlex (1) Trillas, Francesc (1) Tugores Ques, Joan (1) Luis Tomás, Mariona (1) Caballé, Daniel (1) Mollá, Alexandre (1) Blanch, Gil (1) Manrique Pérez, María Francisca (1) Ruiz Dotras, Elisabet (1) Peñarroya i Farell, Montserrat (1) Rodríguez, Inma (1) Fitó Bertran, Àngels (1) Serradell López, Enric (1) Liviano Solís, Daniel (1) Manzanares Morales, Joan (1)
Resultats de la cerca "Oikonomics" : 139 resultats
Repensant la distribució urbana de mercaderies per a l¿era de l¿e-commerce
Cristian Castillo, Marta Viu Roig, Eduard J. Álvarez-Palau

El creixement exponencial de l’e-commerce, impulsat en part per la pandèmia i els nous hàbits de consum dels compradors, ha posat de manifest la necessitat de repensar el model actual de la distribució urbana de mercaderies (DUM). Com més compres online es generen, més lliuraments a domicili es requereixen amb les seves implicacions sobre els costos operatius, el trànsit, l’estacionament i la contaminació. La logística urbana i, en particular, la darrera milla, han esdevingut un dels principals focus d’atenció de les administracions públiques i dels operadors logístics per tal de minimitzar aquestes externalitats. No obstant això, encara queda un llarg camí per poder optimitzar els nous processos logístics als requeriments del nou canal de distribució. Les administracions han de començar a prendre mesures i ho han de fer acompanyades dels operadors logístics i la ciutadania. Cal que aquestes accions es portin a terme ràpidament i de manera consensuada amb totes les parts implicades, ja que només així es podrà definir un model de logística urbana sostenible i que tingui continuïtat en el temps.

El repte dels accessos a Barcelona
Cristina Jiménez Roig, Adrià Ortiz Miguel

Tot i l’elevat nombre de viatgers en el sistema de transport públic metropolità, els ritmes de creixement de la demanda no han estat suficients per reduir l’ús del vehicle privat als principals accessos a la ciutat, que continuen mostrant patrons d’insostenibilitat amb una presència del vehicle privat massa elevada.

Els mesos de pandèmia, amb l’activitat a mitja marxa, van fer oblidar les retencions que abans eren rutinàries. Però, la recuperació progressiva de l’activitat i de la mobilitat metropolitana, el possible efecte crida de l’aixecament dels peatges i les polítiques de mobilitat que redueixen la capacitat viària dins la ciutat han tornat la congestió viària al nostre imaginari, amb el consegüent empitjorament dels nivells de contaminació atmosfèrica.

Sistemes multiaeroport, un equilibri difícil
César Trapote-Barreira, Pere Suau-Sanchez

Els aeroports són font de prosperitat econòmica, però els aeroports principals de moltes ciutats estan arribant al límit de la seva capacitat. Enfront de les dificultats d’expandir-los, el desenvolupament de sistemes multiaeroport pot ser un mecanisme per adaptar-se a la pressió de la demanda. No obstant això, els sistemes multiaeroport són difícils de desenvolupar, ja que no hi ha una tipologia clara i depenen de particularitats locals. D’altra banda, i segurament la cosa més rellevant, les aerolínies tenen pocs incentius per operar en aeroports secundaris. En un mercat liberalitzat, les aerolínies sempre tendiran a concentrar la seva activitat a l’aeroport principal. En aquest article, presentem aquests principis bàsics de funcionament que fan dels sistemes multiaeroport un equilibri difícil, encara que interessant de tractar d’aconseguir.

La micromobilitat com a forma de transport
Esther Anaya-Boig

La micromobilitat es basa en l’ús compartit de vehicles mecànicament senzills com la bicicleta i el patinet, ara amb propulsió elèctrica, mitjançant dispositius electrònics que accedeixen a informació en temps real (és a dir, gràcies a l’ús d’aplicacions mòbils en els nostres dispositius mòbils, com els telèfons intel·ligents). El patinet elèctric ha estat el més recent a afegir-se a aquest grup de vehicles per a la mobilitat individual en el que també hi ha la bicicleta, i la definició del qual ha anat variant al llarg dels darrers mesos i anys, fins a cristal·litzar en l’àmbit estatal espanyol amb els recents canvis normatius. El patinet elèctric ha entrat amb força en el panorama de la mobilitat amb la possibilitat de fer desplaçaments curts i substituir principalment el transport públic, la bicicleta i anar a peu per un vehicle portàtil i plegable. Els espais en què la regulació emplaça els patinets elèctrics són molt similars als espais ciclistes: les vies ciclistes i els carrers amb velocitat reduïda. La pressió derivada de l’increment del flux de vehicles causat per l’addició dels patinets (de vegades, fins a doblar-lo) a les vies ciclistes i els riscos derivats de la cohabitació de vehicles impulsats a motor (patinets) i no impulsats (la gran majoria de les bicicletes) en un mateix espai evidencien la necessitat de millorar la capacitat i la seguretat d’aquestes infraestructures ciclistes i de proporcionar calçades compartides segures en les que les reduccions de la velocitat són efectives. En el futur immediat serà important continuar qüestionant-se les diferències i les similituds entre els vehicles que integren el concepte de micromobilitat i l’ús que se’n fa, amb l’objectiu de generar polítiques que ofereixin un accés a la micromobilitat just, saludable i segur per a tothom.

El canvi de paradigma davant la inclusió del transport marítim en el sistema europeu de comerç de drets d¿emissió
Enrique Martín Alcalde, Pau Morales Fusco

En aquest article es tracta l’anàlisi de les implicacions, les conseqüències i els riscos que comportaria la inclusió del transport marítim en el sistema europeu de comerç de drets d’emissió, tant en el pla ambiental com econòmic i operatiu en els ports europeus. Principalment es posa el focus en els ports europeus propers a ports extracomunitaris als límits de la UE, amb una component fronterera important perquè hi imperen regles del joc diferents i, en segon lloc, en les conseqüències que tindria sobre una possible deslocalització de les activitats portuàries en la reestructuració de les cadenes de subministrament i de transport a la UE.

La gestió de dades de mobilitat i el seu potencial per generar valor
Josep Laborda

Les dades són un prometedor element transformador per a la mobilitat del futur. Una compartició eficient de dades entre ciutats, operadors de transport públic i serveis privats de mobilitat té el potencial per impulsar una millor gestió de la mobilitat alhora que millora la competitivitat dels actors privats. Aquest article ofereix una descripció de les diferents barreres que els operadors de mobilitat, tant públics com privats, han de superar per activar el valor que les dades poden proporcionar amb l’objectiu de millorar els models de negoci d’operadors de mobilitat i donar suport a la planificació de la mobilitat urbana. La proliferació de serveis de micromobilitat que estan reconfigurant la mobilitat urbana genera la necessitat que els legisladors comprenguin i integrin de forma eficient aquestes noves tendències a través de les dades que aquests serveis generen, alhora que garanteixin polítiques de mobilitat més justes i basades en les dades. Aquest article també aprofundeix en aspectes tan intangibles com la confiança, que juga un paper clau per activar el valor de la compartició de dades. Per què els operadors són reticents a compartir les vostres dades? Com es pot protegir la privadesa d’usuaris i usuàries i preservar-se la competitivitat entre operadors mitjançant l’anonimització de dades? Les iniciatives MDS (Mobility Data Specification) i CDS-M (City Data Standard - Mobility) proposen maneres de regular l’intercanvi de dades entre els proveïdors de serveis de mobilitat compartida o a demanda i les ciutats. Una opció de consens és que totes les parts confiïn en un tercer que tracti les dades. Es presenta una anàlisi dels pros i els contres, incloent-hi exemples reals i destacant el fet que no hi ha una opció òptima per a tots els escenaris possibles, ja que depèn del nivell de risc i d’intervenció que els actors implicats estiguin disposats a assumir. Les dades també tenen un paper clau a l’hora d’aplicar la MaaS (Mobility as a Service), ja que un accés més gran a diferents tipus de dades és una condició prèvia per assolir nivells d’integració superiors (de l’un al quatre): moltes ciutats ja tenen accés a conjunts de dades d’operadors de mobilitat privats com a requisit per rebre una llicència per operar a l’espai públic (nivell 1). El nivell 2 s’orienta a desenvolupar decisions basades en dades per tal de crear polítiques de mobilitat més efectives, però només unes quantes ciutats han arribat a aquest punt mitjançant projectes pilot. Finalment, els nivells 3 i 4 de la MaaS afegiran estratègies de tarifació amb la capacitat d’influir en el comportament d’usuaris i usuàries, així com la gestió de mobilitat per promoure objectius socials mitjançant l’accés a dades en temps real de diversos serveis de mobilitat. L’ús de plataformes de Software as a Service, com ara la nova Rideal, exercirà un paper clau en el disseny de programes d’incentius per encoratjar un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible.

Les avingudes metropolitanes
Javier Ortigosa Marín, Maite Pérez Pérez, Lluís Pretel Fumadó

El desenvolupament d’infraestructures viàries segregades a l’àrea metropolitana de Barcelona ha generat una gran demana induïda de trànsit i de les seves externalitats negatives associades. A més, ha condicionat l’estructura urbana metropolitana i ha provocat importants barreres infraestructurals. És tant necessari promoure canals físics prioritaris per a la mobilitat sostenible com articular la ciutat des d’una escala més humana. En aquest article presentem algunes de les iniciatives de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per aconseguir-ho, i en particular, la xarxa d’avingudes metropolitanes com a estructura per potenciar la mobilitat sostenible i articular la ciutat metropolitana. També s’hi explica la conceptualització de la xarxa i les implicacions que aquesta té tant a escala de proximitat com a escala metropolitana i regional i la seva coordinació amb les vies segregades.

25 anys d¿evolució responsable cap a la sostenibilitat
August Corrons

En una conjuntura socioeconòmica com l’actual és difícil entendre el futur de les organitzacions sense tenir en consideració la responsabilitat social. Veure aquest futur amb certes garanties d’èxit requereix mirar enrere per aprendre i agafar impuls. En aquest article es presenta l’evolució de la responsabilitat social durant els darrers vint-i-cinc anys, tot analitzant les iniciatives internacionals i nacionals, els instruments legislatius i el marc autoregulador, el progrés en el compromís i el nivell d’implicació de les organitzacions, així com les conseqüències de la covid-19. Es constata un avenç important, amb organitzacions que són cada vegada més conscients de l’impacte de les seves activitats i que prenen decisions socialment responsables més enllà de les obligacions legals. No obstant això, encara queda molta feina per fer en la gestió d’una responsabilitat social que garanteixi la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible en el mitjà i llarg termini.

Funció financera: identificació d¿escenaris de futur en un entorn d¿adaptació permanent
Àngels Fitó Bertran, Jorge Mario Uribe Gil, Joan Llobet Dalmases

Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la Universitat Oberta de Catalunya i dels seus Estudis d’Economia i Empresa, tres professors de l’àmbit de Finances de la institució fan una anàlisi de l’evolució de la funció financera i una projecció d’escenaris de futur per identificar reptes i oportunitats. Joan Llobet introdueix el tema a partir d’una visió acadèmica que s’ha anat adaptant als canvis substancials que s’han produït i que assumeix el repte d’afrontar els que venen. Per altra banda, l’article de Jorge M. Uribe recull els esdeveniments més importants dels darrers vint-i-cinc anys, per entendre com s’ha estructurat l’àmbit financer actualment. Per mitjà de la seva experiència, veurem com evolucionen aspectes concrets (valoració d’actius, gestió quantitativa del risc, etc.) fins a perfilar-se com són avui en dia. Finalment, Àngels Fitó descriu el context actual de l’àmbit financer, i n’estableix els condicionants i cap on es dirigeix en el futur.

25 anys (r)evolucionant l¿anàlisi del mercat i dissenyant propostes de valor
Ana Isabel Jiménez Zarco, Carmen Pacheco Bernal

Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, les professores Pacheco Bernal i Jiménez Zarco reflexionen sobre la manera en què la tecnologia ha influït en les disciplines del màrqueting i de la investigació de mercats, tant pel que fa a l’evolució com a l’abast. També es presenten els reptes vinculats a aquestes disciplines als quals s’enfronten les organitzacions en un moment clau de transformació digital. Per al màrqueting, la tecnologia ha significat un abans i un després. Conceptes bàsics que actualment determinen el core de la disciplina emergeixen i es consoliden a mesura que la tecnologia posa al nostre abast noves eines, dispositius, canals i, fins i tot, entorns. El màrqueting passa de circumscriure’s a l’àmbit de les vendes a curt termini a construir i mantenir a temps real relacions complexes, duradores i amb un fort component emocional, entre agents de diversa naturalesa i amb diferents interessos. Pel que fa a la investigació de màrqueting, el potencial que ha ofert el desenvolupament de noves tecnologies en la comprensió de la persona consumidora, si bé no ha eclipsat la investigació de mercats més tradicional, sí que ha modificat el panorama quant a la qualitat i la quantitat de la informació que cal obtenir i respecte a l’amplitud d’alternatives metodològiques per a la recollida de dades. En plena era digital, la integració de dades provinents de diferents fonts i l’ús de metodologies híbrides han de permetre al sector anticipar-se a les tendències i comprendre millor el comportament del mercat.

139 resultats | Pàgina 1 de 14
1 |
2 |
Següent >>