És possible un desenvolupament econòmic i social sostenible? Una nota crítica sobre el «valor» dels ODS

Joan Torrent-Sellens

Aquest article analitza la connexió que ha realitzat l’economia científica entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat social. Partint de la idea clàssica del valor en el capitalisme, l’article revisa les principals aportacions que l’economia clàssica, neoclàssica, heterodoxa i les síntesis modernes han efectuat sobre la possibilitat d’un desenvolupament econòmic socialment sostenible. A partir d’aquesta revisió, s’arriba a la necessitat de construir una nova economia del valor sostenible i se n’analitzen les principals dimensions, especialment el paper que haurien de tenir les empreses, els mercats i el Govern. En la recerca sobre l’encaix entre les noves formes sostenibles de generar valor i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), els resultats obtinguts són desfavorables. Els ODS han de modificar substancialment la seva aproximació i metodologia per poder avançar cap a un valor econòmic més sostenible socialment.

Urbanització, ocupació del sòl i infraestructures de suport

Mireia Hernández Asensi, Eduard J. Álvarez-Palau

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030. Va consensuar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la finalitat dels quals era repensar les pautes de desenvolupament arreu del planeta. Les ciutats, com a aglomeracions poblacionals i centres de producció, són actors directament interpel·lats. Els patrons de creixement seguits durant els darrers anys mostren una clara explosió de la seva trama urbana, i una ocupació del territori sense precedents. Tant és així que determinats sectors urbans degradats són abandonats en detriment de sectors de nova construcció ubicats a la perifèria urbana. Les connotacions d’aquest fenomen són múltiples, però és important centrar el focus en la insostenibilitat d’un model de creixement urbà sustentat en la promoció urbanística, l’ocupació del sòl i en unes infraestructures de transport que no han estat planificades de manera coordinada amb aquests projectes urbanístics. Amb tot, aquest article reflexiona sobre les externalitats d’aquest fenomen, i planteja algunes reflexions per ajudar a fer la transició cap a un model de ciutat més sostenible.

Contradiccions i promeses de l¿economia circular

Zora Kovacic

L’economia circular és una alternativa al model linear d’«extracció-ús-rebuig» dels recursos naturals, que se substitueix per un model circular de «reciclar, reutilitzar i reparar». L’economia circular promet convertir les preocupacions per la sostenibilitat en sinergies que promouen el creixement econòmic: en comptes de proposar frenar l’activitat econòmica per utilitzar menys recursos naturals i generar menys residus i emissions, els nous models de negocis circulars suposadament permetrien continuar utilitzant els recursos que es necessiten minimitzant l’impacte ambiental. Malgrat el gran entusiasme generat per aquestes promeses en les polítiques públiques, la idea d’una economia circular és també font de molta controvèrsia en l’àmbit científic, ja que la idea que és possible recircular la majoria dels materials i productes va en contra de les lleis de la termodinàmica. Aleshores, per què una idea que genera tanta controvèrsia ha tingut, i continua tenint, tant d’èxit en les polítiques públiques? Durant la crisi econòmica de la dècada de 2010, l’economia circular podia veure’s com una oportunitat de continuar legislant en favor del medi ambient en un moment en el qual la crisi econòmica, la desocupació i el deute eren les preocupacions principals. Deu anys després, l’economia circular s’ha convertit en una de les polítiques estrella del «Pacte Verd Europeu» i està cada vegada més present en tots els àmbits, incloent-hi les polítiques urbanes. En el context actual, les sinergies que promet l’economia circular poden ofuscar els reptes de la sostenibilitat i crear un debat apolític.

Desenvolupament sostenible i ODS

Albert Puig Gómez, Joan Torrent-Sellens, August Corrons

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC publica en la seva edició 16 un dossier sota el títol: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l’economia». Prèviament, el 14 d’abril de 2021, s’havia organitzat, en el marc dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, un webinar dedicat a l’anàlisi del desenvolupament sostenible i els ODS, amb la participació com a ponents del coordinador del dossier d’Oikonomics, el professor Albert Puig, i de l’autor del primer dels articles del monogràfic, el catedràtic Joan Torrent. La sessió va ser moderada pel també professor de la UOC i membre del consell de redacció d’Oikonomics August Corrons, i complementa els continguts del dossier de l’edició 16 d’Oikonomics.

Editorial: Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia

Albert Puig Gómez

MOSTRA

ENTRADETA --> Format Encabezado 1

Normal --> Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.

Encabezado 2

Encabezado 3

Encabezado 4

Encabezado 5

Encabezado 6

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador

Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la UOC, ha publicat en les seves dues edicions 14 i 15 dos dossiers dedicats a l’economia col·laborativa. Els dos monogràfics tracten des de diferents punts de vista l’anàlisi d’un concepte que està rebent una atenció creixent com a nou agent econòmic que, a través de les plataformes digitals, ha posat de manifest la seva capacitat de transformació. En les dues edicions d’Oikonomics, s’analitza aquest fenomen des de la perspectiva teòrica, però també pràctica a partir de l’anàlisi empírica de les tendències que s’estan produint en aquest camp. En aquest vídeo del webinar, els dos coordinadors d’aquests dossiers, els professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joan Torrent i Lluís Garay, reflexionen sobre l’evolució del concepte d’economia col·laborativa i les diferents visions i realitats que avui giren al seu voltant, així com la seva capacitat de transformació de la societat. La moderadora del webinar ha estat la directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mª Jesús Martínez.

Economia col·laborativa: mites i realitats d'un concepte transformador

Joan Torrent-Sellens, Lluís Alfons Garay Tamajón, María Jesús Martínez Argüelles

Canvis en l'oferta d'Airbnb durant la pandèmia de la COVID-19

Czesław Adamiak

Airbnb es considera l'empresa de turisme de major valor en la història i és l'epítom de l'economia de plataforma en el turisme, un sector sumit en la crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19. Aquest article presenta el context actual de la recerca internacional centrada en Airbnb i és per això que descriu l'origen, l'estat actual i la possible evolució de l'oferta de la plataforma durant i després de la pandèmia. Les dades de l'oferta mundial d'Airbnb el 2018, 2019 i 2020 s'han obtingut de la plataforma pel mètode d'extracció de dades web ('scraping'), les quals revelen que el creixement dinàmic de l'oferta d'allotjament es va detenir en el darrer any. En el transcurs de la pandèmia, l'oferta de la plataforma ha continuat registrant una dispersió geogràfica cap a mercats menys saturats i zones rurals. Els pisos i els apartaments sencers continuen sent cada cop més predominants en l'estructura de les ofertes llistades en la plataforma, mentre que el descens en el percentatge d'ofertes dels amfitrions amb ofertes múltiples indica una desacceleració en el procés de professionalització de l'oferta.

Allotjaments desinfectats i cossos sans: reflexions sobre la resposta d¿Airbnb a la pandèmia

Maartje Roelofsen, Claudio Minca

Aquest article examina alguns dels principals canvis registrats en la política de viatges, els estàndards i els protocols d’Airbnb des que es va iniciar la pandèmia de la COVID-19. Constitueix una reflexió sobre com el clima d’incertesa instal·lat des de la crisi sanitària mundial ha portat Airbnb a fomentar entre els seus usuaris noves actituds i valors relacionats amb la flexibilitat, l’adaptabilitat, la responsabilitat i el compromís a llarg termini. En particular, s’analitzen els nous protocols i mesures que han donat origen a una política uniforme i de transparència en les qüestions relacionades amb la salut i la seguretat, però també en les interaccions socials i els tipus de comunicació personal, i en el comportament diari dels amfitrions i els hostes d’Airbnb. També es posa en relleu la manera com els canvis aplicats a la plataforma han estat objecte de qüestionaments, expressats mitjançant algunes protestes en contra de les noves mesures, les quals van ser recollides per l’Airbnb Community Center. Finalment, es presenten algunes observacions sobre el desenvolupament futur del sistema d’hospitalitat d’Airbnb i les seves possibles conseqüències per als viatges i el turisme en escenaris postpandèmics.